-
Vancouver, construint ponts més enllà de l'Atlàntic
Des de Vancouver, ciutat construïda a un ritme vertiginós i en constant transformació, resulta especialment interessant observar com la professió d’arquitecte es torna cada vegada més internacional. Aquest any, el Canadà i la Unió Europea han fet un pas significatiu en aquesta direcció amb l’aprovació de l’Acord de Reconeixement Mutu de Qualificacions Professionals (MRA) per als arquitectes, que facilitarà el reconeixement professional entre ambdues jurisdiccions.
-
LA INTEGRACIÓ DEL BIM A CATALUNYA I ALS PAÏSOS BAIXOS
EL BIM I L’ARQUITECTURA DE LES DADESIntroducció: De la línia de rotring a la línia de codi
-
Nova York i Barcelona 2026: els mateixos reptes urbans, dues...
L'any 2026 es l'any de Barcelona com la Capital Mundial de l'Arquitectura de la UNESCO i seu del Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA. Des de Nova York, aquesta coincidència convida inevitablement a comparar dues metròpolis globals que comparteixen tensions similars com l´habitatge, l´emergència climàtica i el procés de transició cap un futur sostenible.
-
CAP A UNA ARQUITECTURA CONSCIENT I RESPONSABLE AL SUD DE...
Al sud de Quintana Roo, entre la badia de Chetumal i la selva maia, conviuen dues tradicions constructives (amb fusta i pedra) que, sense saber-ho, ja resolien fa dècades els reptes que avui la crisi climàtica torna a plantejar i crear consciència. Recuperar-les no és nostàlgia, és una via pràctica cap a una arquitectura responsable per a la regió.El sud de Quintana Roo té unes característiques pròpies i diferenciades de la resta de l’entitat, més desenvolupat i poblat, i menys impacte de la petjada turística, afronta el repte de crear espais que no tan sols s’adapten a l’entorn, sinó que el respecten i el potencien. La Casa Anglocaribenya de Chetumal
-
L’arquitectura que no acaba de construir-se: el silenci com a...
Hi ha edificis que s’aixequen amb pedra i formigó. Altres, més escassos, es construeixen també amb temps, memòria i dubtes. El Centre d’Interpretació del Monestir de Leça do Balio, projectat per Álvaro Siza, pertany a aquesta segona categoria. Més que una intervenció sobre un monument, és una reflexió sobre la manera com l’arquitectura contemporània pot dialogar amb un edifici la història del qual mai no ha deixat d’escriure’s.
-
Caffè del Popolo i el fenomen global de l'arquitectura de...
En els darrers anys el cafè d'especialitat va passar de ser una moda urbana per convertir-se en un fenomen cultural i social a nombroses ciutats arreu del món. La expansió creixent de les petites cafeteries d'especialitat reflecteix un canvi profund en els hàbits de consum. En un escenari on preval la immediatesa el cafè es viu com un ritual en si mateix.
-
De l'arbre decoratiu a l'arbre com a infraestructura...
A Colòmbia, així com les ciutats llatinoamericanes, l'arbrat urbà continua sent gestionat com a element accessori. Encara que la seva presència és generalitzada a algunes ciutats són abundants, el seu tractament tècnic no respon al seu impacte real sobre el funcionament de la ciutat.La bretxa és clara, mentre l'arbre compleix funcions estructurals com ara regulació tèrmica, maneig hídric, qualificació de l'espai públic, roman com una gestió no articulada; sense directrius clares ni integració institucional.
-
Dues capitals, dos models: Barcelona i Frankfurt davant el...
Aquest any 2026, dues ciutats europees se situen al centre del debat internacional gràcies a dos esdeveniments de gran rellevància per a l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis. D’una banda, el Congrés Mundial d’Arquitectura UIA 2026 Barcelona i, de l’altra, la World Design Capital Frankfurt RheinMain 2026.Ens trobem davant de dos esdeveniments comparables o bé davant de dues aproximacions diferents –i potser complementàries– al paper de l’arquitectura en la ciutat contemporània ?
-
Lima: La Metròpoli Inacabada
Lima és una ciutat que es defineix per la seva resistència al desert i la seva topografia vertical, una extensió urbana on el gris de la boira es fon amb el color del maó taronja que domina l'horitzó. Marcada per un creixement explosiu (i constant) en una geografia exigent, Lima ha construït la seva identitat mitjançant iniciatives pròpies dels seus habitants, més que no pas per disseny i investigació de professionals.