El COAC reafirma el seu compromís amb el talent, la visió i el lideratge de les dones arquitectes en el Dia de la Dona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el COAC destaca el talent i el lideratge de les dones arquitectes, assenyalant que, tot i representar el 33% dels professionals col·legiats i l’augment progressiu de presència femenina, persisteixen desigualtats en la professió. Davant d’aquesta realitat, el COAC fa anys que impulsa la igualtat de gènere mitjançant iniciatives com el Grup de Dones Arquitectes i la Comissió de Dones i Igualtat, i ha assolit la paritat en els seus òrgans de govern, així com una presència equilibrada de veus en els actes.
ACTES AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA
Aquest 2026, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el COAC vol seguir reivindicant el paper de les dones arquitectes i la necessitat d'avançar cap a una societat més igualiltària:
Per commemorar aquesta data, la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, un òrgan del qual el COAC ostenta la presidència amb Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, organitza un acte el dimarts 3 de març a les 18 h a l'ICAB. Sota el títol "Les Comissions de Dones i Equitat en els Col·legis Professionals" es compartiran les experiències de les comissions de gènere i la seva influència a quatre col·legis professionals. Es comptarà amb l'assistència de la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor.
El dijous 5 de març a les 18.30 h, a la seu de Barcelona del COAC comptarem amb la presència de Dominique Gauzin-Muller, cofundadora del moviment per una Frugalitat feliç i creativa, i Anne Heringer, arquitecta i figura internacional de l'arquitectura ètica i responsable, en una sessió dedicada a l'arquitectura frugal i creativa. L'acte està organitzat per la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l'Institut Francès de Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe i el Goethe Institut, en el marc dels actes Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.
El mateix 5 de març a les 19 h, la seu de Vic de la Demarcació de Comarques Centrals acull la xerrada Introducció a la mobilitat amb perspectiva de gènere". La sessió, a càrrec de l'arquitecta Mònica Carrera, proposa una aproximació introductòria a com els diferents patrons de desplaçament influeixen en la vida quotidiana, en l’exercici del dret a la ciutat i al territori, i en les oportunitats d’integració social i econòmica.
El divendres 6 de març a les 19 h et convidem a La Festiva! És el quart any que s'organitza aquesta trobada a la seu del COAC a Barcelona, una proposta diferent per passar una tarda-nit pensada per trencar la rutina, connectar entre arquitectes i gaudir d'un espai lliure d'etiquetes.
El mateix 6 de març a les 19 h, a la seu de Figueres de la Demarcació de Girona tindrà lloc la conferència "Terra, dona i energia", a càrrec de les arquitectes Carme Bosch i Mar Pèlach, en la qual reflexionaran sobre la relació del territori amb les energies renovables.
El 19 de març a les 17.30 h, la Demarcació de l'Ebre i l'Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores AEDE Terres de l'Ebre organitzen una conferència i taller a càrrec de l'arquitecta i urbanista Noelia González.
D'altra banda, es torna a celebrar el Fòrum Hipàtia, que enguany arriba a la seva vuitena edició sota el títol "Paritat sense excuses. Quan la llei ha de deixar de ser paper mullat". L'acte, organitzat per l'Associació 50a50, amb la col·laboració d'altres entitats i associacions, entre les quals la Comissió de Dones de la Intercol·legial, es durà a terme el 8 d'abril a les 17.30 h al Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona (c. Casp, 130).
EL LLEGAT DE LES DONES ARQUITECTES AL COAC
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el COAC, a través de l’Arxiu Històric, posa en valor el llegat de dones arquitectes que han contribuït a construir la nostra història professional. Al llarg d’aquesta setmana recordarem a les xarxes del COAC 6 projectes de les arquitectes que han fet donació del seu arxiu professional a l’Arxiu Històric del COAC: Mercedes Serra-Barenys, Bea Goller, Roser Amadó, despatx Sílvia Farriol i Anna Soler, Anna Bofill i ElisabetTayà.
Projectes que parlen de trajectòries, de compromís amb l’arquitectura i de la importància de preservar la memòria col·lectiva.
Talent femení als Premis d'Arquitectura de Girona
En aquest mateix marc de compromís amb la igualtat i la visibilització del talent femení, la Demarcació de Girona del COAC reforça la posada en valor de l’arquitectura contemporània amb cinc publicacions a les xarxes socials dedicades a projectes guardonats als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona en els darrers anys.
La iniciativa destaca l’aportació de Paula Navarro Mazón, Elisabet Capdeferro Pla, Mercè Pagès Garcia, Mariona Llenas Font, Clàudia Calvet i Cristina Franco, amb projectes que exemplifiquen compromís, innovació i sensibilitat envers el context urbà, social i paisatgístic
ACTES AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA
Aquest 2026, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el COAC vol seguir reivindicant el paper de les dones arquitectes i la necessitat d'avançar cap a una societat més igualiltària:
Per commemorar aquesta data, la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, un òrgan del qual el COAC ostenta la presidència amb Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, organitza un acte el dimarts 3 de març a les 18 h a l'ICAB. Sota el títol "Les Comissions de Dones i Equitat en els Col·legis Professionals" es compartiran les experiències de les comissions de gènere i la seva influència a quatre col·legis professionals. Es comptarà amb l'assistència de la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor.
