Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
  • La nova ciutat de Milà: Regeneració urbana post-expo

    La història de les exposicions universals comença el 1851 quan l'Imperi Britànic estava en ple apogeu i va decidir organitzar una Expo que mostrés el seu poder industrial. Des de llavors el BIE (organisme internacional que supervisa l'Expo), ha reconegut 34 exposicions universals. Entre aquestes no apareix la de Roma el 1942, cancel·lada a causa de la Segona Guerra Mundial. Les primeres 22 exposicions, que es van celebrar fins a 1933, es defineixen com exposicions històriques.

  • Cooperació cultural internacional des d'Austràlia

    L'arquitectura representa i formula uns valors culturals inequívocs a cada país; tant a través del medi ambient construït, la imatge de ciutat i urbana que es genera, com a través del missatge de la projecció de futur i de l'imaginari col·lectiu tant de valors passats i establerts, com de futurs precedents a implementar. La projecció internacional d'aquests valors és percebuda d'una manera o altra en conjunt amb el branding o marca cultural que cada regió porta associada a nivell mundial.

  • L'arquiPia. Arquitectura atenta al context i a la...

    Una de les coses que més m'agrada de la zona on visc a Torí és que cada dia quan surto de casa passo per l'edifici de la Facultat de Biotecnologia, un dels edificis més notables de l'arquitectura torinesa dels últims anys, projecte de l'arquitecte més interessant que té la ciutat en l'actualitat: Luciano Pia.

  • Llocs de cultura i processos participatius a Sarajevo

    Aquest octubre, Sarajevo ha acollit el congrés internacional “Importance of the Place” focalitzat sobre el tema “ciutats i paisatges culturals: entre el reconeixement, la preservació i l'ús”. El congrés es centra principalment en llocs històrics antics i la seva preservació. Es per això que hi destaca, com un rara avis, l’exposició “Domovi Kulture” (centres culturals), de l’arquitecta Lejla Kresevljakovic, inaugurada en el marc del mateix congrés. És el resultat d’una investigació sobre els edificis projectats i construïts com centres culturals de l’època socialista, i que avui en dia han quedat principalment en desús.

  • Cultura de Vučedol, Croàcia. La cultura més antiga d'...

    A l'extrem est de Croàcia, en les proximitats de la ciutat de Vukovar i sobre una plataforma de 20 metres d'elevació que domina el marge dret del Danubi està ubicat un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa.

  • Els vianants [de Belgrad] no són corredors de marató

    En els últims dos anys Belgrad s'ha convertit en una gran obra. Vagis on vagis trobes alguna construcció en marxa. Ponts, carreteres, estacions de tren, urbanitzacions noves, hotels, places, habitatges, edificis en restauració, centres comercials, vies de tramvies, peatonalitzacions... Gairebé totes elles són qüestionables i criticables des del punt de vista arquitectònic, però com que aquí, la relativament jove democràcia i la política corren a marxes forçades per demostrar el progrés, les decisions arquitectòniques ultra-ràpides es presenten i s'aproven com si fossin de qualitat, fins que, començada la construcció, la majoria de vegades deriven cap a un conflicte social i comencen a sortir les veritats.

  • “Die Planbude: La força de la participació ciutadana a St...

    Quin potencial s'amaga en l'arquitectura i l'urbanisme davant d'una renovació democràtica? Quin paper tenen els ciutadans a la pràctica en una nova manera de fer política des de baix?Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejaran a la vuitena edició del festival austríac “Urbanize!” organitzat per la revista d'urbanisme “Dérive”, que tindrà lloc del 6 al 15 d'octubre de 2017 a Viena i que aquest any porta per nom “Democracity”.

  • L'habitatge a Berlín (II)

    El tema de l’habitatge a Berlín segueix en la mateixa línia que l’any passat i fins i tot s’han agreujat els problemes que us descrivia en l’article d’ara fa un any: l’encariment dels lloguers, l’excessiva oferta d’habitatges de luxe i la manca d’habitatge a preus assequibles, la centrifugació de Mitte i altres barris cèntrics de la ciutat. La llei que va entrar en vigor l’any 2015 per frenar el preu dels lloguers ha estat declarada recentment anticonstitucional per part del Tribunal de Berlín. El seu futur és per tant de moment incert.

  • Frankfurt, la petita Manhattan europea

    Frankfurt am Main és l'única ciutat d'Alemanya amb un “skyline” compost per gratacels i edificis de gran altura. Més de trenta edificis superen una altura de 100 metres, incloent 14 dels 15 gratacels que hi ha a Alemanya. Aquests últims entren en la categoria de gratacels alts en superar l'altura de 150 m.

Pàgines