La recuperació de l’edificació a Catalunya segueix sent molt dèbil, lluny de la normalització
El COAC ha analitzat aquest dimecres 19 de juliol, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent al primer semestre del 2017, a partir dels projectes d'execució d'obra. Malgrat aquest període s’ha tancat amb 2.049.115 m2 visats, un 7% més respecte el semestre anterior, el Col·legi fa les següents consideracions:
1.- La superfície visada continua a nivells baixíssims, situant-se a nivells molt inferiors respecte el mínim històric dels darrers 25 anys (sense comptar els anys de crisi).
2.- No estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i de Girona creixen de manera constant.
3.- Els projectes de gran envergadura, que els darrers anys havien protagonitzat el creixement del sector, perden força enfront dels projectes de mida més petita (inferiors a 3.000 m2), que segueixen creixent.
4.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de tan sols 4.173 projectes, molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria una mínima recuperació dels arquitectes i dels professionals d’aquest sector.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Per demarcacions territorials, destaca l’entorn de la ciutat de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona), que manté el creixement iniciat l’any 2015. S’han visat 1.195.689 m2, un 21% més que el semestre anterior. D’aquest total, un 54% correspon a projectes de més de 3.000 m2.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el primer semestre del 2017 ha caigut respecte el darrer semestre del 2016, a causa principalment de la reducció dels projectes de més de 10.000 m2, que havien crescut molt el semestre anterior.
Pel que fa a la resta de demarcacions, Girona creix de forma constant, aquest cop un 28%, mentre que l’Ebre ho fa de forma puntual un 15%, i Tarragona i Lleida baixen (un 36% i un 1% respectivament).
Si analitzem comarca per comarca les dades del visat veiem que la majoria de metres quadrats es concentren en projectes del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat, amb 1.031.468 m2 (la meitat del total). Les comarques que més creixen comparativament amb el primer semestre del 2016 són el Baix Llobregat i el Maresme.
Anàlisi per usos: HABITATGE / NO HABITATGE
L'habitatge continua sent superior al “no habitatge”. Això no obstant, contràriament a la tendència dels semestres anteriors, aquest cop el “no habitatge” baixa un 21% respecte el període anterior.
El número total d’habitatges nous visats aquest semestre és de 6.110, xifra que suposa un increment del 36% respecte el segon semestre del 2016. D’aquest total, un 65% s’ha projectat a la província de Barcelona (excloent la ciutat de Barcelona, que per sí sola suposa un altre 18%).
Pel que fa els usos a què es destina el “no habitatge”, tan sols creixen l’industrial i el sanitari. La resta cauen tots. En el cas de la indústria, el 69% del total es localitza al Vallès Occidental, l’Oriental i el Baix Llobregat, que suposen un total de 98.000 m2. Caldrà veure com evoluciona la resta de l’any per poder treure més conclusions.
Anàlisi segons tipologia d’edificació: OBRA NOVA / REHABILITACIÓ-REFORMA
En termes absoluts l’obra nova és la que continua experimentant una pujada més significativa (15%), situant-se als 1.389.654 m2 visats el primer semestre d’enguany. La superfície visada de rehabilitació ha caigut un 4% respecte el període anterior, situant-se als 616.119 m2, xifra totalment decebedora per les expectatives que existeixen en aquest sentit.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten a l’estructura global de l’edificació, o a la seva configuració o bé impliquen canvi d’ús. Per tant el que podem deduir d’aquesta xifra és que l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, que implica intervencions en la totalitat dels edificis directament relacionades amb conceptes com ara eficiència energètica i sostenibilitat, no s’està duent a terme.
EN CONCLUSIÓ
El COAC considera que la renovació urbana és essencial per, d’una banda, donar resposta a les necessitats de la ciutadania d’ara i la del futur; i, de l’altra, per aconseguir remuntar aquesta situació de col·lapse del sector i així contribuir, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi.
Al nostre país la legislació del sector, més pensada per a l’obra nova, està frenant la rehabilitació. Fins i tot en èpoques anteriors a la crisi, les dades europees situen Espanya a la cua dels països europeus occidentals. Davant d’aquesta constatació, ni la Llei (estatal) de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, de l’any 2013, ni les escasses subvencions promogudes per les administracions autonòmiques i locals fins ara han funcionat.
