Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Festa d'Arquitectura: Taller de Bombolles
Imatge:
Anna Mas
El COAC Barcelona impulsa les Festes d’Arquitectura 2026 en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La quarta Festa se celebrarà el dissabte 9 de maig i tindrà com a protagonistes les bombolles. El taller familiar anirà a càrrec de l'arquitecte Santi Estopà, del Museu de Matemàtiques de Catalunya.
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Kazuo Shinohara: cinc perspectives personals
Imatge:
Koji Taki
El proper 8 d'abril a les 19.15 h la sala d'actes del COAC acull una taula rodona en el marc de l’exposició “La casa com a obra d’art” que es pot veure del 9 d’abril al 17 de maig al Dipòsit del Rei Martí (Carrer Bellesguard, 14. Barcelona).
Comptarem amb la presència de Hideaki Ariizumi, Taku Sakaushi, Seng Kuan, Koshiro Ogura i Enric Massip Bosch.
Inscriu-t'hi
L’acte està co organitzat pel Centre Obert d’Arquitectura i EMBA_ESTUDI MASSIP-BOSCH ARCHITECTS.
En el marc de:
Comptarem amb la presència de Hideaki Ariizumi, Taku Sakaushi, Seng Kuan, Koshiro Ogura i Enric Massip Bosch.
Inscriu-t'hi
L’acte està co organitzat pel Centre Obert d’Arquitectura i EMBA_ESTUDI MASSIP-BOSCH ARCHITECTS.
En el marc de:
L’Agència de l'Habitatge recomana realitzar la tramitació final dels expedients Next Generation el més aviat possible
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’Agència de l'Habitatge de Catalunya ha publicat un avís adreçat als expedients d’ajuts de rehabilitació d’edificis finançats amb fons Next Generation.
En aquest avís es recorda que, tal com es recull al Reial Decret 853/2021 “Programas de ayuda en materia de rehabilitación residencial y vivienda social del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” i a les convocatòries d’ajuts del Programa Barris (P1) i Programa Edifici (P3), els expedients disposen d’un termini màxim de tres mesos des de la data de finalització de les obres per aportar la documentació de justificació final corresponent.
No obstant, per tal d’evitar l'acumulació d’expedients i permetre l’agilització de les revisions administrativa i tècnica, des de l’AHC es recomana que es tramiti el més aviat possible la Declaració Responsable Final. Amb la Declaració Responsable Final, s’haurà d’incorporar l’Informe del Certificat d’Eficiència Energètica d’obra acabada (CEE) i el seu arxiu XML.
Un cop realitzada la Declaració Responsable final a la pàgina web de l’AHC, cal continuar el procediment de tramitació de l’expedient, enviant la documentació administrativa i tècnica a les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR) dels col·legis corresponents.
24/03/2026