Visita a "La casa por el tejado"
La Agrupación AuS organiza una visita, el próximo 16 de diciembre, a la sede de 'La Casa por el Tejado' en Barcelona.
Gerardo Wadel, director de I+D y Calidad, nos explicará el proceso de gestión, diseño y construcción de áticos que se sitúan sobre edificios existentes. Se trata, según explican en su web, de construcciones ligeras, de impacto ambiental mínimo y respetuosas con el lugar donde se ubican.
Consulta el dosier de prensa de la empresa.
INSCRIPCIONES CERRADAS. Si queréis entrar en lista de espera o estáis interesados en una posible segunda visita, enviad un correo con vuestros datos a auscatalunya@coac.cat.
Enric Batlle i Juan Herreros participen a la cloenda del Congrés
L'arquitecte madrileny Juan Herreros va obrir la jornada de cloenda del Congrés d'Arquitectura, i ho va fer amb una conferència sobre l'interès general de l'arquitectura i els seus valors per millorar les ciutats, el territori i la vida de les persones.
L'arquitecte, catedràtic de Projectes a l'ETSAM i professor a la GSAPP de Columbia University, va quedar meravellat de les obres del Mercat de Sant Antoni, escenari de l'acte: "quan alguna cosa està en construcció és un moment inquietant que consumeix l'energia de molta gent per fer possible alguna cosa nova que romandrà en el temps i que es va construir amb molt esforç". Per a Herreros, aquesta és la complexitat de l'arquitectura: tirar endavant un projecte. Una complexitat que, ara, en aquests temps de canvi, demana tota l'atenció dels arquitectes.
Per a Herreros, la complexitat de les noves tecnologies no és la part física (programes d'ordinador, aparells...), sinó com aquestes operen en la societat i la transformen d'una manera completament desconeguda fins ara. "El futur de l'exercici de l'arquitectura és sense dibuixos, sense presència física i sense el control de la totalitat del projecte", va assegurar. Hi ha sistemes de producció en temps real que permeten prendre decisions al moment, fins i tot sense ser-hi present a l'estudi, en les reunions amb els clients o, fins i tot, a l'obra. "Tenim una manera de pensar global que ens permet treballar en altres contexts, dirigir equips locals de forma remota". Segons Herreros, ha quedat desfasat el mite de l'arquitecte que vol controlar-ho tot. Ara hi ha l'oportunitat de desenvolupar projectes amb contingut experimental que impliquen compartir el terreny amb altres equips.
Herreros va posar com a exemples el Centre Internacional de Convencions de Bogotà, o la Torre Banco Panamà. Són edificis que es van planejar en mans de molts despatxos d'arquitectes i professionals d'altres disciplines, cadascú dedicat a la seva parcel·la però que, alhora, permeten adaptar-se als nous temps i anar evolucionant amb les necessitats del moment. I explica que, en els projectes que desenvolupen des del seu estudi, ja només dibuixen un parell de plantes, alçats i seccions... Després, la distància els permet estandaritzar les formes, com van fer a Panamà. Al CICB es van eliminar rampes, escenaris, butaques... per passar a ser un espai més polivalent que el clàssic centre de convencions. D'aquesta manera, l'edifici va aconseguir integrar-se amb la ciutat i la seva gent.
"La funció fonamental de l'arquitecte ja no és convèncer els altres que el seu projecte és el millor, sinó escoltar i retornar una anàlisi del que necessita una ciutat". Per això, per a Herreros és essencial el treball en equip i no, "com passava abans, que l'arquitecte estava envoltat d'ajudants que li resolien els problemes". "L'arquitecte ara és més aviat un DJ i fa el que pot amb el que té. Ja no es troba a dalt, sinó al costat. Ha caigut el mite de l'arquitecte director d'orquestra".
Per a Herreros, el pensament global és una de les seves estratègies per explorar el futur de les ciutats. "Cal entendre que quan fem alguna cosa a la cantonada, aquesta forma part del món. I quan fem alguna cosa a l'altra punta del món, aquesta diu molt d'allà i de nosaltres". Per això, demana reconnectar el petit esforç de qualsevol arquitecte, "perquè té una força enorme". "Hem d'explicar a la societat en què consisteix exactament la nostra feina i que sàpiguen què podem fer per ells. L'arquitectura ha de ser essencial en la construcció del futur, un futur que sabem que és complicat. Per això, necessitem que la nostra professió sàpiga què podem fer per els altres".
Seguidament, l'arquitecte Enric Batlle va parlar sobre el desenvolupament del territori i l'espai públic. La conferència de l'arquitecte català va girar al voltant de tres eixos: l'ecologia, el lleure i la producció. Batlle va parlar de la necessitat d'actuar sobre paisatges degradats, no només sobre els terrenys verds i agrícoles. “La voluntat per preservar els espais que tenim ha de ser prioritària, cal retornar vida a uns paratges sovint oblidats per la ciutadania”, va reclamar. L'arquitecte va posar d'exemple el projecte del fotògraf Sebastiao Salgado que va plantar dos milions d'arbres a la finca del seu pare, a Brasil, maltractada per la sequera i el bestiar, i que va permetre recuperar centenars d'espècies de plantes i arbres i retornar animals a la zona. “Tenim la capacitat de tornar a canviar tots els espais del món”, va insistir Batlle. Per a aquest arquitecte barceloní, qualsevol excusa, “com un balcó”, és bona per fer créixer verd.
Enric Batlle va parlar sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 636 km2, ocupats per un gran nombre d’assentaments urbans de tot tipus i per una densa xarxa d’infraestructures i serveis. No obstant això, en aquest territori encara hi ha un sistema d’espais oberts que ocupa més del 52% de la superfície total. Es tracta, doncs, d’una de les metròpolis amb més espais verds d’Europa. Aquesta infraestructura verda metropolitana, d’una gran riquesa ambiental i social, està formada per Collserola, el Garraf, la serralada de Marina, el Llobregat, el Besòs, les rieres i els rierols, les platges metropolitanes, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la xarxa de parcs metropolitans, a més d’altres espais de naturalesa més urbana. Tots aquests espais configuren una infraestructura verda interconnectada, amb més de 60 hàbitats diferents on viuen més de 5.300 espècies, molt rellevant per a l’ecologia, el lleure i la producció de la metròpolis.
Batlle va destacar la necessitat de recuperar els espais verds i acostar-los a la ciutat. “Ara es pot fer energia amb cobertes verdes o tenir un hort. Tothom vol menjar de kilòmetre zero. Pot ser una moda, però aquesta moda és molt positiva. Hem de menjar el que es fa a Catalunya. El nostre país no es salvarà amb normatives. Se salvarà menjant-nos-el”, va remarcar.
Batlle va parlar dels límits estratègics dels seus projectes, aquells on conflueixen dues situacions que volem, com la ciutat i els espais verds. “Es tracta de no estar al lloc: s'ha d'estar al límit”. En aquesta línia, Enric Batlle ha comissariat l’exposició Metròpolis Verda, que mostra la diversitat d’aquests espais oberts metropolitans i explora els reptes que es plantegen per a una metròpolis que vol un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. L’objectiu de l’exposició, que s'emmarca en els actes del Congrés d'Arquitectura, és divulgar aquesta nova mirada sobre els espais lliures, no com a residuals, sinó més aviat com a espais vertebradors de la metròpolis i escenaris plens de vida, lleure, natura i producció.
Visita a “La casa por el tejado”
L'Agrupació AuS organitza una visita, el proper 16 de desembre, a la seu de 'La Casa por el Tejado' a Barcelona.
Gerardo Wadel, director d'I+D i Qualitat, ens explicarà el procés de gestió, disseny i construcció d'àtics que se situen sobre edificis existents. Es tracta, segons expliquen al seu web, de construccions lleugeres, amb impacte ambiental mínim i respectuoses amb el lloc on s’ubiquen.
Consulta el dossier de premsa de l'empresa.
