Des de la resolució del jurat fins els murals de Picasso, passant pel fet d’intervenir amb una nova construcció en el cor històric de la ciutat, tot el procés de construcció de la nova seu del Col·legi va estar acompanyat per un apassionat debat ciutadà que va trobar un especial ressò als mitjans de comunicació. “Vaig ser part en la polèmica, en defensa de l’edifici, de la seva ubicació i concretament també els esgrafiats de Picasso; i el meu compromís no fou dubtós ni ambigu. Això em permet ara dir, amb serenitat i sense reserves que el fet que una part de l’opinió en aquell moment es mostrés reticent no significava altra cosa, al meu entendre, que una certa sorpresa, o la interpretació estreta d’un localisme i d’una habitualitat que molt aviat quedaren superades per una opinió general més oberta i madura. Manuel de Solà-Morales de Rossello, La seu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona 1962-1987. (pag. 29)