La crisi de l'habitatge a Portugal, identificada per la Comissió Europea com la més greu de la Unió Europea, posa en relleu la convergència entre dinàmiques immobiliàries, turisme i processos de gentrificació que estan reconfigurant profundament les ciutats i els territoris amb alt valor patrimonial. Segons l'informe europeu publicat a finals del 2025, el mercat residencial portuguès presenta una sobrevaloració estimada entre el 25% i el 35%, la més elevada de la UE, i a més va ser l'únic país on aquesta sobrevaloració va continuar augmentant durant el 2024 (Council of the European Union, 2025). 

L'article d'El País del 3 de gener de 2026 tradueix aquestes dades macroeconòmiques en realitats quotidianes, i descriu com amplis sectors de la població, especialment joves i llars amb ingressos mitjans, es veuen exclosos de l'accés a un habitatge digne. La impossibilitat d'emancipació, la necessitat de compartir habitatge de manera prolongada o el desplaçament forçat cap a perifèries mal connectades són conseqüències directes d'aquest context (El País, 2026).

Un dels factors estructurals assenyalats tant per la Comissió Europea com per l'anàlisi periodística és l'impacte del turisme i del lloguer de curta durada a la reducció de l'oferta residencial. En àrees centrals i patrimonials, una part significativa del parc habitacional ha estat reconvertida en allotjament turístic i ha alterat l'equilibri entre funció residencial i funció econòmica. En aquest procés, l'habitatge deixa de concebre's com un bé social per convertir-se en un actiu financer, sotmès a lògiques de rendibilitat a curt termini (Euronews, 2025).

Aquest fenomen s'inscriu en dinàmiques més àmplies de gentrificació turística, on la valorització cultural i simbòlica de barris històrics actua com a catalitzador de l'expulsió progressiva dels habitants. Sota discursos de regeneració urbana o revitalització econòmica, es produeix una substitució social que debilita els vincles comunitaris i transforma els territoris en escenaris de consum. Tal com assenyala la literatura sobre patrimoni i turisme, la gentrificació no implica només desplaçament físic, sinó també l'erosió de pràctiques culturals, memòries col·lectives i formes de vida locals (Dragouni & Fouseki, 2018).

Davant d'aquest escenari, els enfocaments contemporanis sobre patrimoni i turisme subratllen la necessitat de situar les comunitats locals com a actors centrals a la governança territorial. La Convenció de Far i els desenvolupaments posteriors insisteixen que la sostenibilitat no es pot reduir a la conservació material, sinó que ha d'integrar dimensions socials, culturals i de benestar col·lectiu (Brooks et al., 2023). Des d'aquesta perspectiva, el turisme només pot constituir una oportunitat si s'articula mitjançant models participatius que evitin l'extracció de valor sense retorn social.

L´informe europeu proposa mesures orientades a incrementar l´oferta d´habitatge assequible, simplificar processos de rehabilitació i reforçar el parc públic residencial (Council of the European Union, 2025). Tot i això, sense una regulació clara dels usos turístics i sense mecanismes que limitin l'especulació, aquestes polítiques corren el risc de ser insuficients. El cas portuguès il·lustra amb claredat un problema compartit per moltes ciutats europees: la tensió entre competitivitat urbana, atractiu turístic i dret a la habitatge. Per a arquitectes i urbanistes, aquest context exigeix ​​repensar els instruments de planificació i projecte des d'una lògica que prioritzi l'habitabilitat, la cohesió social i la permanència de les comunitats com a elements estructurals del territori.

Mònica Alcindor Huelva, arquitecta. Corresponsal del COAC a Viana do Castelo, Portugal. Febrer 2026.

Referències

Council of the European Union, Analysis and Research Team. (2025, October). One roof, many realities: Europe’s complex housing crisis. https://www.consilium.europa.eu/media/xkralek5/art_europe-housing-crisis...

El País. (2026, 3 de enero). Las dificultades para acceder a una casa en Portugal, el país con la vivienda más sobrevalorada de la UE: “No consigo vivir sola”. https://elpais.com/economia/2026-01-03/las-dificultades-para-acceder-a-una-casa-en-portugal-el-pais-con-la-vivienda-mas-sobrevalorada-de-la-ue-no-consigo-vivir-sola.html

Euronews. (2025, 17 de diciembre). Las viviendas en Portugal son las más sobrevaloradas de la UE, según la Comisión Europea. https://es.euronews.com/business/2025/12/17/las-viviendas-en-portugal-son-las-mas-sobrevaloradas-de-la-ue

Dragouni, M., & Fouseki, K. (2018). Drivers of community participation in heritage tourism planning: an empirical investigation. Journal of Heritage Tourism, 13(3), 237–256. https://doi.org/10.1080/1743873X.2017.1310214

Brooks C, Waterton E, Saul H, Renzaho A (2023) Exploring the relationships between heritage tourism, sustainable community development and host communities’ health and wellbeing: A systematic review. PLoS ONE 18(3): e0282319. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0282319