El ritmo de creación de nuevas viviendas todavía lejos de dar respuesta a las necesidades actuales
El Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) ha presentado el análisis del visado de edificación correspondiente al primer semestre de 2025. El encuentro ha contado con la participación del decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, y el director del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican de manera global y por demarcaciones territoriales.
Bajada del sector
Durante los primeros seis meses del año se han visado 2.125.358 m², un 18,2% menos que en el mismo período de 2024. La caída rompe la tendencia positiva de los últimos años y devuelve el sector a cifras cercanas a las de 2021, en plena salida de la pandemia.
A pesar del descenso, cabe destacar que en el primer semestre de 2024 se visaron 38 proyectos grandes (superiores a los 10.000 m2) que sumaban un total de 729.813 m2, el 28% de la superficie total visada. Este año sólo se han visado 18 proyectos grandes con una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superficie visada.
Crecimiento insuficiente de la vivienda de nueva creación
Aunque se han visado 8.107 viviendas nuevas, la cifra cae un 22% respecto al primer semestre de 2024, y el ritmo actual sigue muy por debajo de los objetivos del Plan territorial sectorial de vivienda. La Demarcación de Barcelona concentra la mayor parte de la caída, con un descenso del 34,1% y sólo 4.816 viviendas visadas.
Del total de 8.107 viviendas nuevas visadas en el COAC, 1.453 son de protección oficial, la mayoría de ellas situadas en la Demarcación de Barcelona (1.107). El resto se han visado en las demarcaciones de Girona (259), Comarcas Centrales (82) y Lleida (5).
Rehabilitación: una asignatura pendiente
La rehabilitación sigue estancada (562.770 m² visados), con una caída del 14,7% y sólo representa el 27% de la superficie total visada.
La única demarcación que ha experimentado crecimiento positivo ha sido Comarcas Centrales (13,3%). El resto, han tenido un resultado negativo: Ebro (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) y Girona (-12%). En relación a la Demarcación de Barcelona, la caída se detecta tanto en la ciudad condal (-15,3%) como en el resto de la Demarcación (-16,3%).
En cuanto a los Fondos Next Generation, desde 2022 se han tramitado en el COAC 838 expedientes correspondientes a 8.508 viviendas, superando el objetivo fijado por la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC). De estos expedientes, 115 corresponden a la Demarcación de Barcelona (1.493 viviendas), 31 a Tarragona (532 viviendas), 30 a Girona (247 viviendas), 22 a Lleida (201 viviendas), 21 a Comarcas Centrales (106 viviendas) y 5 al Ebro (7 viviendas).
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación en nuestro país porque la respuesta a los nuevos retos debe pasar por rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Impacto territorial desigual
El bajón se concentra en la Demarcación de Barcelona (−27,1% de superficie visada) y principalmente fuera de la ciudad condal. Sin embargo, hay que tener presente que en el primer semestre del año pasado se visaron proyectos grandes principalmente en Terrassa, Sant Pere de Ribes o área metropolitana de Barcelona, que influyen en esta diferencia porcentual
Por el contrario, la Demarcación de las Comarcas Centrales presenta el mejor dato de los últimos 5 años (165.750 m2 visados). Ebro también tuvo un comportamiento positivo (8,6%) y Girona se mantiene a niveles similares (1%), mientras que el resto de demarcaciones retroceden. En el caso de Tarragona, la caída se debe, en parte, a que en el primer semestre de 2024 se visaron grandes proyectos.
Posgrado sobre Resolución de Conflictos
La Escola Sert ha abierto las inscripciones al posgrado "Experto en resolución profesional de conflictos (ADR-MASC)", organizado en colaboración con la Agrupación de Arquitectos Expertos Periciales Forenses y Mediadores del COAC (AAEPFMC).
El posgrado te equipará para intervenir de manera profesional en procesos de diálogo, negociación y gestión de conflictos. Con un enfoque práctico y transversal, aprenderás técnicas de comunicación, modelos de mediación y conocimientos legales para actuar en entornos laborales, sociales y comunitarios. Dirigido por Anna Vall, Natàlia Manzana y Anna Fabregat, el curso arranca el 7 de noviembre y tendrá lugar en la Escola Sert de Barcelona (Calle Arcs, 1-3) los viernes de 10 a 13 h y de 14 a 19 h.
