Barcelona mirall 1996–2026
La sessió comptarà amb la participació dels crítics Cristina Goberna i Alessandro Scarnato. La moderació anirà a càrrec de Toni Riba (MACBA) i les comissàries de l'exposició.
Què ens retorna avui el mirall de Barcelona? Entre la ciutat que consolidava la seva projecció internacional i la que avui es pregunta quin futur vol construir, aquest debat proposa una mirada sobre les transformacions de l'arquitectura, la ciutat i la cultura arquitectònica dels darrers trenta anys. Quines continuïtats hi trobem? Quins nous reptes apareixen?
In the making. Cartografies corals
L'acte comptarà amb la participació de representants de les nou escoles presents a l'exposició. La voluntat és generar un espai de diàleg compartit al voltant de l'ensenyament de l'arquitectura i el disseny, els reptes comuns entre les diferents escoles i les reflexions que han anat apareixent al llarg de l'exposició.
En acabar la conversa, a les 20.00 h, se celebrarà la cloenda de l'exposició.
L'arquitectura i el disseny s'estan redefinint davant dels reptes del present. "Cartografies corals" proposa una conversa oberta entre representants de les nou escoles d'arquitectura i disseny que participen a "In the Making" i totes les persones assistents per compartir com les escoles afronten aquestes transformacions i imaginar, col·lectivament, els futurs de les dues disciplines.
Amb la participació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB); l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV); l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG); l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus; La Salle Escola d'Arquitectura (ETSALS); School of Architecture (ESARQ); l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC); EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona; i la Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA).
El Congreso Mundial de Arquitectas/os UIA 2026 Barcelona se clausura superando las expectativas con más de 10.000 participantes de 130 países
El Congreso Mundial de Arquitectas/os UIA 2026 Barcelona ha cerrado hoy las puertas después de cinco días de actividades y tres intensas jornadas de conferencias, debates e intercambio internacional alrededor de los grandes retos de la arquitectura contemporánea.
El acontecimiento ha superado las expectativas de participación, reuniendo más de 10.000 profesionales, estudiantes y representantes institucionales de 130 países, y registrando más de 30.000 visitas a los principales espacios del Congreso: las Tres Xemeneies, el CCIB, el Disseny Hub Barcelona, la Basílica de la Sagrada Familia y el Castell de Montjuïc. Además, los itinerarios organizados han contado con más de 2.000 participantes.
Bajo el lema Becoming.Architectures for a planet in transition, Barcelona se ha convertido durante estos días en un laboratorio internacional de arquitectura, acogiendo conferencias magistrales, debates, exposiciones, talleres, foros abiertos y actividades culturales para reflexionar sobre cuestiones como la emergencia climática, el acceso a la vivienda, la transformación de las ciudades, la sostenibilidad, la circularidad de las materias, la innovacion tecnológica o el espacio público.
LA DECLARACIÓN DE BARCELONA, PRINCIPAL LEGADO DEL CONGRESO
El acto de clausura ha culminado con la presentación de la Declaración de Barcelona, el principal legado intelectual del Congreso. El documento establece seis compromisos —tiempos, materia, vida, justicia, escalera y significado— que conforman una hoja de ruta para la profesión y orientarán el trabajo de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) hasta el próximo Congreso Mundial, previsto en Pekín el año 2029. La Declaración reivindica una arquitectura capaz de dar respuesta a la emergencia climática, garantizar el derecho a la vivienda y transformar el entorno construido desde la sostenibilidad, la justicia social y el bien común.
UN CONGRESO QUE REFUERZA LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL
Durante la ceremonia de clausura, la decana del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), Sandra Bestraten, destacó que "la clausura de este Congreso no representa el final de una etapa, sino el comienzo de una nueva red de relaciones, cooperación e intercambio de conocimiento entre profesionales e instituciones de todo el mundo".
En este sentido, reafirmó el compromiso del COAC de continuar trabajando para fortalecer esta colaboración internacional y, especialmente, la relación con la Architectural Society of China, con el objetivo de impulsar nuevos proyectos compartidos de cara al Congreso Mundial de la UIA Pekín 2029.
