Registration now open for the 4th edition of ‘Decarbonizing Architecture’ on October 21!
We present a day packed with knowledge, tools and strategies to tackle the challenge of transforming our profession with the goal of achieving carbon neutrality by 2050. Join us to discover a carefully curated selection of sustainable projects presented by national and international architects who are already leading the transition toward decarbonization, both in new construction and renovation. We will also talk about regulatory updates, tools and the role of the industry, among others.
In addition, guided tours will be held in Barcelona on October 22 showcasing real-world examples of best practices in architecture.
Full program details, pricing and available discounts can be found on the registration page.
The planet needs you. Get informed. Take action. Transform!
Josep Torres Clavé al front de guerra: 24 d’abril de 1938 - 12 de gener de 1939. Un projecte de memòria
El 29 d’abril de 1938, Josep Torres Clavé escriu a la seva esposa Mercè des del campament d’instrucció de l’Hospitalet de l’Infant. Comença així una etapa poc coneguda de la seva vida al front de guerra, que el portarà des de les Garrigues fins a la Conca de Barberà, on acabarà morint.
El projecte de memòria que comparteix i impulsa l’AADIPA vol salvar de l’oblit aquesta part de la vida de l’arquitecte i posar en valor el seu compromís social, en el context de la seva lluita a la recerca d’una Arquitectura al servei dels més necessitats.
Comptarem amb la participació de Salvadó Tarragó i Cid, inspirador de la idea, i Melitó Camprubí, arquitecte que ens explicarà l'estat de la recerca sobre el temps de Torres Clavé al front.
Finalitzarem amb un torn obert de paraula i un espai de debat, amb la participació de la fila zero i de totes les persones assistents.
Entrada lliure, prèvia inscripció.
Inscripció presencial
Inscripció en línia
El COAC aixeca ‘La Volta’, una gran pèrgola construida amb volta catalana al recinte Mundet
Es tracta d’un gran umbracle que explora l’efecte climàtic del càntir per refrescar l’espai públic, a la vegada que s’optimitzen les capacitats formals i estructurals de la volta catalana.
Aquest és un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional. Està liderat per la Demarcació de Barcelona del COAC, la Diputació de Barcelona, els grups de recerca REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC, l'IAAC, l’Institut Escola del Treball i les empreses constructores Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, així com el Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick i MAPEI, entre d'altres.
L’obra s’engegarà durant el 2025 en les Setmanes d’Arquitectura i finalitzarà coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona al 2026. Està ideada per acollir l'activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformar tot un entorn de la ciutat aportant millores per al futur.
Aquesta nova icona de Barcelona es convertirà en un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans. Serà un punt de referència al recinte Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estar, refugi climàtic i refugi sonor -de la mà de la Casa del Silenci- i podrà funcionar també com a aula exterior.
OBJECTIUS I VALORS DE LA VOLTA
· Recerca i innovació: Es construirà de la mà de REARQ ETSAB i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, ambdós grups experts en volta catalana, una tècnica de construcció tradicional que optimitza tempos, costos i materials i que segueix evolucionant gràcies a grups de recerca com els esmentats. A més, l’aplicació de Flexbrixk fotovoltaic ha rebut el Projecte Europeu MeZero.
· Sostenibilitat / Refugi climàtic: Optimització de recursos gràcies al sistema constructiu de volta catalana. S’utilitzaran peces de Piera ecoceràmica com a material descarbonitzat per l’ús de biogàs com a principal combustible. La pèrgola inclourà mesures sostenibles visibles en la utilització de materials (ceràmica i plaques fotovoltaiques FLEXBRICK), procés de construcció i incorporació de coberta verda (col·laboració també de MBLand Arch ETSAB en la part de paisatgisme)
· Transformació urbana: L’emplaçament triat és un dels punts calents del recinte Mundet on s’uneixen diferents activitats: parada d’autobús llançadora, accés a la Plaça d’Anna Gironella i facultats de la UB, centres educatius com l’Institut Anna Gironella i altres escoles d’educació primària i secundària, accés al Jardí romàntic (Palau de les Heures), així com la connexió de la ciutat amb el Parc de Collserola. Aquest element d’ombra procurarà la connexió entre totes elles millorant així la permeabilitat i accessibilitat del recinte.
