Cicle de presentacions del llibre "Aprendre de l'Arquitectura Tradicional. Cap de Creus"
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
Calendari de presentacions
06.06.2026 - 10 h. Roses. Presentació més visita a Mas Marès (tast de vins)
17.07.2026 - 19 h. Museu de l'Anxova i la sal de L'Escala
29.08.2026 - 18.30 h. Selva de Mar
03.10.2026 - 17 h. Sala Maifrèn de Cadaqués
04.10.2026 - 09.30 h. Mas Rabassers de Dalt
07.11.2026 - 18.30 h. Port de la Selva
Més informació: www.projectegreta.cat
L’Ampliació del CAP Moisès Broggi a L’Escala, de Coll-Leclerc, i la Casa a Fonolleres de Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, reben el Premi Arquitectures 2026
També obtenen premi el Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós de Quim Olea, estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres de Sarquella Torres (Interiors); el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Olivé i Xavier Frigola (Paisatges); i 111 Faroles a Olot, de Bayona Studio (Efímers)
El Premi de l’Opinió que atorga la ciutadania l’ha estat pels Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, amb més de 3.000 vots
La Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras Font i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio obtenen una menció del jurat en la categoria Arquitectures, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB la rep en Efímers
La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest vespre el lliurament de la 28a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, una de les accions culturals amb més rellevància dins el sector de l’arquitectura i la construcció a la província. L’acte, al qual han assistit prop de 300 persones, ha estat conduït per l’arquitecta Júlia Breiz, i ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque; del subdelegat del Govern a Girona, Pere Perramon; de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; del president en funcions de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, com també d’altres autoritats relacionades amb el món de l’arquitectura, de la cultura i de la societat gironina.
Durant la vetllada s’han lliurat guardons a deu projectes: els atorgats pel jurat, nou obres d’entre les 15 que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el del Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania entre les 77 obres presentades, amb més de 3.000 vots registrats a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat.
Els premis, per categories, han estat: a Arquitectures per la Casa a Fonolleres a Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, i l’Ampliació del CAP Moisès Broggi de L’Escala, de Coll-Leclerc. També han estat guardonades amb una menció del jurat la Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio.
A la categoria Interiors han estat per al Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós, de Quim Olea estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres, de Sarquella Torres.
El premi Paisatges ha recaigut en el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Oliver i Xavier Rigola. Pel que fa al premi en la categoria Efímers ha estat per 111 Faroles, de Bayona Studio, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB ha estat guardonat amb una menció del jurat. El Premi de l’Opinió l’ha obtingut Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona.
Tots els arquitectes i promotors seleccionats i premiats han rebut un diploma que s’il·lustra amb una reproducció d’una obra de l’arquitecte Josep Fuses amb el títol “Porta del Castell de Llordà al Pallars Jussà”, que forma part de la sèrie pictòrica “Praeterita”, un conjunt de treballs que exploren el concepte de ruïna com a espai de trobada entre una natura immutable i una cultura inevitablement efímera i fràgil.
Una mirada compartida sobre l’arquitectura contemporània
Després de l’experiència de tres dies de visites i debats, el jurat, format per Stephen Bates (president), Beatriz Borque i Ramon Bosch (vocals), ha coincidit que les obres “reflecteixen un lloc i una història (...) i que faciliten una consciència de quelcom més que elles mateixes” i que tenen una presència significativa d’estratègies de reutilització, reconversió i reconstrucció curosa.
Al jurat l’ha sorprès la poca concurrència d’habitatge i d’edificis públics: “Vam considerar important destacar la dimensió pública dels projectes; aquells que reconeixen el seu paper en la comunitat local a través de l'ús públic. Sens dubte, és l'oferta tant d'edificis d'ús comú i compartit com d’aquells que proporcionen una llar confortable que garanteix una societat sana i sostenible. El diàleg entre l’àmbit públic i l’àmbit privat va esdevenir un tema que va donar marc a les nostres decisions i ens va portar a atorgar dos premis compartits en les categories d’Arquitectures i Interiors: un de públic i un de privat”.