El título obtenido te habilitará para ejercer de mediador profesional en el ámbito civil de forma general (excepto familia) y también te abrirá el campo de la mediación en el ámbito contencioso. Homologado por el Centro de Mediación de Derecho Privado de Cataluña, el título permite la inscripción en el Registro de mediadores de derecho privado, así como en el Registro de Mediadores e Instituciones de Mediación del Ministerio de Justicia, siempre que se cumplan el resto de requisitos.
Recordamos que, si eres miembro de la AAEPFMC, puedes optar a las becas de la Agrupación.
Más información sobre el posgrado
La resolución de conflictos en la arquitectura y el urbanismo
Los conflictos son inherentes a una sociedad de personas libres y, a menudo, son el motor que nos impulsa a salir de la zona de confort y evolucionar. Sin embargo, cuando son demasiado complejos y se escapan de las posibilidades naturales de resolución que todos tenemos, es adecuada la intervención de una tercera persona neutral que, mediante técnicas profesionales, cree el medio y las condiciones para hacer posible la comunicación y encontrar acuerdos.
La arquitectura y el urbanismo son un campo extenso, también en materia de generación de controversias. En la participación ciudadana, la rehabilitación, la contratación, en los equipos de trabajo, la concreción de proyectos, la gestión de obras, las relaciones entre los agentes de la edificación, con las administraciones, comunidades afectadas por el planeamiento urbanístico, juntas de compensación, con los clientes, en postventa... una lista larga para completar, y donde cada tipo de disputa pedirá un método adecuado al caso (mediación, conciliación, experto independiente), con una gestión profesional, tanto cuando las empresas quieran invertir en prevención como cuando se trate de resolver las desavenencias.
Además, desde la Ley Orgánica 1/2025, es obligatorio intentar resolver los conflictos a través de medios adecuados de solución de controversias (MASC) antes de interponer una demanda judicial. Por tanto, se amplía para el colectivo de arquitectos un campo de trabajo ya existente: la profesionalización en la gestión de conflictos, especialmente en el ámbito de la arquitectura y el urbanismo. La mediación es el método con más historia, tradición y regulación, y por tanto, con más técnica profesional consolidada.
Modificació de la normativa de valoració de béns immobles i de determinats drets per certes finalitats financeres
El passat 12 de juny, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre ECM/599/2025, de 10 de juny, per la qual es modifica l’Ordre ECO/805/2003, de 27 de març, sobre normes de valoració de béns immobles i de determinats drets per a certes finalitats financeres.
Aquesta Ordre respon als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència de conformitat amb el que exigeix la normativa sobre procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.
Els aspectes més destacats de l’Ordre ECM/599/2025 són:
1. Autoritzacions prèvies a la llicència d’obres:
Pel que fa a les noves figures administratives creades per diversos ajuntaments amb la finalitat d’agilitzar la gestió urbanística, s’incorporen a l’Ordre ECO/805/2003, de 27 de març, les característiques que han de tenir aquestes autoritzacions administratives prèvies a la llicència d’obra perquè puguin ser utilitzades a efectes d’obtenir una taxació. Aquestes característiques són:
- L’autorització administrativa ha de permetre iniciar l’execució de les obres.
- L’autorització administrativa ha d’emetre’s prèvia comprovació de la conformitat de la intervenció amb les condicions volumètriques i altres paràmetres urbanístics.
- Les construccions emparades per aquestes autoritzacions han d’estar degudament registrades i aportar la declaració d’obra nova.
2. Sostenibilitat i eficiència energètica:
Es reforça la importància de la sostenibilitat en la valoració dels immobles. Ara cal considerar factors com l’adaptació al canvi climàtic, la contaminació, l’ús eficient de recursos i la biodiversitat.
El Certificat d’Eficiència Energètica passa a ser un document obligatori a aportar en el procés de valoració. En el cas d’edificis acabats, s’exigeix la presentació del certificat degudament registrat, i en el cas d’edificis en construcció o en projecte, és suficient l’aportació del certificat acompanyat de la còpia de la sol·licitud d’inscripció al registre.