· Construcció compartida: L'obra es duu a terme amb la col·laboració d’universitats, Escola del Treball, Constructores i gremi de constructors i empreses industrials, aconseguint així un projecte que serà exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que, a la vegada, promocioni l’artesania i els oficis, donant prestigi al sector de la construcció.
LA VOLTA CATALANA
Arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta catalana al recinte de l’Escola Industrial - Diputació de Barcelona.
La volta catalana o volta de maó de pla encara es fa servir a molts projectes arquitectònics. El ressorgiment d'aquesta tècnica tradicional es deu, en gran mesura, a la recerca duta a terme a diferents universitats catalanes, així com en altres parts del món, on també han sabut valorar l'economia, la versatilitat, l'eficiència i la sostenibilitat d'aquesta tècnica. Tot plegat ha permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició amb formes contemporànies i optimitzades.
Aquestes investigacions no només han aconseguit descobrir l'abast mundial de l'exportació d'aquesta tècnica en el passat, sinó que també han permès la innovació en la construcció de noves expressions que combinen la tradició de les voltes catalanes de maó amb formes contemporànies i optimitzades.
LES LLARS MUNDET
Les Llars Anna Gironella de Mundet, més conegudes com a Llars Mundet, es van aixecar l’any 1954, quan l’empresari Artur Mundet es va fer càrrec de la construcció d’un espai dedicat a l’atenció d’orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades al districte d’Horta-Guinardó, un espai que havia de substituir la Casa de la Caritat que hi havia fins aleshores al Raval i que en aquell moment havia quedat obsoleta.
Amb aquesta tradició de servei ciutadà, l’espai actual de les Llars Mundet funciona sota la direcció de la Diputació de Barcelona i disposa de centres d’atenció als ancians, d’una instal·lació esportiva que gestiona la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics i servei d’escolarització, CEE la Ginesta, Institut Anna Gironella de Mundet, així com de les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
IMPACTES DE PREMSA
RTVE (minut 3:45)
La Vanguardia
El Periódico
Betevé
Catalunya Ràdio - Perspectiva
Núvol
Interempresas
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
Recupera el vídeo de l'acte de presentació, celebrat el passat 18 de juny, i descarrega la presentació en PDF.
EXPOSICIÓ SOBRE LA VOLTA CATALANA
En el marc de les Setmanes d'Arquitectura 2025, el recinte de Llars Mundet va acollir l'exposició "La volta catalana. De la tradició a la innovació", organitzada de la mà dels arquitectes Marta Domènech i David López, del grup de recerca ReARQ ETSAB. Més informació
Amb la col·laboració de:
Signatura electrònica dels documents de Visat
Pots pujar els documents prèviament signats des de l’Acrobat Reader (amb excepció del Certificat de final d’obra i habitabilitat) o bé pots signar-los directament des del programa de Visat utilitzant l’aplicació Autofirma.
En el cas que tinguis un certificat electrònic que permeti la seva exportació als formats PFX o P12, també pots pujar aquest fitxer al programa i signar des de dispositius que no tinguin instal·lat el certificat electrònic.
La signatura des del programa de Visat (sigui amb Autofirma o amb el certificat electrònic pujat) no genera cap imatge de la firma a les pàgines del document.
Visualitzar la informació de les signatures i poder comprovar-ne la validesa és molt fàcil: només cal que cliquis la icona de les signatures al menú lateral de l’Acrobat Reader (sota les icones dels marcadors i les pàgines en miniatura).
Als documents tramitats al COAC, una vegada estiguin segellats veuràs que al panell de signatures de l’Acrobat Reader hi apareix, a més de la teva firma, la firma electrònica del Col·legi.
Els certificats electrònics solen tenir una validesa de 3 anys. Passada la data de caducitat, la signatura electrònica feta prèviament es mostrarà com a caducada al PDF però això no significa que deixi de ser vàlida, doncs el certificat electrònic era vigent en el moment en què es va signar el document.
Tot i així, et pots trobar que l’aplicació informàtica d’alguna Administració no permeti la tramitació de documents signats electrònicament si fas el tràmit després de que hagi caducat el certificat de signatura.
Per aquest motiu, convé tenir present la data de caducitat del certificat i evitar posposar tràmits sempre que no sigui necessari.
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de signar electrònicament un PDF des de fora del programa de Visat és el de no bloquejar el document signat. En cas d’haver bloquejat el document, qualsevol signatura posterior del document invalidarà les signatures prèvies.