S’inaugura la nova seu compartida dels col·legis d’arquitectes i d’arquitectes tècnics a Terrassa
L’edifici, en forma de boomerang, és tot vidriat i molt lluminós, i té una superfície útil de 630 metres quadrats repartida en dues plantes. El seu interior està concebut buscant la màxima flexibilitat i adaptabilitat per oferir el millor servei al col·legiat, tant per a la realització de tasques administratives, com a d’ús formatiu. També és un espai idoni per acollir exposicions o altres tipus d’actes. Els equips de treball de les dues delegacions ocuparan la primera planta de l’edifici.
El projecte guanyador del concurs per a l’adequació de la nova seu, anomenat “Viandox”, va ser desenvolupat per l’equip d'RGA arquitectes. L’equip estava format pels arquitectes Barto Busom, Xavier Ruscalleda, Anna Pi i Meritxell Compte, juntament amb l’arquitecte tècnic Emilio Sanchiz. També hi van participar col·laboradors de QUADRANT, com Jaume Balanyà, enginyer d’instal·lacions, i Marc Casajuana, arquitecte especialista en instal·lacions i responsable de tasques de direcció d’obra. El projecte original de l’edifici és obra de l’arquitecte Juli Capella.
La nova seu compartida és un pas més en l’estreta col·laboració mantinguda entre les delegacions del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Arquitectes Tècnics a la ciutat de Terrassa. Les dues entitats coordinen les seves accions a través de la Intercol·legial Tècnica del Vallès, amb la voluntat d’afavorir i facilitar les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes tècnics i arquitectes.
Acte d'inauguració de la nova seu
El delegat del Vallès del COAC, Fermín Aparicio, i la delegada del Vallès Occidental del CATEB, Vanessa Ballester, tenen el plaer de convidar-vos a la inauguració de la nova seu, que tindrà lloc el dimarts 21 d'abril a les 17 h.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és una institució que compta amb una trajectòria de més de noranta anys, durant els quals s'ha consolidat en la nostra societat com a referent de prestigi nacional i internacional. La missió del COAC és defensar el valor social de l'arquitectura i l'urbanisme envers la societat i en representació dels arquitectes. La seva estructura respon a la complexitat territorial del país, aproximant-se als arquitectes i al conjunt de la societat catalana a través de les seves sis demarcacions –Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona– i delegacions, amb quasi 11.000 arquitectes col·legiats. 1300, a la delegació del Vallès.
Sobre el CATEB
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) es va constituir l’any 1940 i actualment integra prop de 7.000 professionals col·legiats. A més de la seu central a Barcelona, el Cateb té presència territorial a través de les seus de Vic, Manresa, Granollers, Terrassa, Mataró i Vilafranca del Penedès.
Inici de la campanya de la Declaració de la Renda: exercici 2025
Avui 8 d’abril de 2026 s’inicia el període de presentació de la Declaració de la Renda corresponent a l’exercici 2025, que finalitzarà el 30 de juny de 2026, darrer dia per presentar la declaració.
En els casos en què la declaració resulti a ingressar amb domiciliació bancària, el termini finalitza el 25 de juny de 2026.
Tots els treballadors autònoms, amb independència dels ingressos obtinguts durant l’any, estan obligats a presentar la declaració de l’IRPF, encara que hagin tingut rendiments reduïts o pèrdues.
Pel que fa als treballadors per compte aliè, estan obligats a presentar la declaració en els casos següents:
· Quan hagin obtingut ingressos superiors a 22.000 € anuals, si han tingut un sol pagador.
· Quan hagin tingut dos o més pagadors, si els ingressos totals superen els 15.876 € anuals i l’import percebut del segon i successius pagadors supera els 1.500 € en conjunt.
DEDUCCIONS FISCALS D'INTERÈS
1. Quota col·legial:
· Es recorda que la quota col·legial és una despesa deduïble a l’IRPF, amb un límit màxim de 500 € anuals.
· La deducció s’aplica exclusivament sobre l’import de la quota, sense incloure l’IVA, si escau.
2. Vehicle elèctric:
· Compra de vehicle elèctric endollable:
Es pot aplicar una deducció del 15% del valor d’adquisició, sobre una base màxima de 20.000 €, fet que suposa una deducció màxima de 3.000 €. Aquesta deducció és aplicable als vehicles adquirits entre el 30 de juny de 2023 i el 31 de desembre de 2025.
· Instal·lació de sistema de recàrrega:
Es pot deduir el 15% de l’import satisfet per la instal·lació del punt de recàrrega en habitatges d’ús privat, realitzada entre el 30 de juny de 2023 i el 31 de desembre de 2025, amb una base màxima anual de 4.000 €.
3. Obres de millora de l’eficiència energètica de l’habitatge
Es mantenen les deduccions vinculades a actuacions de rehabilitació energètica, sempre que es compleixin els requisits tècnics i s’acreditin mitjançant certificat energètic abans i després de les obres:
· Deducció del 20%
Per obres que redueixin la demanda de calefacció i refrigeració en almenys un 7%. Base màxima de deducció: 5.000 €.
