L'edificació mostra un lleuger creixement, basat però en un model poc sostenible
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
Los arquitectos, con la Agenda Urbana
Cada vez más, la población tiende a concentrarse en las zonas urbanas y, según las previsiones de Naciones Unidas, esta tendencia irá en aumento. En Cataluña, casi el 80% de la población vive en municipios de más de 10.000 habitantes y la influencia de las áreas urbanas va más allá de los límites físicos de las ciudades para abarcar todo el territorio.
La Agenda Urbana, una iniciativa para mejorar nuestras ciudades
En este contexto, el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat impulsa la Agenda Urbana de Cataluña, con la colaboración de administraciones locales y otras entidades del tejido social catalán, como el Colegio de Arquitectos de Cataluña, para potenciar las oportunidades y afrontar los retos que plantea la creciente urbanización.
La elaboración de la Agenda requiere tanto de conocimiento técnico de especialistas, investigadores y personal de las administraciones, como de las aportaciones de la ciudadanía y la sociedad civil. Y es por ello que se realizarán dos fases de participación, la primera, de diagnóstico, y la segunda, se centrará en las medidas y planes de acciones a implementar.
El objetivo principal de este proceso es hacer un debate estratégico que sirva para concretar las diferentes políticas públicas que tendrán impacto en los objetivos de la Agenda y conseguir hacer, colectivamente, mejores ciudades.
Los arquitectos, clave en la transformación de las ciudades
Los profesionales de la arquitectura son claves en la transformación de las ciudades. Por este motivo, no sólo el Colegio de Arquitectos forma parte de la Asamblea de la Agenda Urbana y de su grupo motor, desde donde se deciden algunos aspectos organizativos, sino porque la experiencia de los arquitectos es muy necesaria para colaborar en la definición y consecución de los entornos urbanos que necesitamos.
Dinámica y temática de las sesiones de trabajo
Cada sesión constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
Procesos metabólicos. Jueves, 6 de junio. L'Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economía verde y circular
• Ciclo del agua
• Energía sostenible
Modelo de ciudad. Miércoles, 12 de junio. Fundación Universitaria del Bages, Edificio FUB2. Manresa (Avinguda Bases de Manresa, 1)
• Modelo urbano
• Ecosistemas urbanos / biodiversidad
• Inclusión social
Movilidad urbana. Miércoles 19 de junio, Colegio de Arquitectos de Cataluña. Demarcación de Girona, Girona (Plaza de la Catedral, 8)
• Conectividad urbana
• Calidad del aire
• Modelos productivos
Cohesión social. Miércoles 26 de junio. Sede de UGT, sala Brigadas Internacionales, Barcelona (Rambla de Santa Mónica, 10).
• Derecho a la vivienda
• Territorios articulados
• Seguridad y justicia social
Dimensión ciudadana. Miércoles, 1 de julio. Campus Cataluña, Sala de Grados, Tarragona (Avinguda de Cataluña, 35).
• Investigación y conocimiento
• Cultura y arte
• Participación y transparencia
Nueva gobernanza. Miércoles, 4de julio. Barcelona. Universidad Autónoma de Barcelona, Casa de la Convalecencia (Aula Magna). Barcelona (calle de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Gobiernos eficientes
• Cambio climático
• Financiación adecuada
Toda la información, así como la posibilidad de participar en línea en la web http://agendaurbanacatalunya.cat/
Els arquitectes, amb l'Agenda Urbana
L’Agenda Urbana, una iniciativa per millorar les nostres ciutats
En aquest context, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat impulsa l'Agenda Urbana de Catalunya, amb la col·laboració d’administracions locals i altres entitats del teixit social català, com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per potenciar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la creixent urbanització.
L’elaboració de l’Agenda requereix tant de coneixement tècnic d’especialistes, investigadors i personal de les administracions, com de les aportacions de la ciutadania i la societat civil. I és per això que es realitzaran dues fases de participació, la primera, de diagnosi, i la segona, se centrarà en les mesures i plans d’accions a implementar.
L’objectiu principal d’aquest procés és fer un debat estratègic que serveixi per concretar les diferents polítiques públiques que tindran impacte en els objectius de l’Agenda i aconseguir fer, col·lectivament, millors ciutats.
Els arquitectes, clau en la transformació de les ciutats
Els professionals de l'arquitectura són claus en la transformació de les ciutats. Per aquest motiu, no només el Col·legi d'Arquitectes forma part de l'Assemblea de l'Agenda Urbana i del seu grup motor, des d'on es decideixen alguns aspectes organitzatius, sinó perquè l'expertesa dels arquitectes és molt necessària per col·laborar en la definició i consecució dels entorns urbans que necessitem.
Dinàmica i temàtica de les sessions de treball
Cada sessió constarà de tres panells d’experts (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
Processos metabòlics. Dijous, 6 de juny. L’Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economia verda i circular
• Cicle de l’aigua
• Energia sostenible
Model de ciutat. Dimecres, 12 de juny. Fundació Universitària del Bages, Edifici FUB2. Manresa (avinguda Bases de Manresa,1)
• Model urbà
• Ecosistemes urbans/ biodiversitat
• Inclusió social
Mobilitat urbana. Dimecres 19 de juny, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona, Girona (Plaça de la Catedral, 8)
• Connectivitat urbana
• Qualitat de l’aire
• Models productius
Cohesió social. Dimecres 26 de juny. Seu de la UGT, sala Brigades Internacionals, Barcelona (Rambla de Santa Mònica, 10).