3. Canvis tècnics i formals en els informes:
- S’introdueix l’obligació d’incorporar un índex al principi dels informes de taxació.
- Es redefineix el concepte d’“actualització d’una taxació”, eliminant el termini per a l’actualització de les taxacions, que passa de 3 anys a 2 anys.
- Tots els intervinents han de signar electrònicament l’informe.
- S’elimina la possibilitat d’utilitzar una fotocòpia del llibre de Registre de la propietat.
- Es requereix disposar del projecte visat en els casos d’edificis en construcció.
4. Criteris de valoració més exigents:
- S’ha de justificar el tipus de superfície adoptada quan no es tracti de l’útil comprovada.
- Nova definició de “superfície útil” a fi d’ajustar la superfície utilitzada a la que influeix de forma significativa en el valor del bé.
- S’introdueix l’obligació de valorar de forma independent els espais que, pel seu ús, característiques constructives i funcionals, es consideri que tenen valors independents.
- Millora en l’ús de testimonis en la taxació: quan es decideixi atribuir una ponderació als testimonis, s'haurà de justificar raonadament i explícitament el fonament o necessitat del seu ús i la ponderació atribuïda a cadascun dels testimonis.
- S’introdueix un canvi en el mètode de valoració per comparació: s’ha d’indicar si s’ha homogeneïtzat el valor unitari o el valor total de l’immoble.
- S’inclouen normes fonamentals per a la valoració mitjançant mètodes automatitzats.
La data d’entrada en vigor de l’Ordre Ministerial ECM/599/2025 és el 12 d’agost de 2025.
Consulta el text complet de l'Ordre ECM/599/2025
Postgrau sobre Resolució de Conflictes
Aquest postgrau t’equiparà per intervenir de manera professional en processos de diàleg, negociació i gestió de conflictes. Amb un enfocament pràctic i transversal, aprendràs tècniques de comunicació, models de mediació i coneixements legals per actuar en entorns laborals, socials i comunitaris. Dirigit per Anna Vall, Natàlia Manzana i Anna Fabregat, el curs arrenca el 7 de novembre i tindrà lloc a l'Escola Sert de Barcelona (Carrer Arcs, 1-3) els divendres de 10 a 13 h i de 14 a 19 h.
El títol obtingut t'habilitarà per exercir de mediador professional en l’àmbit civil de manera general (excepte família) i també t'obrirà el camp de la mediació en l’àmbit contenciós. Homologat pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, el títol permet la inscripció al Registre de mediadors de dret privat, així com al Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia, sempre que es compleixin la resta de requisits.
A més, et recordem que si ets membre de l’AAEPFMC, pots optar a les beques de l'Agrupació.
Més informació sobre el postgrau
La resolució de conflictes en l'arquitectura i l'urbanisme
Els conflictes són inherents en una societat de persones lliures i són, sovint, el motor que ens impulsa a sortir de la zona de confort i evolucionar. No obstant, quan esdevenen massa complexos i s’escapen de les possibilitats naturals de resolució que tots tenim, és adequada la intervenció d’una tercera persona neutral que, mitjançant tècniques professionals, creï el medi i les condicions per fer possible la comunicació i trobar acords.
L’arquitectura i l’urbanisme són un camp extens, també en matèria de generació de controvèrsies. En la participació ciutadana, la rehabilitació, la contractació, en els equips de treball, la concreció de projectes, la gestió d’obres, les relacions entre els agents de l’edificació, amb les administracions, comunitats afectades pel planejament urbanístic, juntes de compensació, amb els clients, en el postvenda... una llista ben llarga per completar, i on cada tipus de disputa demanarà un mètode adequat al cas (mediació, conciliació, expert independent), amb una gestió professional, tant quan les empreses vulguin invertir en la seva prevenció com quan es tracti de resoldre les desavinences.
A més, des de la Llei Orgànica 1/2025, és obligatori intentar resoldre els conflictes a través de Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) abans d’interposar una demanda judicial. Per tant, s’amplia per al col·lectiu d’arquitectes un camp de treball ja existent: la professionalització en la gestió de conflictes, especialment en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme. La mediació és el mètode amb més història, tradició i regulació, i per tant, amb més tècnica professional consolidada.
