Propers Actes
Novíssims / 082ARQ i Sarquella Torres
Novíssims / 082ARQ i Sarquella...
Jornada tècnica: Arquitectura i construcció...
Jornada tècnica: Arquitectura i...
Ramblejant pels Arxius: Visitem els edificis on s'...
Ramblejant pels Arxius: Visitem...
Prop de 3.000 persones a la Festa de l'Arquitectura al Tibidabo
Des de dos quarts de set de la tarda i fins a mitjanit, prop de 3.000 persones van pujar al Tibidabo per viure la Festa de l’Arquitectura que el COAC va celebrar el passat 11 de maig. Els assistents van poder gaudir de la màgia d’aquest emblemàtic espai, que ofereix vistes panoràmiques a la ciutat de Barcelona, mentre pujaven a les atraccions.
Durant la tarda, les persones que s’hi havien inscrit prèviament, van participar als itineraris ‘El Tibidabo’ i ‘Una vista excepcional de Barcelona’, que oferien una mirada arquitectònica al parc d’atraccions i a l’urbanisme de la ciutat, respectivament. La nit també va oferir un concert del grup de jazz ‘Virginia and the Woolfs’ a la Plaça dels Somnis i un espectacle d'animació de lindy hop.
La #FestArquitectura a Instagram
La Festa de l’Arquitectura no només es va viure in situ, sinó també a les xarxes socials gràcies al concurs ‘Retrata la teva #FestArquitectura’, que convidava els assistents a penjar una imatge de la festa a Instagram amb l’etiqueta #FestArquitectura.
#flyingshapes, de Marta Costa, fotografia que il·lustra aquesta notícia, és la imatge guanyadora i s’endú així una nit d’hotel amb sopar i esmorzar inclosos a l’Hotel Mil Estrelles de Cornellà de Terri. Podeu recuperar les prop de 170 imatges de la festa posant l’etiqueta #FestArquitectura al cercador d’Instagram.
Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració de:
Curso básico de Revit (9ª edición)
El Curso básico de Revit de la Escola Sert permitirá al alumno adquirir las habilidades necesarias para desarrollar proyectos con tecnología BIM mediante la aplicación Autodesk Revit. Al final de la formación el alumno será capaz de realizar un proyecto arquitectónico con el programa Autodesk Revit Architecture.
Durante el curso se introducirán los conceptos y metodologías propias del diseño BIM y se enseñará el uso de elementos constructivos básicos que permitirán al alumno crear estructuras arquitectónicas. También se enseñará a añadir superficies topográficas y a documentar el proyecto, así como a modelar masas y renderizar, lo que permitirá al alumno crear proyectos arquitectónicos.
Programa
El curso está estructurado en ocho módulos (podéis consultar la ficha del curso para ver la explicación completa de cada uno):
Módulo 1: Presentación de Revit
Módulo 2: Inicio de un proyecto en Revit
Módulo 3: Creación y edición de elementos constructivos (I)
Módulo 4: Creación y edición de elementos constructivos (I)
Módulo 5: Documentación de un proyecto en Revit
Módulo 6: Topografía y plataformas
Módulo 7: Modelado con masas
Módulo 8: Renderizado
A quién va dirigido
Este curso está dirigido a arquitectos, aparejadores, ingenieros, delineantes, estudiantes o interioristas que necesiten adquirir los conocimientos necesarios para desarrollar proyectos con la metodología BIM mediante la aplicación Autodesk Revit.
Formato
Este curso se impartirá de manera presencial en las aulas de la Escola Sert de Barcelona y se retransmitirá en directo mediante la Videoaula. Además, las grabaciones de las sesiones estarán disponibles para los alumnos durante todo el curso.
Material necesario
Los alumnos deberán disponer de un ordenador en el cual se pueda instalar el programa Revit. Si el curso se realiza de manera presencial, deberán llevar cada día a clase su ordenador portátil.
Precio y matriculación
Para consultar los precios del curso, accede a la ficha.
Presentación del libro "La platja de Palma"
El próximo 4 de junio a las 19.30 h tendrá lugar en la Cooperativa de Arquitectos Jordi Capell la presentación del libro "LA PLAYA DE PALMA. Evolución histórica y planeamiento urbano", de Manuel Cabellos.