El dijous 5 de març a les 18.30 h, a la seu de Barcelona del COAC comptarem amb la presència de Dominique Gauzin-Muller, cofundadora del moviment per una Frugalitat feliç i creativa, i Anne Heringer, arquitecta i figura internacional de l'arquitectura ètica i responsable, en una sessió dedicada a l'arquitectura frugal i creativa. L'acte està organitzat per la Demarcació de Barcelona en col·laboració amb l'Institut Francès de Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe i el Goethe Institut, en el marc dels actes Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.
El mateix 5 de març a les 19 h, la seu de Vic de la Demarcació de Comarques Centrals acull la xerrada Introducció a la mobilitat amb perspectiva de gènere". La sessió, a càrrec de l'arquitecta Mònica Carrera, proposa una aproximació introductòria a com els diferents patrons de desplaçament influeixen en la vida quotidiana, en l’exercici del dret a la ciutat i al territori, i en les oportunitats d’integració social i econòmica.
El divendres 6 de març a les 19 h et convidem a La Festiva! És el quart any que s'organitza aquesta trobada a la seu del COAC a Barcelona, una proposta diferent per passar una tarda-nit pensada per trencar la rutina, connectar entre arquitectes i gaudir d'un espai lliure d'etiquetes.
El mateix 6 de març a les 19 h, a la seu de Figueres de la Demarcació de Girona tindrà lloc la conferència "Terra, dona i energia", a càrrec de les arquitectes Carme Bosch i Mar Pèlach, en la qual reflexionaran sobre la relació del territori amb les energies renovables.
El 19 de març a les 17.30 h, la Demarcació de l'Ebre i l'Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores AEDE Terres de l'Ebre organitzen una conferència i taller a càrrec de l'arquitecta i urbanista Noelia González.
D'altra banda, es torna a celebrar el Fòrum Hipàtia, que enguany arriba a la seva vuitena edició sota el títol "Paritat sense excuses. Quan la llei ha de deixar de ser paper mullat". L'acte, organitzat per l'Associació 50a50, amb la col·laboració d'altres entitats i associacions, entre les quals la Comissió de Dones de la Intercol·legial, es durà a terme el 8 d'abril a les 17.30 h al Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona (c. Casp, 130).
EL LLEGAT DE LES DONES ARQUITECTES AL COAC
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el COAC, a través de l’Arxiu Històric, posa en valor el llegat de dones arquitectes que han contribuït a construir la nostra història professional. Al llarg d’aquesta setmana recordarem a les xarxes del COAC 6 projectes de les arquitectes que han fet donació del seu arxiu professional a l’Arxiu Històric del COAC: Mercedes Serra-Barenys, Bea Goller, Roser Amadó, despatx Sílvia Farriol i Anna Soler, Anna Bofill i ElisabetTayà.
Projectes que parlen de trajectòries, de compromís amb l’arquitectura i de la importància de preservar la memòria col·lectiva.
Talent femení als Premis d'Arquitectura de Girona
En aquest mateix marc de compromís amb la igualtat i la visibilització del talent femení, la Demarcació de Girona del COAC reforça la posada en valor de l’arquitectura contemporània amb cinc publicacions a les xarxes socials dedicades a projectes guardonats als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona en els darrers anys.
La iniciativa destaca l’aportació de Paula Navarro Mazón, Elisabet Capdeferro Pla, Mercè Pagès Garcia, Mariona Llenas Font, Clàudia Calvet i Cristina Franco, amb projectes que exemplifiquen compromís, innovació i sensibilitat envers el context urbà, social i paisatgístic
17/02/2026
Criteris d’interpretació i aplicació del Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023)
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha habilitat un nou espai al web on es recullen els Criteris d’interpretació i aplicació del Codi d’accessibilitat de Catalunya. L'objectiu és aclarir i facilitar la resolució de dubtes interpretatius sobre l’aplicació del nou Codi d’accessibilitat (Decret 209/2023) i garantir que s’apliqui amb criteris homogenis a tot el territori.
Aquests criteris s'han treballat i consensuat en el marc de les Taules tècniques d’Accessibilitat, concretament:
- Taula tècnica d’Accessibilitat a l’Habitatge a Catalunya (TtAHC)
- Taula tècnica d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya (TtAAC)
- Taula tècnica d’Accessibilitat al Territori a Catalunya (TtATC)
El COAC forma part d'aquestes Taules, juntament amb altres entitats i departaments de la Generalitat.
D'aquesta publicació inicial i pel que fa a la intervenció en els edificis d'habitatges existents, es destaquen els criteris de compatibilitat del nou Codi amb el Decret d'Habitabilitat, així com les flexibilitats que es deriven de criteris de proporcionalitat en determinades intervencions (articles 77 i 78).
Des de l’OCT us anirem informant periòdicament de nous criteris a mesura que es vagin incorporant a l'espai web.
Per a més informació podeu consultar el web del Departament de Drets Socials.
Aquests criteris s'han treballat i consensuat en el marc de les Taules tècniques d’Accessibilitat, concretament:
- Taula tècnica d’Accessibilitat a l’Habitatge a Catalunya (TtAHC)
- Taula tècnica d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya (TtAAC)
- Taula tècnica d’Accessibilitat al Territori a Catalunya (TtATC)
El COAC forma part d'aquestes Taules, juntament amb altres entitats i departaments de la Generalitat.
D'aquesta publicació inicial i pel que fa a la intervenció en els edificis d'habitatges existents, es destaquen els criteris de compatibilitat del nou Codi amb el Decret d'Habitabilitat, així com les flexibilitats que es deriven de criteris de proporcionalitat en determinades intervencions (articles 77 i 78).
Des de l’OCT us anirem informant periòdicament de nous criteris a mesura que es vagin incorporant a l'espai web.
Per a més informació podeu consultar el web del Departament de Drets Socials.
13/02/2026
Acción colegial
La función de representación de los arquitectos se realiza a través de las siguientes acciones:
REPRESENTACIÓN INSTITUCIONAL
Relaciones institucionales. El COAC representa, promueve y defiende al colectivo de los arquitectos ante la sociedad en general y ante las instituciones públicas en particular, promoviendo y estando presente en todas aquellas acciones y proyectos en los que los arquitectos deben tener voz.
Acción sobre las Administraciones Públicas. El COAC trabaja conjuntamente con las Administraciones Públicas, tanto a nivel territorial (a través de demarcaciones y delegaciones) como temático (mediante la participación en las Mesas Técnicas del sector de la edificación, entre otras).
Representación y participación en el CSCAE. Los arquitectos colegiados están representados por el COAC en el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, que es la institución encargada de representar a la profesión a nivel estatal e internacional.
Impulso del debate arquitectónico y urbanístico. El COAC promueve acciones y debates sobre políticas de arquitectura y urbanismo con el objetivo de medir y mejorar el impacto de estas políticas tanto a nivel profesional como social.
Fomento del debate arquitectónico. El COAC cuenta dentro de su organización con diferentes Agrupaciones formadas por arquitectos especializados en un campo concreto o en un modelo de ejercicio específico. Las Agrupaciones organizan encuentros, jornadas, cursos y otras actividades con el fin de mejorar la formación de sus miembros y difundir su ámbito de especialización.
Acción sobre las Administraciones Públicas. El COAC trabaja conjuntamente con las Administraciones Públicas, tanto a nivel territorial (a través de demarcaciones y delegaciones) como temático (mediante la participación en las Mesas Técnicas del sector de la edificación, entre otras).
Representación y participación en el CSCAE. Los arquitectos colegiados están representados por el COAC en el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, que es la institución encargada de representar a la profesión a nivel estatal e internacional.
LABOR LEGISLATIVA
Impulso y desarrollo de textos legislativos. El COAC trabaja para la defensa de los intereses de la profesión de arquitecto y vela por su respeto en la actividad normativa catalana. Para ello, cuenta con el apoyo técnico de su equipo jurídico.Impulso del debate arquitectónico y urbanístico. El COAC promueve acciones y debates sobre políticas de arquitectura y urbanismo con el objetivo de medir y mejorar el impacto de estas políticas tanto a nivel profesional como social.
PARTICIPACIÓN
Impulso y apoyo a la cooperación entre arquitectos. Los colegiados tienen la oportunidad de participar en los Grupos de Trabajo del COAC, cuyo principal objetivo es poner en común y debatir cuestiones de interés en su ámbito de actuación y difundir su especialización.Fomento del debate arquitectónico. El COAC cuenta dentro de su organización con diferentes Agrupaciones formadas por arquitectos especializados en un campo concreto o en un modelo de ejercicio específico. Las Agrupaciones organizan encuentros, jornadas, cursos y otras actividades con el fin de mejorar la formación de sus miembros y difundir su ámbito de especialización.
COMUNICACIÓN
Atención a los medios de comunicación. El COAC trabaja diariamente para atender las consultas y peticiones de los medios de comunicación, con el objetivo de promover el conocimiento de la arquitectura y convertirse en el punto de referencia para los medios en cuestiones arquitectónicas, tanto a nivel profesional como cultural.
La davallada de l’edificació a Barcelona repercuteix en la caiguda general a Catalunya
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat l’anàlisi del visat d’edificació corresponent al 2025. La trobada ha comptat amb la participació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el director de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel.
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comtal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un 14,9% i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comtal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un 14,9% i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics
15/01/2026