Actes d'homenatge a Oriol Bohigas amb motiu del centenari del seu naixement
Imatge:
© Leopoldo Pomés / Autories desconegudes
El pròxim 20 de desembre se celebrarà un acte d’homenatge a l’arquitecte Oriol Bohigas, figura clau en la transformació urbana contemporània i en la projecció internacional de l’arquitectura catalana, amb motiu del centenari del seu naixement.
L’acte se celebrarà a les 11 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Aquest homenatge s'emmarca en les activitats de l'Any Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: el regidor del Districte de l’Eixample, Jordi Valls, el president del Districte de l’Eixample, Joan Rodríguez Portell, el comissari de l'Any Bohigas, Juli Capella, parlaments de la família i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
A la tarda, el programa continuarà amb la darrera sessió del cicle Arquitectura catalana internacional, coorganitzada per Catalunya Internacional, l’Ateneu Barcelonès, la Fundació COAC – Centre Obert d’Arquitectura i, en aquest cas, també l’associació Arquitectes per l’Arquitectura, en record a Oriol Bohigas.
Un llegat que va redefinir Barcelona
Considerat un dels arquitectes més influents de la segona meitat del segle XX, Bohigas va ser clau en la transformació de la Barcelona olímpica, així com en la projecció de l'arquitectura catalana.
Amb Josep Martorell i David Mackay, des del despatx MBM, va desenvolupar projectes com ara l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972), l’Escola Costa i Llobera (1976), l’illa de cases Pallars o els Habitatges Meridiana, fins a arribar al projecte urbanístic de la Vila Olímpica i del Port Olímpic (1985–1992).
Referent cultural, docent i impulsor de la memòria arquitectònica
Més enllà de l’obra construïda, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, així com des de la gestió pública a l’Ajuntament de Barcelona com a delegat de Serveis i conseller urbanístic i com a regidor de Cultura.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC (2007); la Medalla d'Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018). A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.
Bohigas també va ser l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que custodia el fons documental d’MBM i preserva un testimoni essencial per entendre l’arquitectura catalana contemporània.
La seva obra també es pot consultar al portal arquitecturacatalana.cat.
L’acte se celebrarà a les 11 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Aquest homenatge s'emmarca en les activitats de l'Any Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: el regidor del Districte de l’Eixample, Jordi Valls, el president del Districte de l’Eixample, Joan Rodríguez Portell, el comissari de l'Any Bohigas, Juli Capella, parlaments de la família i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
A la tarda, el programa continuarà amb la darrera sessió del cicle Arquitectura catalana internacional, coorganitzada per Catalunya Internacional, l’Ateneu Barcelonès, la Fundació COAC – Centre Obert d’Arquitectura i, en aquest cas, també l’associació Arquitectes per l’Arquitectura, en record a Oriol Bohigas.
Un llegat que va redefinir Barcelona
Considerat un dels arquitectes més influents de la segona meitat del segle XX, Bohigas va ser clau en la transformació de la Barcelona olímpica, així com en la projecció de l'arquitectura catalana.
Amb Josep Martorell i David Mackay, des del despatx MBM, va desenvolupar projectes com ara l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972), l’Escola Costa i Llobera (1976), l’illa de cases Pallars o els Habitatges Meridiana, fins a arribar al projecte urbanístic de la Vila Olímpica i del Port Olímpic (1985–1992).
Referent cultural, docent i impulsor de la memòria arquitectònica
Més enllà de l’obra construïda, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, així com des de la gestió pública a l’Ajuntament de Barcelona com a delegat de Serveis i conseller urbanístic i com a regidor de Cultura.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC (2007); la Medalla d'Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018). A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.
Bohigas també va ser l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que custodia el fons documental d’MBM i preserva un testimoni essencial per entendre l’arquitectura catalana contemporània.
La seva obra també es pot consultar al portal arquitecturacatalana.cat.
