Plan de inspecciones de certificados de eficiencia energética del 2015
Se trata de inspecciones aleatorias y la competencia para realizarlas es de la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial de Catalunya, que puede delegar en otras entidades, com es en este caso Summa, Servicios de ingeniería y consultores.
La inspección comporta el control documental del certificado (comprobación de sus contenidos y documentación registrada en la Administración) y una posible inspección "in situ" (comprobación visual de los parámetros que se han utilizado en los cálculos de la calificación energética del edificio).
El COAC ha trabajado para solucionar algunas de las incidencias que se presentaron de forma reiterada durante el último Plan de inspecciones, haciendo énfasis en la necesidad de que los aspectos a controlar no vayan más allá de los considerados en el propio Real Decreto de Certificación Energética.
Aprovació pel Consell de Ministres del Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic
El primer projecte de llei regula la contractació del sector públic en general. El segon tracta les especialitats en matèria de contractació en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals. I finalment, la nova Directiva de concessions s'incorpora a aquestes dues normatives sense aprovar-se una específica en aquesta matèria.
Per a la tramitació parlamentària s'ha sol·licitat el procediment d'urgència, doncs va finalitzar el termini màxim per a la seva transposició el passat 18 d'abril.
L'Oficina de Concursos del COAC us mantindrà informats al respecte.
Josep Lluís Mateo i Eva Franch, al Congrés d'Arquitectura
El Congrés d'Arquitectura va encarregar a Josep Lluís Mateo una reflexió sobre els valors de l'arquitectura. Un repte no exempt de dificultats, com va reconèixer el degà del COAC, Lluís Comerón. Però Mateo va estar a l'altura de l'encàrrec amb precisió, serenitat i, per què no, intimitat. Ho va fer "en abstracte", no des del seu punt de vista personal ni professional, com va explicar.
En la conferència del 24 de novembre, l'arquitecte de Barcelona va parlar de la relació de l'arquitectura amb la societat, i què podria o hauria de canviar per adaptar-se als nous temps i poder així aconseguir estretir aquest vincle entre una i altra, un vincle que en els darrers anys s'ha anat eixamplant. Per a Mateo, "l'arquitectura és la construcció del món i, com a tal, l'expressió de la societat que reflecteix els valors del moment: l'avarícia, la tristesa, les pors..." L'arquitectura, per definició, construeix, expressa i formalitza la societat, va dir. Mateo veu en l'arquitectura el mitjancer necessari "per a la cerca de millors móns possibles". I va parlar de l'encaix en els nous temps, on prenen força els moviments socials de participació ciutadana, "una eina molt adequada per a definir problemes i necessitats actuals". En aquest context, "l'arquitecte és l'únic capaç de generar els projectes, de formalitzar-los", per donar resposta al que demana la ciutadania.
Josep Lluís Mateo és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor de la ETHZ des del 2002 i autor d'una gran varietat de publicacions. Mateo va estudiar a l'ETSAB, on és professor des de 1984. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990. Entre les seves obres, podem destacar la reconversió de Can Felipa en Centre Cívic de Poblenou, el Centre de Convencions del Fòrum, el Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona i la seu de la Filmoteca de Catalunya.
El mateix dia, dins de la quarta Jornada de Síntesi del Congrés, vam poder gaudir de la conferència d'Eva Franch. Una conferència transgressora, i fins i tot "incòmoda", va arribar a dir el degà del COAC, Lluís Comerón. Arquitecta, comissària i directora de la Storefront for Art and Architecture de Nova York, Eva Franch ha centrat la seva investigació en la relació entre les formes experimentals de l'art, el disseny i l'arquitectura.
La conferència del COAC era la primera que feia en la seva llengua materna, el català. Un fet que deixa palès el reconeixement que té arreu del món. Franch va arrencar el seu discurs explicant els valors de Storefront, una galeria petita "que genera debats que no tenen cabuda en altres espais; un lloc experimental i compromès en temes d'habitatge i precarietat, que fa preguntes que ningú es qüestiona". I que planteja dubtes com, per exemple, com construir una ciutat en un món que no té res a veure al de fa uns anys. "Abans la ciutat es dividia entre els llocs on viure, els llocs on treballar i els llocs d'oci. Ara, hem de construir una ciutat diferent. Podem viure, treballar i passar-nos-ho bé sense sortir del llit". Per a Franch, l'arquitecte té la responsabilitat i el privilegi d'articular aquestes respostes, però "sovint no sabem quines són les preguntes". Per això, ella i el seu equip creen projectes com 'Competition of competitions', un concurs on els mateixos arquitectes han de ser capaços de redactar les bases del concurs per construir la ciutat que la gent necessita, i per tant, per seleccionar "allò que és urgent".