INSCRIPCIONS TANCADES. Si voleu entrar en llista d’espera o esteu interessats en una possible segona visita, envieu un correu amb les vostres dades a auscatalunya@coac.cat.
Carles Puigdemont en la clausura del Congreso de Arquitectura: "La mirada de la arquitectura determina la mirada colectiva del país"
El acto fue conducido por el presentador -y enamorado de la arquitectura- Òscar Dalmau, quien destacó el paso adelante que ha hecho el Congreso a la hora de incluir a la ciudadanía en el debate de la arquitectura: "había que sacarla del búnquer y acercarla a la gente". Para Dalmau, la arquitectura es el único arte del cual no nos podemos abstraer: "todo es arquitectura, desde que nacemos en un hospital hasta que morimos en un cementerio, pasando por la escuela, nuestra casa, el trabajo..." y por tanto, todos hemos de implicarnos en los espacios que vivimos.
Dalmau fue dando paso a todas las personalidades que formaron parte del acto de clausura, como el arquitecto Daniel Mòdol, concejal de Arquitectura, Paisaje Urbano y Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona; el director del Congreso de Arquitectura 2016, Roger Subirà; el decano del Colegio de Arquitectos de Catalunya, Lluís Comerón; y los tres conferenciantes invitados: Juan Herreros, Enric Batlle y Beatriz Colomina.
El decano de Colegio, Lluís Comerón, presentó delante de casi un millar de asistentes las conclusiones de estos seis meses de proceso participativo. Comerón celebró que la Ley de Arquitectura, actualmente en trámite en el Parlament, deja constancia de que "la arquitectura reviste interés general", evidenciando su necesaria función social en la mejora del bien común. Este carácter "ha de ser compartido por todos, instituciones, profesionales y ciudadanía, haciendo necesarios nuevos instrumentos de difusión, enseñanza y comunicación", destacó.
Comerón hizo un repaso de todas las conclusiones que se han ido dibujando durante las Jornadas de Síntesis del Congreso, fruto del centenar de actos celebrados y las comunicaciones recibidas durante estos seis meses. Así, habló de la calidad de los concursos de arquitectura, de las "potencialidades del planeamiento intermunicipal", de la rehabilitación como "instrumento para garantizar las prestaciones futuras de los edificios"... También destacó el reto global de la mitigación del cambio climático, la Nueva Agenda Urbana y el derecho a una vivienda digna, "que reclama mecanismos que garanticen el acceso y la estabilidad".
Al finalizar, Lluís Comerón dio paso al presidente de la Generalitat de Catalunya, que hizo el discurso institucional de clausura del Congreso. “En el Congreso os habéis propuesto no rehuir los problemas, algunos de gran trascendencia, pero tampoco pasar por alto los retos y las oportunidades que se dibujan”, señaló Carles Puigdemont, y “hacerlo con un gesto de coraje y determinación que es lo que necesitan los países para avanzar y que es lo que necesita Catalunya para crecer y progresar como país”.
En este sentido, Puigdemont hizo un llamamiento a “reflexionar y poner en común hacia dónde hemos de avanzar como país”, teniendo en cuenta todas las transformaciones que se han producido a nuestro alrededor. En su discurso, Puigdemont aseguró que “el éxito de la arquitectura es saberse relacionar de manera positiva con los cambios, y hacerlo sin perder la vocación hacia el futuro y poniéndose a disposición del conjunto de la sociedad”. "La mirada de la arquitectura determina la mirada colectiva del país", señaló Puigdemont, y "beve del pasado natural, geográfico, patrimonial y social" a la vez que se plasma en el presente y tiene la mirada puesta en "la proyección hacia el futuro".
Ante una nutrida representación del sector, que se congregó en el Mercat de Sant Antoni para escuchar las conclusiones del Congreso, el jefe del Ejecutivo también remarcó que Catalunya ha impulsado diversas leyes que “van en la misma dirección” de lo que se ha sugerido a lo largo del Congreso. Entre ellas, destacó la ley del cambio climático, que “no por casualidad fue la primera ley que aprobó el Gobierno que presido”.