Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Mirades fotogràfiques: L'aigua com a modeladora del paisatge
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La primera mostra del cicle MIRADES, dedicat enguany a l'AIGUA, integra una vintena d'imatges del fotògraf Mariano Cebolla i ofereix una mirada d’aquest element natural i com aquest, tal com el títol indica, modela el paisatge de les Terres de l’Ebre.
L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Mariano Cebolla, de Deltebre, és fotògraf freelance que es forma treballant amb la natura al delta de l’Ebre. Es professionalitza amb el fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres. Ha col·laborat amb els patronats de turisme de Catalunya i les Terres de l’Ebre i diversos ajuntaments de l’Ebre en la promoció turística i ambiental del territori.
Guardonat amb diversos premis fotogràfics de natura, també ha impartit cursos de fotografia de natura al delta de l’Ebre. El seu àmbit de treball sempre és el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, publicant, entre altres, els llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena Edicions. Actualment treballa al parc natural del Delta de l’Ebre com a guarda de reserva natural i compagina la feina amb encàrrecs fotogràfics i projectes personals.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.
Amb el patrocini de:
L'exposició forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Mariano Cebolla, de Deltebre, és fotògraf freelance que es forma treballant amb la natura al delta de l’Ebre. Es professionalitza amb el fotoperiodisme col·laborant per les Terres de l’Ebre amb el setmanari l’Ebre i La Vanguardia i amb encàrrecs editorials amb la revista Descobrir Catalunya, entre d’altres. Ha col·laborat amb els patronats de turisme de Catalunya i les Terres de l’Ebre i diversos ajuntaments de l’Ebre en la promoció turística i ambiental del territori.
Guardonat amb diversos premis fotogràfics de natura, també ha impartit cursos de fotografia de natura al delta de l’Ebre. El seu àmbit de treball sempre és el patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, publicant, entre altres, els llibres de fotografia del Delta de l’Ebre (2004) i Els Ports (2007) per l’editorial Viena Edicions. Actualment treballa al parc natural del Delta de l’Ebre com a guarda de reserva natural i compagina la feina amb encàrrecs fotogràfics i projectes personals.
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements serà motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debatrem compromisos de caire global.
Amb el patrocini de:
Exposición de la 1ª Muestra de Arquitectura de Garraf y Alt Penedès
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La exposición de la 1ª edición de la Muestra de Arquitectura del Garraf y Alt Penedès reanuda su itinerancia por las diferentes bibliotecas de la Diputación de Barcelona y, en esta ocasión, se podrá visitar en la Biblioteca Mossèn Joan Avinyó de Cubelles.
Esta exposición, fruto del concurso convocado en 2021 por la Demarcación de Barcelona, expone de manera lúdica y flexible las diferentes obras y trabajos presentados al programa “Muestras de Arquitectura Catalana”, en este caso la 1ª edición del Garraf y Alt Penendès, reproducidos en una serie de paneles que se ubican en los diferentes módulos que conforman la exposición, invitando al visitante a la interacción para ir descubriendo el material expuesto.
La combinación de los módulos de madera, transformados en archivadores y cajas, permite distintos grados de exposición de los contenidos. Al mismo tiempo, hace posible la construcción de un hilo conductor de tipo narrativo en la puesta en escena del sistema, que cambia según el espacio donde se ubica, adoptando así diferentes agrupaciones. Se tienen especialmente en cuenta los criterios de accesibilidad, planteados desde una amplia mirada.
La exposición, diseñada por Salvestudio, equipo formado por Jordi Quetglas y Mireia Costa, es de montaje rápido y sencillo a la vez que minimiza los materiales de embalaje, siendo el mismo módulo expositor el que se convierte en contenedor de lo expuesto. Producida bajo la dirección de Salvestudio, en la carpintería Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada por la arquitecta Ariadna Sendra, se ha querido también poner de relieve el valor añadido y la innovación empresarial de la industria que apuesta por los arquitectos.
La itinerancia de la exposición cuenta con la colaboración de:
Exposició de la 1a Mostra d'Arquitectura del Garraf i Alt Penedès
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’exposició de la 1a edició de la Mostra d’Arquitectura del Garraf i Alt Penedès reprèn la seva itinerància per les diferents biblioteques de la Diputació de Barcelona i, en aquesta ocasió, es podrà visitar a la Biblioteca Mossèn Joan Avinyó, a Cubelles.
L'exposició, fruit del concurs convocat l’any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura Catalana”, en aquest cas la 1a edició del Garraf i Alt Penendès, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició. La combinació dels mòduls de fusta, transformats en arxivadors i caixes, permet diferents graus d’exposició dels continguts i convida el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat. Alhora, fa possible la construcció d’un fil conductor narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat, plantejats des d’una mirada àmplia.
L’exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d’embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l’exposat. Produïda sota la direcció de Salvestudio a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s’ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la indústria que aposta pels arquitectes.
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de:
L'exposició, fruit del concurs convocat l’any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura Catalana”, en aquest cas la 1a edició del Garraf i Alt Penendès, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició. La combinació dels mòduls de fusta, transformats en arxivadors i caixes, permet diferents graus d’exposició dels continguts i convida el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat. Alhora, fa possible la construcció d’un fil conductor narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat, plantejats des d’una mirada àmplia.
L’exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d’embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l’exposat. Produïda sota la direcció de Salvestudio a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s’ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la indústria que aposta pels arquitectes.
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de: