La Karin ha estat una  col·lega i companya a l’Escola d’Arquitectura però, sobretot, una molt bona amiga. Quan li vaig demanar de ser sotsdirectora de Relacions Internacionals en l’equip de direcció de l’ETSAB que jo encapçalaria, crec que ho vaig encertar. No només parlava perfectament quatre idiomes, de fet va ser una col·laboradora eficient i tenaç els dos mandats que vam coincidir-hi. Si com diuen, els alemanys són treballadors, sistemàtics i disciplinats a la feina, ella sempre va fer honor a la seva procedència familiar. I, animosa com era, va donar un to alegre i desenfadat a les reunions setmanals de l’equip i va estar en gran sintonia amb les administratives de l’Oficina de Relacions Internacionals. També va crear una xarxa de complicitats amb moltíssimes escoles europees i d’arreu del món. Aquest darrer estiu no va poder venir a visitar-nos durant les vacances -com solia en els darrers anys- per tal de poder estar amb la seva mare, però ens hem vist a Barcelona. El meu consol a la Dagmar i el Cesc que podran mantenir el record d’una mare extraordinària.