En conseqüència, el Col·legi d’Arquitectes considera essencial que es prioritzi la renovació urbana com a instrument clau per:
- Combatre el canvi climàtic
- Garantir el dret a un habitatge digne i adequat i l’habitabilitat
- Assegurar que les nostres ciutats, els nostres edificis i els espais públics contribueixin al progrés i a la cohesió social
- Contribuir a la recuperació del sector en particular i a la de l’economia en general
· CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
IMPACTE EN PREMSA
· "L'edificació a Catalunya no acaba d'arrencar", TV3 (minut 20:07), 19 de juliol de 2017
· "La construcció segueix sota mínims", Catalunya Ràdio (minut 25:07), 19 de juliol de 2017
· "Els visats repunten només a l'àrea metropolitana i Girona", El Punt Avui, 19 de juliol de 2017
· "L'edificació a Catalunya es recupera feblement i segueix lluny de la normalització", VilaWeb, 19 de juliol de 2017
· "La nova edificació s'allunya de Barcelona i es concentra a la província", El Periódico, 20 de juliol de 2017
· "La construcció reneix només a Barcelona i a la costa de Girona", La Vanguardia, 20 de juliol de 2017
· "La mejora de la edificación se limita solo a Barcelona y la Costa Brava", Expansión, 20 de juliol de 2017
· "La construcció de pisos a Lleida ciutat puja un 68% i concentra la meitat de la província", Segre, 20 de juliol de 2017
· "El Bages figura entre les comarques on més s'incrementa el nombre de visats", Regió 7, 20 de juliol de 2017
· "Tarragona queda al marge de la recuperació dels projectes d'edifiicació d'habitatges nous que es consolida a Catalunya", Tarragona Ràdio, 19 de juliol de 2017
· "Minsa recuperació dels visats d'habitatges a les Terres de l'Ebre", Nació Digital, 19 de juliol de 2017
· "La superficie visada en Cataluña crece el 7% durante el primer semestre de 2017", ABC, 19 de juliol de 2017
Key points of the Law on Architecture
Based on this premise, the Law’s preamble notes Europe’s legal precedents that form the basis for the declaration of architecture as an activity of general interest and its legislative implementation. The main points of the Law on Architecture are:
- The definition of architecture as an activity of general interest and the provision of measures for its promotion.
- The establishment of measures to place value on and promote the role of architecture in people’s wellbeing.
- Promotion and highlighting of the innovative role of architecture and its potential for encouraging sustainable development.
- Stipulation of the measures to foster and boost architectural quality.
- Promotion of quality in architecture by means of exemplary public building policies.
- Stipulation that the Government of Catalonia shall define the guide value for professional fees in the field of architecture.
- In architecture tender processes, evaluation of quality criteria shall prevail over price.
- Promotion of diversity in and young persons’ access to public procurement.
- Establishment of the procurement arrangements and value above which the public administrations must contract the architectural process and town planning instruments.
- Boosting of the profile of and appreciation for architecture by means of mechanisms such as the Premi Catalunya for Architecture and Built Heritage and the Council for Architectural and Planning Quality of Catalonia, and the creation of architectural quality consultative bodies for local administrations.
- The carrying out of public tenders by means of the two-round design competition with jury involvement arrangement.
- Promotion of the proper makeup of the juries in public procurement tender processes to guarantee selection of the best bid, as well as transparency and the obligatory disclosure of jury minutes and bids presented.
- Noting in the preamble that continuity between the design and works management is one of the aims of the law.
The Law on Architecture approved
The Law passed today highlights the public interest value of architecture and has the chief goal of re-establishing the social value and mission of architects to improve people’s wellbeing. The Law thus gives concrete form to one of the Association’s priorities for some years, one that has been the subject of a number of actions, such as the Sí a l'Arquitectura! (Yes to Architecture!) campaign and the 2016 Architecture Congress, amongst others.
The Architects’ Association dean, Lluís Comerón, declared himself convinced that ‘the Law will help architecture to create more optimal living conditions and environments, and also improve the working conditions of the professionals involved’.
Catalan Minister for Territory and Sustainability Josep Rull described the new legislation as a ‘consensus-based, pioneering, inclusive, modernising and structural’ law. He also noted how ‘the Law covers all the aspects and all the professions involved in the architectural creation process’.
The key points of the new Law
The new Law contains measures that the COAC regards as essential, such as the formulation of architectural training content in education, the creation of new criteria and technical content for administrative management and procurement and, in the field of public procurement, the pre-eminence in evaluation criteria of architectural quality over economic considerations and the establishment of benchmark guide values for calculating prices in public procurement tender processes.
Four years of hard work
The origins of the Law date back four years, when the Catalan Ministry of Territory and Sustainability decided, with the COAC’s support, to commence the process of its drawing up.
Over this time, it has enjoyed broad-based support from the majority of organisations involved, including all of Catalonia’s schools of architecture, Arquinfad, and Arquitectes per l’Arquitectura, in addition to professional institutes and associations.
Check out the detailed timeline
A top-drawer European law
This new legislation follows on from a number of European Union resolutions and recommendations advising the fostering of architectural quality and highlighting the added value contributed by the sector, from both an economic and cultural standpoint.
In this regard, the Law on Architecture is the very first legislation of its type in Spain and the second in Europe, after the law passed in France in 2016.
FULL TEXT
Read the law on architecture published on DOGC
La Delegación del Alt Empordà participa en el taller internacional de Arquitectura y vino en el Empordà
El Auditorio del Convento de los Capuchinos (Calle del Rec Arnau, 8, Figueres) acoge este viernes 14 de julio, a las 16 horas, la sesión abierta del Workshop Internacional de Arquitectura y Vino en el Empordà que cierra la segunda edición de este curso organizado por las escuelas de arquitectura francesas de Montpellier, Bretagne y Marne la Vallée, y la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Girona.
En el transcurso de esta sesión un jurado conformado por los profesores del workshop, miembros de la DO Empordà, miembros del COAC, y representantes del Ayuntamiento de Figueres evaluarán las propuestas que han realizado los estudiantes, en esta presentación pública.
El objetivo del workshop es crear un espacio de reflexión y de valorización del patrimonio arquitectónico y paisajístico del Empordà, trabajando sobre la temática del vino que ha marcado tanto este territorio. Se trata de interrogarse sobre la convivencia entre el proceso industrial moderno, alineado con estándares internacionales, y el amor al territorio y una manera de hacer ancestrales que ha marcado la cultura y el paisaje ampurdaneses.