"Calen noves perspectives perquè hi ha noves maneres d'entendre el món" i per això, Franch advoca per construir la ciutat des d'un model nou. "Fins i tot els barris són estructures burocràtiques antigues", va dir. "Ara compartim més que mai; fotos, cases, cotxes... fruit de les innovacions tecnològiques. Això ha de ser capaç d'influir en l'arquitectura. Per fer-ho, Franch aposta per l'esperit d'Storefront: provocar. I va recordar una frase que repetia el seu professor a la facultat, Xavier Rubert de Ventós: "només allò que ens sorprèn ens fa pensar".
Eva Franch ha comissariat projectes internacionals i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. La seva obra ha estat exposada al FAD Barcelona, la Biennal d'Arquitectura de Venècia, el Vitra Design Museum, el Centre d'Arquitectura de Nova York, l'Institut Coreà d'Arquitectes i la Biennal d'Arquitectura Shenzhen, entre altres. El seu alt rendiment acadèmic i professional ha estat reconegut amb nombrosos premis com el Suzanne Kolarik Underwood i el Premi FAD per a arquitectes emergents, i amb beques com l'Howard Crosby Butler Travelling Fellowship o La Caixa. Ha impartit classes a la Universitat de Buffalo, Nova York, i a la Universitat de Rice, Houston.
El compromís dels arquitectes: fer els espais més humans
El dijous 24 de novembre va tenir lloc la Jornada de Síntesi dedicada al compromís de servei dels arquitectes amb la societat, els valors culturals que aporta l'arquitectura i la cerca per una civilització més sostenible i equitativa. Durant el dia, es van celebrar tres taules, sobre Patrimoni, Difusió i educació i Valors.
Patrimoni
La primera taula del matí va ser conduïda per Antoni Vilanova, arquitecte especialitzat en Rehabilitació i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i president de l'AADIPA. Vilanova va destacar la necessitat de generar col·laboracions interdisciplinàries per garantir la conservació del patrimoni de casa nostra. La Subdirectora General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, va parlar del paper de l'administració pública en la direcció, planificació estratègica i acompanyament en els processos de preservació del patrimoni. En la mateixa línia, l'arquitecta i membre de l'AADIPA Gemma Serch va demanar "mantenir el fràgil equilibri dels valors dels béns culturals enfront de la mercantilització". Serch va presentar la seva experiència en el projecte de restauració de la casa Puig i Cadafalch a Argentona. Juntament amb Mercè Zazurca, arquitecta en cap de la restauració. Zazurca va reclamar "aixecar ponts i treballar conjuntament" i va explicar l'ecosistema de bones pràctiques en les intervencions en patrimoni.
Jordi Portal, arquitecte i codirector del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, va explicar les dues edicions celebrades i va recordar que l'objectiu d'aquest certamen és contribuir a la difusió de la bona pràctica en el sector. El també membre de l'AADIPA, Jordi Morros, va parlar dels criteris necessaris per a la intervenció en el patrimoni, de la cartografia com a eina imprescindible, i va ressaltar la importància que té l'Institut Cartogràfic de Catalunya, ja que es pot consultar de manera gratuïta i disposa d'eines d'alt valor.
Jacqueline Pacheco va presentar les conclusions de les jornades "Arquitectura i memòria", celebrades a Tarragona en el marc del Congrés. Va revisar les estratègies que cal adoptar en la investigació, documentació, intervenció i gestió del patrimoni arqueològic des del punt de vista arquitectònic. "La nostra tasca no és més que transmetre a les generacions futures el que les altres generacions ens han deixat", va dir Pacheco.
El delegat dels Grups de Treball dels Districtes del COAC, Sergi López Grado, va presentar l'acte organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona sobre Equipaments Públics, i va destacar la necessitat de "repensar la seva distribució, el seu sentit col·lectiu, el disseny i la gestió per avançar en una ciutat cada vegada més arrelada entre els veïns". Per la seva banda, Esther Menduiña, va dedicar la seva ponència a la necessitat d'integrar els refugiats a les ciutats.
L'arquitecte Enric Mir, expert en rehabilitació, va presentar les idees principals del futur Llibre Blanc de la Rehabilitació que està elaborant el Col·legi d'Arquitectes, i va reclamar "trencar les fronteres entre rehabilitació i restauració". El president de l'Associació Catalana de Facility Management, Lluís Dalmau, va presentar aquesta figura i va demanar integrar-la en tots els projectes de preservació del patrimoni. "Totes les organitzacions tenen un gestor de RRHH i de finances. Per ser eficients i sostenibles necessiten també un Facility Manager". Per Dalmau, l'arquitecte és una figura clau per a la gestió integral i transversal dels espais construïts".
L'arquitecta i experta en història de l'arquitectura, Anna Rovira, va denunciar que "si l'usuari no té consciència del patrimoni, aquest desapareix. Si no hi ha ús, no hi ha identitat".