· Deducció del 40%
Per obres que redueixin el consum d’energia primària no renovable en almenys un 30%, o que millorin la qualificació energètica fins a obtenir una classe A o B. Base màxima de deducció: 7.500 €.
- · Deducció del 60%
Per obres de rehabilitació energètica d’edificis residencials, quan es redueixi el consum d’energia primària no renovable en almenys un 30%, o s’assoleixi una qualificació A o B.
Aquesta deducció es pot aplicar als períodes impositius 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025.
El termini per realitzar les obres és del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2025.
Base màxima anual de deducció: 5.000 €.
4. Altres deduccions d’interès per als col·legiats
També poden tenir la consideració de despeses fiscalment deduïbles, entre d’altres:
· Assegurança de responsabilitat civil profesional.
· HNA: aportacions i contribucions al sistema de previsió social, dins dels límits legals aplicables.
· Cursos de formació amb relació directa amb l’activitat profesional.
· Material i mitjans necessaris per al desenvolupament de l’activitat professional.
Més informació i assessorament:
Per a informació més detallada, podeu consultar el web de l’Agència Tributària.
Recordem, així mateix, que el COAC ofereix als col·legiats un servei d’assessorament gratuït per a consultes d’informació general en matèria fiscal, a través del correu electrònic fiscal@coac.net.
Competències Professionals: variació del conjunt del sistema estructural
La Sentència núm. 132/2025, dictada el 23 de juny de 2025 per la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ de Castella i Lleó, resol el recurs d’apel·lació interposat per un arquitecte tècnic. Aquest havia redactat un projecte de reforma interior d’un habitatge situat a El Espinar (Segòvia), que incloïa la demolició parcial d’un mur de càrrega central i la seva substitució per un pòrtic estructural format per dos pilars i una biga.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes va impugnar la llicència concedida inicialment i l’Ajuntament va acabar estimant el seu recurs, declarant que l’actuació exigia projecte redactat per un arquitecte. L’arquitecte tècnic va recórrer al Jutjat Contenciós de Segòvia (PO 26/2023), que va desestimar la demanda. Aquest va interposar apel·lació davant el TSJ. El Tribunal examina la prova pericial de totes les parts i determina que:
"(...) Dado que lo relevante no era el objeto inicial de la reforma, ni que el estado del muro de carga se apreciara una vez iniciadas las obras, tampoco cabe reducir la intervención sobre el muro de carga a porcentajes matemáticos en atención a su longitud o superficie del forjado, ya que lo relevante verdaderamente es que cuando existe un muro de carga responsable del apoyo de una parte del forjado, su sustitución por un pórtico constituido por dos pilares y una viga es cambiar la estructura y cimentación del edificio, dado que si el muro se elimina sin modificar la estructura o realizar otra solución arquitectónica, el edificio hubiera colapsado".
La Sala conclou que es tracta d’una variació essencial del conjunt del sistema estructural, tal com preveu l’article 2.2.b) de la LOE. Per tant, el projecte ha d’estar signat per un arquitecte. El TSJ desestima íntegrament el recurs d’apel·lació, confirma la sentència de primera instància i manté la resolució municipal que requereix projecte subscrit per arquitecte.
L’accidentada redacció del Pla de la Bisbal (1975-1982)
De com quatre benaurats es varen enfrontar solets a la bèstia especulativa
Uns quants industrials amb poques ganes de treballar, un grup de traficants del nostre territori capitanejats per un exalcalde i un cacic propietari de terres i ànimes van protagonitzar una de les reaccions més agressives contra l’intent de racionalitzar la organització del territori d’un dels racons més preuats del Baix Empordà.
* * *
Ara farà 50 que la Diputació de Girona va convocar un concurs públic per redactar el Pla General d'Ordenació Urbana dels municipis de la Bisbal, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, Corçà, Ullastret, Parlavà, La Pera, Foixà, Rupià, Madremanya, i Fonteta, Vulpellac i Peratallada, aquests últims englobats en un nou ens anomenat Forallac.
Érem al 1975. En Franco agonitzava i el país intentava una transició democràtica. En aquell moment no existia cap estructura política capaç de vehicular moviments en defensa del territori. Malgrat això, anaven apareixent associacions de veïns i entitats culturals que reclamaven una regeneració de la gestió pública. A la Bisbal, el Patronat del Castell, una incipient associació de veïns, i un moviment sindical que, malgrat la clandestinitat, ja eren força actius, ens animaren a presentar-nos-hi.
Els economistes Ramon Romaguera i Joan Cals i els arquitectes Maria Dolors (Miós) Nadal, Ignasi Bosch i jo mateix ens vam constituir com a equip, i la Diputació ens va adjudicar el concurs. L’enyorança dels companys de viatge, la Miós i l’Ignasi, m’empeny a relatar-vos aquells fets, que per molts són desconeguts o oblidats. És des d’aquesta malaurada absència que escriuré el relat, sense poder contrastar amb ells els records i vivències, havent-me de refiar només de la meva memòria i dels abundants retalls de diari que encara guardo en una carpeta blava del despatx.
