El reto del chaflán: una selección de imágenes de Rosa Feliu para redescubrir Barcelona
'El reto del chaflán' es la nueva exposición de la serie 'Colecciones' del Archivo Histórico, que se podrá ver en el Altell de plaça Nova a partir del 19 de febrero. La selección presenta cerca de 50 imágenes de la fotógrafa Rosa Feliu y se retrata la complejidad de los chaflanes barceloneses, una de las características urbanísticas más destacadas de la capital catalana.
La exposición, que está concebida como un paseo por las calles del Ensanche, busca redescubrir estos rincones que configuran parte de la estética de Barcelona y por los que los barceloneses transitan diariamente, a menudo sin prestarles la atención que merecen.
Hay chamflanes inconfusibles como el de la Pedrera o el de la Casa Serra, pero también otros de menos conocidos como el del cruce del Paseo de Sant Joan con la calle Diputació. Así, Feliu nos acompaña por todos los barrios para conocer chaflanes de todas las épocas y tipologías, organizados en seis bloques temáticos: el chaflán mimetizado, la celebración del chaflán, la singularización del chaflán, el chaflán doblado, el chaflán partido y el acento del chaflán.
Las fotografías, que pasarán a formar parte del fondo del Archivo Histórico, son un testimoni valuoso de la Barcelona de los últimos años: tienen la arquitectura como elemento central y han sido hechas teniendo en cuenta la luz, el momento del día y la época del año, pero también muestran la vida del Ensanche.
La exposición se podrá visitar entre el 19 de febrero y el 3 de abril siguiendo todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente. También se habilitará un espacio online para visualizar las fotografías para aquellas personas que no puedan desplazarse como consecuencia del confinamiento comarcal.
Muere Joan Margarit, un puente entre la arquitectura y la poesía
El pasado 16 de febrero murió, a los 82 años, el arquitecto y poeta Joan Margarit, uno de los máximos referentes de la cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX, que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de sus versos.
Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla en sus versos, como muestran poemas como 'Càlcul d'estructures' y 'Última lliçó' o el libro 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC el 2019, en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro.
La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Familia. También cuenta con obra propia, entra la que destacan distintos edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
En 2019 recibió el Premio Cervantes, el último reconocimiento a una extensa obra poética que ha sido traducida a distintos idiomas y que acumula más de 20 premios y distinciones.
El Colegio de Arquitectos, en nombre de todo el colectivo, expresa su más sentido pésame a familiares y amigos. Descanse en paz.
Podéis recuperar el acto 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':
Dimecres Tecnològic: Termografia per a no termògrafs
La termografia és una tècnica que permet el registre gràfic del calor emès per la superfície dels cossos en forma de radiacions infrarroges. Cada cop s'aplica més sovint en la diagnosi d’anomalies tècniques en els edificis, però la seva interpretació no és fàcil i pot portar a errors importants si s'utilitza sense la formació adequada.
La jornada anirà a càrrec de l'arquitecte Israel Brioso, Màster en peritatge, reparació i intervenció en edificis per la Universitat de Sevilla i Termògraf Nivell II acreditat per l'Infrared Training Center. Presentarà l'acte Anna Fabregat, presidenta de l'AAEPFMC, i el clourà Pere Castelltort, secretari de la Junta de Govern del COAC.
En aquesta sessió monogràfica aprendrem el següent:
· Què puc llegir de forma ràpida i immediata en una termografia
· Les diferències de colors vistoses, mostren sempre grans problemes?
· Quines conclusions no puc obtenir si no tinc una formació completa
· Quan veig una termografia en un dictamen d'un company, com puc detectar si les conclusions que treu són en base a un coneixement profund o són precipitades?
· Si llogo una càmara termogràfica i no tinc formació, què puc aconseguir amb ella amb la seguretat de treballar correctament?
Cal inscripció prèvia. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb les instruccions per seguir en directe la jornada.
Acte organitzat conjuntament amb:
Mor Joan Margarit, un pont entre l’arquitectura i la poesia
Avui 16 de febrer ha mort, als 82 anys, l’arquitecte i poeta Joan Margarit, un dels màxims referents de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, que sempre va connectar l’arquitectura amb l’art a través dels seus versos.
Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2019, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.
L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
El 2019 va rebre el Premi Cervantes, el darrer reconeixement a una extensa obra poètica que ha estat traduïda a diversos idiomes i que acumula més de 20 premis i distincions.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
Recupereu l'acte 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':