Trobada a Barcelona sobre l'Avantprojecte de simplificació de tràmits
Amb la voluntat de recollir aportacions i propostes en relació amb l'Avantprojecte, el COAC organitza trobades amb arquitectes municipals arreu del territori a fi de compartir i recollir experiències. A Barcelona, la sessió tindrà lloc el dilluns 7 de setembre a les 18 h, a la Sala d'actes del COAC.
Cal inscripció prèvia
Consulta les trobades programades a les diferents demarcacions.
Consulta tota la informació sobre la tramitació i les accions del COAC
Per facilitar el seguiment d'aquest procés de tramitació de l'Avantprojecte de llei, el COAC ha habilitat un espai específic al web on s'anirà recollint tota la informació actualitzada relacionada amb l'Avantprojecte de llei.
T'animem a consultar-lo periòdicament per conèixer les novetats.
Festa d'Arquitectura: Taller de cúpules de Leonardo
Podem construir una cúpula utilitzant una peça de fusta?
Un taller desenvolupat pel MMACA per construir formes tridimensionals que apareixen en els escrits de Leonardo Da Vinci. El taller consisteix en la construcció col·lectiva d’una o més cúpules d’uns 4 m de diàmetre i un metre d’altura aproximadament. La construcció comença pas a pas amb la participació de tothom, en qüestió de 10 minuts ja es visible com va creixent i aixecant-se. Un cop construïda, els petits poden entrar-hi dins. També es pot aixecar tota si hi ha prou participants per subjectar tots els bastons del perímetre. És un moment àlgid de treball coordinat que permet veure la trama de bastons des de sota. Una aproximació creativa i experimental al disseny arquitectònic per entendre, de manera senzilla i pràctica, la relació entre forma i estructura.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de cúpules de Leonardo. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura:
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Participa a l'acció col·lectiva "Aparadors d'Arquitectura" i mostra les teves maquetes!
L’objectiu és apropar l’arquitectura a la ciutadania a través del comerç de proximitat, fent que els aparadors o mostradors comercials es transformin temporalment en petits espais d’exposició acollint una maqueta d’arquitectura. Per als despatxos d'arquitectura és una manera important d’apropar-se als veïns, donar-se a conèixer i mostrar els seus treballs. Les maquetes s’exposaran durant una setmana sencera, des del dissabte 3 d’octubre fins al dissabte 10 d’octubre.
Hi poden participar despatxos d'arquitectura i arquitectes de Barcelona aportant una maqueta d’un projecte propi, de qualsevol tipologia i escala, que s’exposarà en un comerç de la ciutat. Sempre que sigui possible, es promourà la proximitat entre els comerços i els despatxos d'arquitectura i arquitectes i, en coherència amb aquest criteri, es suggereix mostrar projectes desenvolupats al mateix barri o en un entorn proper. Tot i això, l’elecció final de la maqueta correspondrà sempre a l’arquitecte, que podrà decidir lliurement quin projecte vol presentar.
Trobaràs tota la informació de la convocatòria al web de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. El termini d'inscripció finalitzarà el 4 de setembre.
Suma't a aquesta celebració que connecta arquitectura, comerç i ciutadania. Consulta les bases i inscriu-t’hi.
Exposició "Modèliques. Ciutats i utopies 1859-1958"
De la mà d’urbanistes visionaris –majoritàriament arquitectes i enginyers–, les modèliques són propostes que combinen la il·lusió utòpica amb la realitat tossuda, concebudes entre la perfecció dels models i la seva deformació quan es tornen reals. Les propostes sorgeixen com una alternativa als mals de les ciutats del seu temps i encaren amb optimisme el futur. Són innovadores, sovint radicals, de vegades controvertides, tant pel seu atreviment, com per la seva simplificació, de vegades excessiva, del fet urbà. Però en tots els casos, els plànols, les perspectives i els diagrames que les expliquen són una mostra inqüestionable de la capacitat de l’urbanisme de projectar noves formes urbanes, vinculades a una ferma voluntat de transformació social.
L’exposició ofereix una selecció de deu projectes-model, projectes-teoria i projectes urbans formulats al llarg de cent anys i des de diversos continents. Sobre la base teòrica de les Utopies i realitats de Françoise Choay (1965), de Les ciutats del demà de Peter Hall (1987) i d’altres textos i autors de referència, la mostra aplega materials vinculats als episodis més destacats de l’urbanisme modern. Rèpliques de documents originals, fotografies actuals i relleus a escala permeten una lectura comparada de les diferents propostes, una reflexió general sobre algunes de les qüestions centrals en el disseny de les ciutats contemporànies, i reivindicar, una vegada més, el llegat excepcional d’Ildefons Cerdà i la seva contribució al reconeixement internacional de l’urbanisme de Barcelona.
Les 10 modèliques:
- Eixample Cerdà (Barcelona, 1859). “Èxit pràctic d’un projecte teòric” (M. de Solà-Morales, 1985).
- Ciudad Lineal (Arturo Soria i Mata, Madrid,1894). El ferrocarril dona la forma a la ciutat.
- Garden City (Ebenezer Howard, Lechtworth, Regne Unit, 1898). La descentralització a favor de la sostenibilitat urbana.
- Cité Industrièlle (Tony Garnier, Lió, França, 1904). Les funcions organitzen la ciutat moderna
- City Beautiful (Daniel Burnham i Edward H. Bennett, Chicago, Estats Units, 1909). Escenografia urbana i estructura territorial.
- Amsterdam Zuid (Petrus Berlage, Amsterdam, Països Baixos,1915). La qualitat urbana de l’habitatge social.
- Broadacre City (Frank Lloyd Wright, Estats Units, 1934). Una relació íntima entre ciutat, territori i paisatge.
- Chandigarh (Le Corbusier, Chandigargh, Índia, 1951). Jerarquia viària i infraestructura verda.
- Brasília (Lúcio Costa i Oscar Niemeyer, Brasília, Brasil, 1957). Ordre simbòlic i arquitectura monumental.
- La Ville Spatiale ( Yona Friedman,1958). L’arquitectura construeix la utopia.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de: