[ANUL·LAT] #PremisArqGi 2022. Visita a les obres d’Olot
[ACTIVITAT ANUL·LADA]
Amb motiu dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2022, el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC organitza una visita a les obres seleccionades i premiades d'enguany de la ciutat d’Olot, el dissabte 15 d’octubre al matí.
Programa de la visita
Habitatge Fàbrica Can Descals d’Estudio Além [Paula Navarro i Filipe Nunes]
Casa de tartera d’Arnau Estudi d’Arquitectura [Arnau Vergés]
INSCRIPCIONS OBERTES
Cal omplir el formulari d’inscripció per poder assistir en aquesta activitat. La inscripció és individual per rigorós ordre.
Amb la col·laboració d'institucions, entitats i empreses
Les empreses i institucions que els donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Jung i Iguzzini, com a patrocinadors principals; COMPAC, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Ceràmica Brancós, HNA – Confraria Nacional d'Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Palahí – Materials de construcció, Plantalech, Trends Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d'Olot, Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans oficials.
Exposició de Fernando Higueras: “Des de l'origen"
L'exposició, produïda per la Fundació ICO i inaugurada a la seu del Museu ICO a Madrid l’any 2019, és una retrospectiva sobre la figura i obra de Fernando Higueras que presenta una selecció de dibuixos, documents, fotografies i maquetes de l’arquitecte que, tot i no tenir cap projecte realitzat a Catalunya, va donar el seu fons documental a l’Arxiu Històric del COAC.
Fernando Higueras
Fernando Higueras pertany a la promoció CX 1954-1959 de l’Escola d’Arquitectura de Madrid.Aquests estudiants arribaven amb la il·lusió de desenvolupar la seva professió en un país on hi havia molt per fer i innovar; una Espanya cada cop més oberta al desenvolupament i al benestar.
És un arquitecte que s’apropa als moviments pictòrics d’avantguarda quan desenvolupa la seva obra. El desencofrat del seu projecte final de carrera n’és un exemple: «ruixava l’encofrat amb gasolina prenent-li foc i intentant l’aproximació a tot allò abstracte». Com que havia tingut una polifacètica formació artística de la qual no es desvinculava a l’hora de presentar les seves propostes, la vessant artística és intrínseca en ell i li costa deslligar-se d’aquesta contínua presència. El seu caràcter i la seva intuïció li permetien passejar-se per les múltiples disciplines que dominava i treure diferents conclusions de cada una, però sense desvincular-se’n de cap especialment.
Passaran anys fins que separi les diferents matèries, malgrat que perdi en algun sentit aquesta estètica tan impactant en favor d’una altra més reflexiva, racionalista i convencional, però on manté la complexitat profunda de les seves geometries habitades. Gràcies a aquesta diversitat i als seus recursos d’expressió, la seva obra es va diferenciant clarament de la dels seus coetanis des de l’inici de les seves propostes.
Malgrat l’enorme influx que la seva obra va exercir en determinades etapes, tant en el panorama nacional com en l’internacional –amb successives referències i números monogràfics en revistes nacionals como Hogar y Arquitectura y Nueva Forma o la japonesa a+u, GA, GI, etc., així com els articles consagrats en successius números de revistes com L’Architecture d’Aujourd’hui–, Higueras no ha rebut en les últimes dècades, incomprensiblement, l’atenció que mereix. Aquesta exposició, «Fernando Higueras, des de l’origen», vol cobrir aquesta carència mitjançant la presentació tant de la seva amplíssima obra, dividida en sis períodes temporals, com de la seva polifacètica figura creadora.
Amb el patrocini de
Presentació del llibre: "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea"
El proper 17 d'octubre a les 19.00 h tindrà lloc la presentació del llibre "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea", d'Alfons Soldevila. A la presentació comptarem, també, amb la presència de l'arquitecta Maria Sisternas.
És un llibre ple de reflexions: “A les ciutats sempre hi ha hagut grans edificis que durant un determinat període de temps han contribuit a l’evolució de la ciutat però que finalment han quedat obsolets. Alguns exemples són els gasòmetres, mercats, estacions de tren monumentals, l’aeroport, places de braus, estadis, etc. Molts d’ells han tingut un caràcter efímer ja que han estat útils menys de cent anys. Un edifici necessari en aquest moment pot tenir una vida limitada, per tant ha d’oferir grans possibilitats de transformació i flexibilitat, fins i tot que es pugui traslladar a un nou emplaçament.”
Ciclo Síntesis Aquitectónicas 2022. Arquitectura sembrada: atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura, a cargo de Monica Tarrega Klein
El Departamento de Cultura de la Demarcación de Girona del COAC ha programado para este mes de octubre una nueva edición del ciclo Síntesis Arquitectónicas para difundir tesis doctorales recientes donde la temática tiene relación con la arquitectura. En la primera sesión, la arquitecta Monica Tarrega Klein presentará su tesis titulada 'Arquitectura sembrada; atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura', que tendrá lugar el jueves 13 de octubre, a las 19 horas, en línea a través del Youtube de la Demarcación de Girona del COAC.
Tarrega mostrará algunas cuestiones descubiertas en la tesis doctoral, que se desarrolló como atlas con la intención de que se pudiera utilizar como manual, como una herramienta proyectual al alcance de estudiantes y arquitectos.
El llamamiento de los espectáculos naturales lleva a imaginar, soñar, divagar y cuestionar, provocando que el proyectista se encuentre con límites de diverso tipo y busque trucos, técnicas, hallazgos, ideas luminosas, innovaciones. Algunos son fronteras franqueables mientras que otros son difíciles de abarcar.
Así sucede cuando se intenta incorporar la vegetación como herramienta proyectual. Aparecen entonces múltiples cuestiones, cuando se está rozando o incorporando otras disciplinas y se desconoce cuáles son los aspectos relevantes. Estas cuestiones que surgen son algunas de las siguientes: ¿Qué conocimientos son imprescindibles para poder incorporar la vegetación?, ¿se puede incorporar la vegetación como una herramienta proyectual más?, ¿cómo debemos aproximarnos a otras disciplinas?
Lo más relevante es el encuentro entre el mundo vegetal y lo construido. La intersección entre ambos mundos implica un acercamiento delicado y con propensión al deterioro, dado que llega a poner en riesgo la supervivencia de la flora o del soporte que la sustenta. El contacto entre ambas partes es por sí mismo conflictivo porque la vegetación es un elemento vivo, en crecimiento, mientras que la edificación es, en cambio, estática. El árbol puede morir si no tiene las condiciones naturales mínimas. En contraposición, las ruinas son la consecuencia de la depredación del clima y la vegetación. En principio, la flora y lo construido son enemigos mortales.
Monica Tarrega Klein
Arquitecta por la ETSAV, Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y Doctora con la tesis Arquitectura sembrada, atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura (2018).
Es profesora de Proyectos en la ETSAB-UPC desde 2016 y está a cargo de la asignatura DOMESTICA del master "Proyecto, proceso y programación". Ha sido profesora de Proyectos en FIU (Florida International Univerity, Miami, EE. UU.) y en Elisava.
Hace 25 años, fundó el despacho ESCALA UNO UNO, donde se han perfilado proyectos con la voluntad de ir más allá de las soluciones inmediatas para dar respuestas sintéticas y elaboradas a necesidades y demandas; mientras que, en paralelo, se planteaba una investigación teórica y aplicada que nutre la conceptualización y genera reflexión.