El Concurso de La Savinosa sigue adelante
Siguiendo este acuerdo, la Demarcación de Tarragona del COAC convocó el proceso de selección y evaluó las propuestas, y una comisión técnica de expertos, formada por representantes de la Diputación, el Ayuntamiento de Tarragona, la Dirección General de Patrimonio y el propio COAC, hizo la selección. El resultado fue publicado en el BOPT del pasado 2 de diciembre de 2015, siendo los equipos escogidos: Grau-Costa-Carracedo, Fuses-Viader-Mansilla-Perea, Ravetllat-Ribas, SLP-José González Baschwitz, Robert Terradas Muntañola-Amador Ferrer Aixalà y Jornet Llop Pastor Arquitectes-ADD Bailo Rull-Antoni Vilanova.
La fase que ahora empieza prevé seleccionar, entre estos cinco equipos, aquel que presente la mejor propuesta técnica. Los candidatos tienen hasta el 11 de julio para presentar sus propuestas, que podrán defender ante la Comisión Técnica, formada por representantes de las instituciones implicadas. El equipo adjudicatario se ocupará de la redacción del estudio sobre los valores arquitectónicos y patrimoniales; la redacción del estudio urbanístico, medioambiental y paisajístico para asignar nuevos usos y determinar la edificabilidad; y la redacción de la modificación del Plan de Ordenación Urbanística Municipal que incorpore las propuestas y los estudios necesarios.
La situación estratégica de la finca y el estado de conservación del complejo del antiguo Preventorio motivaron el inicio de un procedimiento que permitiera poner en valor y en uso este importante espacio urbano.
El Concurs de la Savinosa segueix endavant
Seguint aquest acord, la Demarcació de Tarragona del Col·legi va convocar el procés de selecció i va avaluar les propostes, i una comissió tècnica d'experts formada per representants de la Diputació, l'Ajuntament de Tarragona, la Direcció General de Patrimoni i el propi Col·legi va fer la selecció. El resultat va ser publicat al BOPT del passat 2 de desembre de 2015, essent els equips triats: Grau-Costa-Carracedo, Fuses-Viader-Mansilla-Perea, Ravetllat-Ribas, SLP-José González Baschwitz, Robert Terradas Muntañola-Amador Ferrer Aixalà i Jornet Llop Pastor Arquitectes-ADD Bailo Rull-Antoni Vilanova.
La fase que ara comença preveu seleccionar, entre aquests cinc equips, aquell que presenti la millor proposta tècnica. Els candidats tenen fins l’11 de juliol per a presentar les seves propostes, que podran defensar davant la Comissió Tècnica, formada per representants de les institucions implicades. L'equip adjudicatari s'ocuparà de la redacció de l'estudi sobre els valors arquitectònics i patrimonials; la redacció de l'estudi urbanístic, mediambiental i paisatgístic per assignar nous usos i determinar l'edificabilitat; i la redacció de la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que incorpori les propostes.
La situació estratègica de la finca i l’estat de conservació del complex de l'antic Preventori, van motivar l’inici d’un procediment que permetés posar en valor i en ús aquest important espai urbà.
Presentació del llibre: La transformació com a procediment
Intervindran:
Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Joan Olivella Ricart, diputat delegat del Servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, de l'Editorial Dux.
Roger Miralles i Jori, arquitecte.
Guillem Carabí Bescós, arquitecte i autor del llibre.
Descarrega la invitació.
"Parlar de l’obra arquitectònica de Josep M. Jujol és parlar de l’arquitectura de principis del segle XX, però també és interpel·lar a la del segle XXI. És endinsar-se en exploracions plàstiques que no han perdut la vigència, és gaudir d’una arquitectura amable, sincera, arrelada al territori i a la terra, però també agosarada, esmunyedissa, juganera, que descol·loca afectuosament a qui tracta d’encotillar-la sota els nusos de les sempre confuses i qüestionables categories històriques.
Les intervencions arquitectòniques que Jujol fa a la casa Bofarull es defineixen –i així ho escriu ell mateix– com una reforma: «Casa pairal de Bofarull als Pallaresos. Obres de reforma de 1913 a 1914. V dibuixos». L’arquitecte és plenament conscient del significat del terme –la modificació d’alguna cosa amb la intenció de millorar-la– que aplicarà a partir d’una actitud desacomplexada, enfrontant-se al projecte sense cap rastre d’arqueologia conservacionista, sinó amb posició i valentia interpretatives. Noves formes, noves combinacions de materials, noves geometries i nous codis que s’inseriran a vells materials, velles organitzacions i velles maneres d’entendre una casa. Un diàleg obert entre allò vell i allò nou que, potser, és el primer encasellament que n’hauríem d’eliminar quan parlem de la seva arquitectura"
Guillem Carabí Bescós és Arquitecte (ETSAB-UPC 1996) i Doctor en Arquitectura (UIC 2012). Professor lector de la School of ArchitectureUIC Barcelona. Membre del Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD). Ha publicat diversos articles i comissariat exposicions sobre l’obra de Jujol, el modernisme, i l’arquitectura de la modernitat. Editor i coautor del llibre Josep M. Jujol, l’església primera de Vistabella. Una Mirada contemporània (dpr-Barcelona, 2012). Comissari Adjunt i responsable dels continguts sobre Jujol al pavelló català de la 14 edició de la Biennale di Architettura di Venezia Eventi Collaterali(Venècia 2014).Coautor del llibre La Mansana de la Discòrdia (J. Urbano ed., GRHAD UIC 2015). Comissari de l‘exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona 1924-1975, al Roca Barcelona Gallery (Barcelona, 2015).
Presentación del llibro: La transformació com a procediment
Intervendán:
Joan Tous Gomà-Camps, Presidente Demarcación COAC Tarragona.
Joan Olivella Ricart, Diputado delegado del Servicio de Asistencia al Ciudadano de la Diputación de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, Editorial Dux .
Roger Miralles i Jori, arquitecto.
Guillem Carabí Bescós, arquitecto autor del libro.
"Hablar de la obra arquitectónica de Josep M. Jujol es hablar de la arquitectura de principios del siglo XX, pero también es interpelar a la del siglo XX1. Es adentrarse en exploraciones plásticas que no han perdido su vigencia, es disfrutar de una arquitectura amable, sincera, arraigada en el territorio y en la tierra, pero también atrevida, escurridiza, juguetona, que descoloca cariñosamente a quien trata de encorsetar -la bajo los nudos de las siempre confusas y qüestlonables categorías históricas.
Las intervenciones arquitectónicas que Jujol hace en la casa Bofarull se definen -y así lo escribe él mismo- como una reforma: «Casa Pairal de Bofarull en Els Pallaresos. Obras de reforma de 1913 a 1914. V dibujos ».
El arquitecto es plenamente consciente del significado del término -la modificación
de algo con la intención de mejorar la- que aplicará a partir de una actitud desacomplejada, enfrentándose al proyecto sin ningún rastro de arqueología conservacionista, sino con posición y valentía interpretativas.
Nuevas formas, nuevas combinaciones de materiales, nuevas geometrías y nuevos códigos que se insertarán en viejos materiales, viejas organizaciones y viejas maneras de entender una casa. Un diálogo abierto entre lo viejo y lo nuevo que, quizás, es el primer encasillamiento que deberíamos eliminar cuando hablamos de su arquitectura."