Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
  • Rio de Janeiro i las Fabelas.

    UIA 2020 – Rio de Janeiro

    Queden 2 anys pel proper Congrés Mundial Internacional d’Arquitectes, el major esdeveniment mundial d’arquitectura, que es realitzarà per primera vegada a Brasil, a la ciutat de Rio de Janeiro, al 2020, que porta per títol “ Tots els mons. Un sol mon. Arquitectura 21”.El congrés està organitzat per “l’Instituto de Arquitetos do Brasil” (IAB), organització no governamental que representa els arquitectes i urbanistes brasilers. L’ IAB és membre fundador de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), i òrgan consultiu de la UNESCO en matèria d'hàbitat i qualitat de l'espai construït.

  • Opcions i procés d’internacionalització de l’arquitecte...

    Aquest petit article vol presentar opcions per internacionalitzar-se segons la meva experiència, tenint en compte que vaig viure i treballar 5 anys a Suècia, un any a Líbia, 5 anys a Aràbia Saudita i estic en procés de moviment a un altre país, malgrat Aràbia Saudita no és tan fàcil de deixar.

  • Treballar d'arquitecte a la Xina (II)

    Internacionalitzar un despatx d’arquitectura a la Xina

  • Com fer ciutat en l’era digital – Catalunya-Holanda

    D’una banda, a Barcelona, la setmana passada teníem el MCW 2018 on s’han presentat els nous reptes que la tecnologia mòbil ens ofereix i de l’altre es celebrava al centre de la ciutat, al Pati Manning, la jornada “Urgent: solucions innovadores en habitatge públic” on van participar com a representant d’Holanda (país d’on sóc corresponsal) la Sra. A. Lagae de l’ajuntament d’Amsterdam.En ciutats contemporànies als reptes que representen l’habitatge i la manca d’habitatge social, se li ha d’afegir la problemàtica d’intentar reinventar els seus nuclis històrics, amenaçats per la pèrdua de pes demogràfic i econòmic.

  • El Marroc desconegut

    Des que vaig arribar al Marroc, l’any 2009, he conegut un país en plena evolució, a un ritme no sempre constant, però amb una voluntat ferma de situar-se com punta de llança a l'Àfrica, i per què no dir-ho, recuperar part del protagonisme que va tenir a inicis del segle XX, en gran mesura aprofitant la seva posició geogràfica estratègica.

  • Suïssa: Canvi de paradigma en la Política d’Ordenació del...

    Cinc anys han passat des de l'acceptació, per mitjà d'un dels molts referèndums que impulsa la societat civil i política suïssa, per a la revisió federal de l'Ordenació del Territori.Per entendre aquesta llei major i capital per al futur desenvolupament del conjunt del territori confederat helvètic, cal conèixer els antecedents i l'estructura política i territorial del país.

  • L'economia circular a Brussel·les

    La transformació del sector de la construcció. Reptes i nous models de futur

  • El sentit de la identitat a l'arquitectura portuguesa

    Quan parlem de la modernitat  en arquitectura oblidem l'aspecte de la identitat a través de l'expressió d'una nació i d'un lloc que sovint semblen estar absents en la major part de l'arquitectura contemporània europea. Portugal ofereix una realitat diferent que es pot conèixer a través de les contribucions substancials al disseny arquitectònic modern i contemporani.

  • Amsterdam troba a Gaudí: Una croada cultural

    Una de les coses que més poden cridar l'atenció durant la visita a Amsterdam és que molts edificis són de maó. Aquesta manera de construir és típica d'un estil arquitectònic que es coneix com l'Escola d'Amsterdam: un moviment que es va desenvolupar entre 1910 i 1930 i en el qual van participar arquitectes holandesos tan llegendaris com Michel de Klerk. A continuació, us animem a descobrir què hi ha més enllà d'aquestes sòbries façanes de maó: L'Escola d'Amsterdam

Pàgines