• Dret a l’habitatge
• Territoris articulats
• Seguretat i justícia social
Dimensió ciutadana. Dimecres, 1 de juliol. Campus Catalunya, Sala de Graus, Tarragona (Avinguda de Catalunya, 35).
• Recerca i coneixement
• Cultura i art
• Participació i transparència
Nova governança. Dimecres, 4 de juliol. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Casa de la Convalescència. Barcelona (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Governs eficients
• Canvi climàtic
• Finançament adequat
Trobareu tota la informació, així com la possibilitat de participar en línia al web Agenda Urbana.
Entrega de Premios de la 5ª Muestra de las Terres de Lleida y el 5º Premio Ignasi Miquel para jóvenes arquitectos
La Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña entregó el pasado 2 de mayo en el Aula Magna del Instituto de Estudios Ilerdenses (IEI), los premios de la 5ª Muestra de Arquitectura de las Terres de Lleida y del 5º Premio Ignasi Miquel para jóvenes arquitectos dónde se distinguen las obras más significativas en el ámbito de la provincia de Lérida, terminadas entre el 2014 y el 2018. El acto contó con la presencia de la decana del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Assumpció Puig, y el presidente de la Demarcación de Lérida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès.
Acto seguido, en la Sala Montsuar del IEI se inauguró la exposición con todas las obras presentadas en la Muestra, que se podrá visitar hasta el 26 de mayo, y también se presentó el catálogo del certamen.
El jurado de la 5ª Muestra de Arquitectura de las Terres de Lleida y del 5º Premio Ignasi Miquel, formado por los arquitectos Enric Batlle, Alfredo Payá y Guadalupe Piñera, ha distinguido obras de los arquitectos Josep Bunyesc, Julio Mejón, Jaume Terés, Josep Maria Puigdemasa, Jaume Farreny y del estudio lanua Arquitectos formado por Núria Laplaza, Mercè Manonelles y Xavier Solans. Las obras ganadores y finalistas se escogieron entre los 57 trabajos recibidos en la convocatoria abierta.
El próximo 23 de mayo, tendrá lugar una mesa redonda con todos los ganadores de esta edición para debatir sobre cuál es la situación actual de la arquitectura en la demarcación de Lérida.
El objetivo de la Muestra de Arquitectura de las Terres de Lleida es difundir la arquitectura más relevante realizada a las comarcas de Lérida y se estructura en cinco modalidades. En cuanto al Premio Ignasi Miquel para jóvenes arquitectos, distingue las obras más representativas construidas por jóvenes arquitectos, terminadas entre el 1 de enero de 2014 y el 31 de diciembre de 2018 en el ámbito de la Demarcación de Lérida.
A continuación se detallan las obras ganadoras en las distintas modalidades:
1. Edificios de nueva planta de promoción pública
Obra premiada: Reconstrucción de cabaña de pastores, Pla de l’Estany d’Estanilles
Autor: Bunyesc Arquitectura Eficient SLP. Josep Bunyesc
El Jurado hace constar que se ha valorado la innovación y el desarrollo en la utilización de materiales naturales, conectados con el paisaje, con la mínima emprenta y máxima eficiencia, recuperando de forma contemporánea las arquitecturas vernáculas.
2. Edificios de nueva planta, de promoción privada
2.1. Edificios de viviendas unifamiliares
Obra premiada: Casa entre "mitgeres", Lérida
Autor: Julio Mejón
El Jurado hace constar que se ha valorado la interesante articulación del espacio y la sugerente relación interior-exterior, así como la silenciosa inserción en el contexto.
2.2. Edificios de viviendas multifamiliares
El Jurado ha decidido declarar desierto en esta categoría el premio, si bien se ha valorado en las obras seleccionadas y finalistas el esfuerzo realizado en los últimos años tan difíciles.
3. Intervenciones de restauración en el patrimonio (obras de restauración, rehabilitación o reforma)
Obra premiada: La Casa de Madera, Lérida
Autor: Jaume Terés
El Jurado ha valorado la reutilización de una preexistencia construyendo una nueva atmósfera además de construir una nueva relación con la ciudad.
4. Intervenciones en espacios exteriores
Obra premiada: Auditorio de paja para el concierto “Els 4 Elements”, Lérida
Autor: Josep Maria Puigdemasa
El Jurado ha valorado la habilidad de trabajar tanto desde la escala del paisaje a la doméstica, usando un material propio del medio ambiente sin manipulación, pero escribiendo una marca en el paisaje.
5. Intervenciones en espacios interiores (interiorismo, arquitectura de interiores y arquitecturas efímeras)
Obra premiada: Ramon Maria Puig / Archivo 1964-2015, Lérida
Autor: Jaume Farreny
El Jurado ha valorado la habilidad de trasladar, sintetizando el trabajo del arquitecto con los elementos propios de la práctica.
6. 5º Premio Ignasi Miquel
Ganador: Ianua Arquitectures
Se concede el 5º Premio Ignasi Miquel al estudio Ianua Arquitectures, formado por los arquitectos Núria Laplaza, Mercè Manonelles y Xavier Solans, en destacar y valorar el Jurado su implicación en la profesión y la diversidad de enfoques de sus propuestas, que van desde la rehabilitación del patrimonio arquitectónico hasta la realización de talleres didácticos de promoción de la arquitectura a las escuelas.