Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible...
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
Presentació del llibre "Palabra de Pritzker"
“Palabra de Pritzker”, editat per Anagrama, que reuneix converses amb 23 guanyadors del Premi Pritzker, des de Frank Gehry a Diébédo Francis Kéré, i també Alvaro Siza, Rafael Moneo, Renzo Piano, Norman Foster, Jacques Herzog o Kazuyo Sejima.
Llàtzer Moix és periodista cultural i crític d'arquitectura de La Vanguardia. Ha publicat, entre altres llibres, “La ciudad de los arquitectos”, “Arquitectura milagrosa”, “Queríamos un Calatrava” i “Palabra de Pritzker”
Visita tècnica a l'edifici 'Habitatge Jove Caldes'
La Delegació del Vallès va organitzar, el passat 19 de juliol, una visita tècnica a l'edifici Habitatge Jove Caldes, de Caldes de Montbui. La visita va anar a càrrec de Jordi Martín, arquitecte i regidor d’Urbanisme de Caldes de Montbui, i David Juárez, arquitecte del projecte Habitatge Jove.
L’edifici, que consta de vuit habitatges de prop de cinquanta metres quadrats i d’un espai comunitari amb cuina, bugaderia i coworking, s’ha construït amb total fidelitat a les directrius establertes durant el procés participatiu de codisseny que va tenir lloc al llarg de l’any 2020.
Més d’un centenar de joves opten ja a ocupar els seus apartaments, que formaran part del parc públic de lloguer assequible de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. Mentrestant, l’edifici ja constitueix un exemple d’arquitectura ecològica, capaç de reduir molt considerablement la petjada hídrica, energètica i de carboni durant les etapes de construcció, ús i manteniment.
La reutilització de contenidors marítims i els sostres de fusta contralaminada (CLT) ofereixen les prestacions estructurals requerides amb un balanç de consums i emissions molt més favorable que en el cas d’altres materials convencionals, com ara el formigó armat. D'altra banda, les façanes s’han revestit amb panells de fusta que han capturat carboni atmosfèric durant el seu creixement. Es tracta de pi termotractat que evita l’ús de qualsevol producte químic.
Concert de jazz al COAC, amb Albert Bello & Oriol Saña Quartet
Els integrants del quartet –Albert Bello, guitarra i solista; Oriol Saña, violí; Quim Martínez, guitarra rítmica, i Joan Motera, contrabaix– presentaran un concert que ens permetrà reviure el jazz dels anys 20, 30 i els inicis dels 40.
Mitjançant la seva actuació, ens traslladaran a l'època daurada del jazz a la ciutat de Barcelona, interpretant les melodies icòniques d'aquest període tan fascinant. Amb la selecció de temes, exploraran els diferents estils i corrents que van influir en la música jazz de Barcelona, amb l'esperit de preservar i honorar aquest ric patrimoni musical. El concert vol capturar l'essència i l'energia característiques de l'època i transportar-nos a un viatge en el temps, on podrem gaudir de l'atmosfera i l'emoció d'aquest gènere musical.
L'acte és gratuït.
La ciutat de Barcelona i el jazz
Durant la primera meitat dels anys 20 s'inicia l'arrelament del jazz a Barcelona. El 1929, amb ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona, arriben a la ciutat agrupacions de jazz i artistes de renom que impulsen la música i el jazz Manouche, originari de França. Això permet als barcelonins gaudir d'aquesta música tan singular. Com a conseqüència d'aquest fenomen, Barcelona es converteix en la capital del Swing, amb violinistes com José Puertas i Bernard Hilda, procedents de París, o músics com Luís Duque i José Ribalta. A partir de 1947, amb l'adició de Tete Montoliu, les nits barcelonines no deixen de ballar i escoltar aquest estil musical rellevant, amb una gran importància social.