Fons d’Arxiu: Projectes Dibuixats: Ignasi Bosch - Joan Maria de Ribot - Jeroni Moner - Ferran Galí - Manuel Martín Madrid
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) reuneix en una exposició una selecció de prop de cinquanta dibuixos procedents de les darreres incorporacions al seu Arxiu Històric. La mostra, que porta per títol Fons d’Arxiu: Projectes Dibuixats: Ignasi Bosch - Joan Maria de Ribot - Jeroni Moner - Ferran Galí - Manuel Martín Madrid,i forma part del cicle Col·leccions, s’inaugura aquest dijous 3 de febrer de 2022, a les 19 hores, amb la conferència inaugural "El dibuix, l'emoció del projecte" a càrrec de l’arquitecte gironí Arcadi Pla Masmiquel.
Fons d’Arxiu: Projectes Dibuixats: Ignasi Bosch - Joan Maria de Ribot - Jeroni Moner - Ferran Galí - Manuel Martín Madrid és una oportunitat única per veure una selecció de projectes corresponents a l’arquitectura de la segona part del segle XX, donant el protagonisme al traç dels dibuixos i als seus autors, independentment de les influències culturals de cada època. En concret, s’hi exposen obres originals d’Ignasi Bosch Reitg, Joan Maria de Ribot i de Balle, Jeroni Moner i Codina, Manuel Martín Madrid, Ferran Galí Casademont, Joan Bosch Agustí i Lluís Sibils i Palau.
De les peces que recull la mostra cal destacar el Centre d’Informació Hotelera a Girona i l’Edifici Shopping Center a Platja d’Aro, del Fons Ignasi Bosch Reitg; l’Hotel Santa Susanna a Malgrat de Mari l’habitatge unifamiliar al barri de Palau de Girona, del Fons Joan Maria de Ribot i de Balle –en col·laboració amb Lluís Sibils i Palau. Del Fons Jeroni Moner i Codina destaquen els dibuixos de la Rehabilitació de Sant Domènec a Castelló d’Empúries, que realitzà conjuntament amb Arcadi Pla; l’annex d’habitatge al Port de la Selva, de Ferran Galí Casademont, i els esbossos dels accessos a la factoria Callís a Cornellà de Terri, de Manuel Martín Madrid.
Amb aquesta exposició, la Demarcació de Girona del COAC posa en valor tant la documentació, com la tasca principal dels arquitectes, més enllà de moviments o estils acadèmics, que és la de formalitzar les necessitats de la societat a través de l’arquitectura.
La mostra es podrà visitar del 3 de febrer al 29 de maig del 2022 a la sala d’exposicions La Cova de la seu gironina del COAC.
EMPRESES QUE DONEN SUPORT
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors.
50 anys de l'Arxiu Històric del COAC a Tarragona
Bellver, Martinell, Monravà i Pujol, Correa-Milà, Moneo… l’exposició repassa la trajectòria d’uns 30 arquitectes i exposa peces úniques com perspectives del conjunt de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona, el restaurant Il Giardinetto, esbossos de plantes de la demarcació de Tarragona… entre moltes altres.
Premi Nacional de Cultura
El 50è aniversari de l’Arxiu l’any 2019 va coincidir amb el Premi Nacional de Cultura que el COAC va rebre el mateix any, un guardó atorgat pel CoNCA per la labor en la reivindicació del valor arquitectònic i patrimonial arreu de Catalunya i, concretament, per la feina de l’Arxiu.
Tot un món de pedra en sec
L’exposició consta de 28 panells de fusta, que s’encaixen entre ells sense elements específics d’unió (en clara referència a la tècnica de la pedra seca) i que es pot muntar en diferents formats segons la creativitat i l’espai disponibles. Aquests panells expliquen les principals tipologies constructives de pedra seca a casa nostra, els materials i les eines de treball així com altres elements essencials per comprendre aquest patrimoni i la seva importància com a vertebrador del territori i com a constructor de paisatge.
L’activitat ha estat coordinada pel Grup d’Acció Local LEADER Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià i el contingut dels mòduls ha estat generat per Antoni López Daufí, arquitecte i membre de la Junta Directiva de la demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Exposición 'El Álbum del Arquitecto. Iñaki Bergera. Siza en Panticosa: poética del abandono'
La exposición del ciclo El Álbum del Arquitecto. Iñaki Bergera. Siza en Panticosa: poética del abandono llega a la ciudad de Olot, en la Delegación Garrotxa-Ripollès, después de inaugurarse en Girona, donde se podrá visitar hasta el 14 de marzo de 2022. El montaje expositivo muestra, a través de 10 fotografías de gran formato, el deterioro del Centro de Alto Rendimiento Deportivo ubicado en el Balneario de Panticosa, obra de Álvaro Siza, que el fotógrafo Iñaki Bergera ha ido fotografiando desde el año 2011.
En 2001 el arquitecto Álvaro Siza recibió de la constructora promotora Nozar el encargo de proyectar un Centro de Alto Rendimiento Deportivo en el Balneario de Panticosa, privilegiado enclave del Pirineo aragonés situado a 1650 metros de altitud. Diseñado para amortiguar el impacto visual en el territorio —gracias a la ubicación de una gran parte del programa a nivel de sótano y a sus cubiertas planas ajardinadas—, la potente y quebrada volumetría resultante dialoga con la sobriedad y el dinamismo de los espacios interiores tensionados siempre por la presencia de la luz. La historia del proyecto tuvo un final amargo y lamentable cuando en 2008, apenas unas semanas antes de finalizar las obras, la promotora quebró arrastrada por el terremoto global de la crisis financiera y la sinrazón de las dinámicas especulativas. El edificio de Siza quedó a merced de la intemperie del tiempo y de la acción natural.
El abandono de proyectos arquitectónicos que derivan en deterioro y anticipan la ruina, es uno de los asuntos centrales que preocupan y ocupan la atención de Iñaki Bergera quien, a lo largo de su trayectoria, ha realizado el registro visual de las cicatrices que cercenan el territorio; de las marcas que, por causas ajenas, señalan una pugna con la arquitectura. Fue en 2011 cuando Bergera comenzó a fotografiar los cambios en la estructura inacabada del edificio de Siza, preservando la identidad que singulariza su lenguaje. Resultó que lejos de entrar en conflicto, la arquitectura varada de Álvaro Siza en el Balneario de Panticosa participa de un extraño e intenso vínculo con el territorio y el paisaje que remite a una nueva poética del abandono.
Iñaki Bergera
Es profesor titular en la Universidad de Zaragoza. Becado por la Fundación ‘la Caixa’, se graduó con premio extraordinario en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha sido investigador principal del proyecto “Fotografía y arquitectura moderna en España” y comisario de dos exposiciones sobre el tema en el Museo ICO de Madrid (PHE 2014 y PHE 2016).
Autor y editor de más de una veintena de libros, tiene una amplia producción científica de artículos y ponencias internacionales. En 2001 realizó estudios de fotografía en la School of Visual Arts de Harvard y, desde entonces, ha desarrollado un trabajo fotográfico personal en torno a las relaciones entre fotografía, arquitectura y espacio urbano y natural, plasmado en diversas exposiciones individuales como América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 y MUN 2018) y Empty Parking Spaces (2019) y en colectivas como La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venecia, 2016).
PATROCINIO
El ciclo El Álbum del Arquitecto es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.
MEDIDAS COVID-19
La exposición cuenta con todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.