El arquitecto Estanislau Roca, catedrático de Urbanismo y cicerrector de Infraestructuras y Arquitectura de la UPC, presentarà al autor del libro, y también arquitecto, Manuel Cabellos.
Cuando me propusieron redactar el estudio histórico del desarrollo urbanístico de la Playa de Palma, contesté afirmativamente a sabiendas de que el haber sido veraneante desde mi infancia allí, me podía aportar un plus de conocimiento en el momento de redactar el obligado informe que se tenía que adjuntar al plan de Reconversión Integral que se estaba gestando. Para aceptar el encargo puse dos condiciones; por una parte el estudio tenía que ser tan extenso como fuese necesario desde el punto de vista histórico, y por otra, que el planeamiento debía de considerarse como una consecuencia necesaria y no como un elemento determinante.
Como urbanista y ciudadano, siempre me han interesado las circunstancias que generan al nacimiento de núcleos urbanos. A principio del siglo XX, frente a la falta de planeamiento, las demandas de edificación se instrumentalizaban únicamente mediante Planes de Ensanche de las Poblaciones y, en otros casos, mediante la simple parcelación para usos de vivienda familiar o agrícola, dando lugar en muchos casos a la formación incontrolada de núcleos de población. La Ley del Suelo de 1956 introdujo los mínimos criterios generales y locales de ordenación y de control de usos que hicieron posible el desarrollo intensivo del territorio.
Esta alteración impulsada, en este caso, por la inclusión de un uso turístico intensivo, fue popularizada como boom. En la fase tercera de este libro se desvela la posible existencia de una organización concertada entre personas e instituciones que desde diversas oficinas lejanas, y de una manera activa, decidieron experimentar la implantación de una urbanización intensiva para uso turístico de masas sobre el frágil ecosistema dunar de la playa, entonces denominada del Arenal, y su entorno de costa. Se crearon y utilizaron instrumentos como el Plan General Municipal, los planes parciales y los especiales. La aprobación de estos planes, incluido su incumplimiento, provocó intensos cambios sociales i urbanísticos.
El modelo de ordenación fue, después, exportado a lugares similares.
Manuel Cabellos
La acto está organizado por la Cooperativa Jordi Capell y el Colegio de Arquitectos de Cataluña.
Presentació del llibre "La platja de Palma"
L'arquitecte Estanislau Roca, Catedràtic d'Urbanisme i vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de l’UPC, presentarà a l'autor del llibre i també arquitecte, Manuel Cabellos.
Quan em van proposar redactar l’estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l’encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d’estiuejant a s’Arenal des de la infància podia aportar un plus a l’obligat informe que havia d’adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s’estava gestant. Però hi vaig posar dues condicions: per una banda l’estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric i, per l’altra, el planejament havia de considerar-se, més com una conseqüència necessària, que com un element determinant.
Com a urbanista i ciutadà, sempre m’han interessat les circumstàncies que genera la creació dels nuclis urbans. Al començament del segle XX i davant la manca de planejament, les demandes d’edificació s’instrumentalitzaven únicament mitjançant Plans d’Eixample de les poblacions i, en altres casos, mitjançant la simple parcel·lació per a usos familiars o agrícola, donant lloc en molt de casos a la formació incontrolada de nuclis de població. La Llei del sòl de 1956 va introduir mínims criteris generals i locals d’ordenació i d’ús que varen fer possible el desenvolupament intensiu del territori.
Aquesta alteració va esser impulsada, en aquest cas, per la inclusió d’un ús turístic intensiu, i popularitzada com a boom. A la fase tercera d’aquest llibre, s’hi desvetlla una possible existència de una organització concertada entre persones i institucions que des de diverses oficines llunyanes, d’una manera activa van decidir experimentar la implantació d’una urbanització per a un ús turístic de masses sobre el fràgil ecosistema dunar de la platja, denominada llavors de s’Arenal, i del seu entorn costaner. Es crearen i utilitzaren instruments com el Pla General Municipal, els plans parcials i els plans especials, l’aprovació dels quals, inclòs el seu incompliment, va provocar intensos canvis socials i paisatgístics.
Aquest model d’ordenació fou, desprès, exportat a llocs similars.
Manuel Cabellos
La acte està organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.