Ens trobàvem en un moment històric molt significatiu: la devastació de la Costa Brava estava donant senyals de saturació i els interessos immobiliaris començaven a fixar-se en el pastís per encetar que el Baix Empordà suposava. La façana a mar de les Gavarres començava a saturar-se d’urbanitzacions i la voracitat dels constructors ja havia començat a fer els primers passos cap a la façana interior. A més, tots aquests pobles, la Bisbal inclosa, estaven orfes de regulació urbanística, cosa que els donava una vulnerabilitat perfecta per ser un objectiu fàcil per a l’especulació. En un context com aquest, la concessió del concurs per a la redacció del Pla de la Bisbal va suposar l’inici d’una lluita que va durar set anys i que ens va obligar a fer front a la reacció de “l’antic sistema”, molt dura des del primer moment. A tall d’exemple, la trucada que vam rebre el mateix dia que la Diputació ens va adjudicar la redacció del Pla: eren dos quarts de 10 del vespre i l’alcalde de la Bisbal, Ramon Fina de Nouvillas, ens feia saber que tots els regidors l’havien amenaçat de dimitir si no aconseguia que nosaltres pleguéssim. Ell, és clar, també volia la nostra renúncia. Evidentment, no vam plegar i aquells mals (bons) auguris ens van donar l’empenta per emprendre amb més força l’aventura.
Ràpidament ens vàrem posar en marxa per recollir informació i preparar les dues directrius mestres del procés. D’una banda, vam endegar la participació activa de la ciutadania mitjançant una sèrie de convocatòries populars —i això ens va convertir en pioners en fomentar la participació dels veïns en aquesta mena de processos— i, de l’altra, conscients que necessitàvem un assessorament de qualitat per tal d’anar més enllà del simple formalisme arquitectònic i de tenir una visió acurada del territori, vàrem ampliar l’equip. Els nous membres eren els doctors Marisa Molina i Lluís Polo, responsables de la càtedra de la facultat de Biologia de Girona, i el desaparegut enginyer agrícola Jordi Peix i Massip, que anys després va ser director general d’Agricultura del primer Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (1978). A més, vam comptar amb l’historiador local Jordi Frigola, que també ens ha deixat, i la càtedra d’urbanisme de Lluís Cantallops, de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, els alumnes del qual van fer l’aixecament topogràfic dels carrers de la Bisbal. Finalment, els estudis demogràfics i sociològics van ser responsabilitat de Joan Cals, Ramon Romaguera es va ocupar dels aspectes de caire econòmic, i Ignasi Bosch, de les qüestions legals. Tant el pinyol de l’equip com les noves incorporacions compartíem la voluntat d’analitzar el territori amb una mirada completa i oberta: el nostre plantejament, amb un marcat accent pluridisciplinari que ara veiem com a imprescindible, no era gens habitual.
Recordo discussions en les reunions periòdiques amb l’equip per buscar la manera de resoldre els problemes que es presentaven: protegir les masses forestals del procés urbanitzador, conduir les Gavarres cap a “parc natural”, lidiar amb els conflictes entre els ramaders i els nous assentaments, lluitar perquè les possibles instal·lacions turístiques de dins el territori no perjudiquessin les altres activitats i donar suport a l’economia de la zona sense espatllar el paisatge. Recordo també la feina de camp que fèiem amb la doctora Molinas, que estava en aquells moments embarassada. A vegades no podia transitar muntanya avall però comptava amb l’ajut del seu marit, el doctor Pascual. L’equip va funcionar perfectament, i l’anàlisi de la situació i el territori resultant crec que ha esdevingut un document històric.
Cal dir que totes aquestes col·laboracions varen ser pràcticament altruistes, ja que el pressupost de l’encàrrec era molt minso.
Els planejaments urbanístics del moment es limitaven a decidir per on creixien les poblacions i a formalitzar de la millor manera possible el traçat dels carrers i les qualificacions edificatòries de cada zona. L’antiga Llei del Sòl (1957) es limitava a indicar la necessitat d’efectuar algunes proteccions patrimonials i de reservar, encara que de manera molt genèrica, algunes zones verdes i alguns espais per a equipaments. La nova llei, de 1975, que tot just estrenàvem, era molt més completa i explícita amb els sistemes de gestió i distribució de càrregues urbanístiques, i ja indicava que era necessari informar i realitzar consultes a la població afectada pel planejament.
Un altre dèficit que ens vàrem trobar era la precarietat de material topogràfic a l’abast. Pràcticament només existia el topogràfic realitzat per l’exèrcit a escala 1/50.000 i el Fotovol dels americans de l’any 1957. Va ser just en aquella època que es va crear a Girona una empresa pionera en treballs topogràfics, de nom Polux, que va iniciar restitucions topogràfiques de vols actualitzats que van ser com aigua beneïda per poder definir físicament el planejament.
Joan Escribà Serra
Arquitecte i enginyer industrial
Continua llegint