BARCELONA PASA EL RELEVO A PEKÍN
Uno de los momentos más simbólicos de la ceremonia fue el traspaso oficial de la bandera de la UIA a la ciudad de Pekín, que acogerá la próxima edición del Congreso Mundial en 2029, simbolizando la continuidad de este gran espacio internacional de debate y cooperación entre profesionales de la arquitectura de todo el mundo.
LA EXPOSICIÓN CENTRAL CONTINUA ABIERTA
A pesar de la clausura del Congreso, la Exposición Central Becoming. Architectures for a planet in transition, ubicada en las Tres Xemeneies, continuará abierta al público hasta el 19 de julio, con entrada gratuita.
El COAC col·labora amb el Govern per facilitar el desplegament d'eines digitals i agilitzar les llicències
El COAC comparteix l'objectiu d'accelerar i simplificar la tramitació administrativa, però considera que la prioritat ha de ser disposar d'eines que permetin assolir aquest objectiu, independentment de la tecnologia utilitzada. Per aquest motiu, defensa que la implantació del BIM s'ha d'acompanyar dels recursos necessaris perquè el sector s'hi pugui adaptar de manera progressiva, sense deixar de banda altres solucions que permetin obtenir resultats immediats.
En aquest sentit, el Col·legi recorda que hi haurà projectes en què, per la seva tipologia o casuística, la implementació del BIM no serà viable, almenys a curt i mitjà termini. Per això, reivindica que el nou model de gestió de llicències contempli dues vies de revisió: una basada en models BIM i una altra a partir de la documentació en format PDF, que continua sent el sistema de treball majoritari als despatxos d'arquitectura.
Precisament, el COAC està desenvolupant eines capaces de revisar i donar suport a la concessió de llicències també sobre documentació en PDF. Aquestes solucions permetrien començar a agilitzar els processos de manera immediata, aprofitant tecnologies compatibles amb la realitat actual del sector, mentre avança de forma gradual la implantació del BIM.
Així, el Col·legi treballa en una estratègia basada en dues línies complementàries: d'una banda, impulsar iniciatives de llarg recorregut, com la implantació progressiva del BIM i la unificació dels criteris d'interpretació normativa; de l'altra, desenvolupar eines tecnològiques aplicables des d'ara mateix que facilitin la revisió dels projectes i contribueixin a reduir els terminis d'atorgament de les llicències.
Prova pilot amb la col·laboració del COAC
En aquest context, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona estan desenvolupant un projecte pilot per analitzar com diferents eines digitals, entre elles la tecnologia BIM i la intel·ligència artificial, poden contribuir a millorar la tramitació de les llicències d'obres. Aquesta iniciativa s'emmarca en el conveni CoBIMCat, subscrit per la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del COAC.
L'objectiu del pilot és determinar quins recursos i eines són necessaris per avançar cap a una tramitació parcialment automatitzada de les llicències. En una primera fase s'ha treballat en l'anàlisi i la parametrització de part de la normativa, traduint determinats requeriments en regles automatitzades que permeten verificar objectivament alguns paràmetres dels models BIM. La fase següent consistirà a validar aquestes eines en casos reals i avaluar-ne l'aplicabilitat.
Paral·lelament, mentre aquest projecte continua avançant amb l'Ajuntament de Barcelona, el Govern n'està ampliant l'abast a altres municipis per validar el model en contextos urbans diversos. El nou desplegament inclourà vuit edificis d'habitatge públic que la Generalitat construirà a Sant Adrià de Besòs, Lloret de Mar i la Seu d'Urgell, com a pas previ a una eventual implantació més àmplia.
En aquesta estratègia, el COAC insisteix que el repte no és implantar una tecnologia concreta, sinó dotar el sector d'un conjunt d'eines que permetin agilitzar les llicències, millorar la qualitat dels processos i facilitar la transició digital de manera realista i inclusiva.