Un altre acord al qual va arribar va ser el de posar en valor aquells projectes que intenten reduir l'impacte ambiental o el consum d'energia. “Dels 38 projectes arquitectònics, el 50% van ser projectes de transformació, i vam prestar una atenció especial a aquells que van adoptar una estratègia de reutilització, de reconversió o de construcció acurada sobre allò que ja existeix. Creiem que la sostenibilitat no és una finalitat en si mateixa, sinó quelcom que cal definir projecte a projecte; un imperatiu que s'utilitza per reforçar la creació de llocs i la continuïtat arquitectònica, i no simplement un dogma ètic. Els sis premis que vam atorgar en les quatre categories (Arquitectura, Interiors, Paisatge i Efímers), així com les dues mencions en Arquitectura, eren projectes de transformació. Aquests sis projectes seleccionats van proporcionar el context per a les nostres deliberacions; projectes que van despertar un interès inicial que es va anar esvaint a mesura que el debat avançava i la nostra posició s'aclaria”.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Toyota Girona Japand 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada, Celler Espolla i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Síntesis Arquitectòniques 2026. “Arquitectura comparada” de Félix de la Fuente
La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la segona sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 11 de juny de 2026, a les 19 hores, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania tesis doctorals en què l’arquitectura és la protagonista, tot obrint un espai de reflexió al voltant de la recerca arquitectònica contemporània.
En aquesta ocasió, Félix de la Fuente presentarà la seva tesi Arquitectura Comparada, una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.
El cicle finalitzarà el 18 de juny(19 h), a la Demarcació de Girona del COAC, amb la tesi 'Alison i Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus', a càrrec d’Anna Bach.
Félix de la Fuente
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Granada (UGR,2008) i Doctor Arquitecte cum laude per la Universitat Politècnica de Catalunya (2025) amb la tesi “Arquitectura Comparada”. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i va rebre el Premi FAD ex aequo de Pensament i Crítica l’any 2016. Forma part del Grup de Recerca Habitar de la UPC i, des de 2022, és professor associat al Grau de Paisatgisme de la mateixa universitat.
Un treball sobre l’accés a l’habitatge rep el Premi COAC d’Arquitectura 2025
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha atorgat el Premi sobre Arquitectura, Urbanisme i Ciutat a Alex Zambrano, estudiant de l’Institut Santa Eugènia de Girona, pel treball “La problemàtica de l’oferta i la demanda als habitatges a Girona”, tutoritzat per Susan Ros. El guardó forma part de la 27a edició dels Premis del Consell Social de la UdG i de la 22a edició dels Premis COAC d’Arquitectura per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat. En el mateix acte van ser guardonats deu estudiants més en les categories restants pertanyents als àmbits d’humanitats; ciències socials; ciències; tecnologia; medicina; innovació industrial; arts visuals i escèniques i salut i esport.
Els guanyadors obtenen un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la Universitat de Girona, per al curs acadèmic 2025-2026, fins a un màxim de 1.200 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG, EUSES i Escola Universitària ERAM. A més, es difondran els treballs i es farà una aportació econòmica per a l’estudiant, el tutor i el centre de secundària on s’ha dut a terme el treball.
L’ACCÉS A L’HABITATGE
El treball guardonat aborda una de les qüestions més rellevants de l’actualitat: l’accés a l’habitatge. Segons el jurat, es tracta d’un treball ben plantejat que analitza la situació actual de l’habitatge a la ciutat de Girona, planteja diferents sistemes d’organització possibles i estableix una comparativa amb models de ciutats com Viena i Copenhaguen, així com amb el cas de Suïssa. El jurat també destaca que les conclusions del treball poden esdevenir un punt de partida per a la reflexió de les administracions locals en matèria de polítiques d’habitatge.
Amb aquest reconeixement, el COAC Girona reafirma el seu compromís amb la promoció de la cultura arquitectònica entre els joves i amb la voluntat d’apropar l’arquitectura i l’urbanisme als debats que afecten directament la societat.