Aprovada la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern
La llei té per objecte establir els principis i obligacions de bon govern, aplicar el govern obert i fomentar la participació i col•laboració ciutadanes així com regular el règim de garanties i responsabilitats per l'incompliment dels deures i obligacions establerts en la pròpia llei.
Pel que fa a les previsions en matèria de contractació pública, aquesta llei estableix l'obligació que els contractes del sector públic incloguin "les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per aquesta llei, sense perjudici del compliment de les obligacions de transparència".
Així mateix, preveu com a informació subjecta al règim de transparència, entre altres, "els contractes i convenis", i disposa, que la transparència en l'àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats sigui aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i menors.
Alhora, estableix la informació pública relativa als contractes que s’ha d'incloure, com per exemple:
• informació sobre les entitats i els òrgans de contractació,
• licitacions en tràmit, els contractes programats, els contractes subscrits com a mínim, els darrers cinc anys amb la indicació de l’objecte, import de la licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per contractar i la identitat de l'adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d'adjudicació, el quadre comparatiu d'ofertes i les seves respectives puntuacions, així com els acords i informes tècnics del procés de contractació,
• modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes,
• licitacions anul•lades i les resolucions anticipades,
• dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades,
• actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes.
La llei obliga que la informació en matèria de contractació pública consti en un espai diferenciat del Portal de la Transparència per a consultes i informació d’interès, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit. En aquest sentit, l'Administració pública ha de donar publicitat de forma constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d'acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic, així com al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys.
Aquesta normativa entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació en el DOGC, llevat pels ens que integren l'Administració Local, que entrarà en vigor al cap d'un any de la publicació.
Dimarts internacional: el ejercicio profesional en Inglaterra
Con la Red de corresponsales se pretende, a partir del intercambio de información y la ayuda mutua, aumentar las oportunidades para trabajar fuera de la forma més calificada posible, manteniendo a su vez los vínculos con Cataluña y los arquitectos que siguen ejerciendo aquí.
Ver la presentación
Ver el vídeo
Dimarts internacional: l'exercici professional a Anglaterra
Amb la Xarxa de corresponsals es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar fora de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Veure la presentació
Veure el vídeo:
Más de 100 manzanas Cerdà a 1:500. Elogio de la medianera
El 8 de enero se abre la exposición 'Más de 100 manzanas Cerdà a 1:500. Elogio de la medianera' en el espacio Arquitectes.cat del COAC y se podrá visitar hasta el 17 de enero de 2015.
La exposición muestra más de 100 maquetas de la manzana Cerdà a 1:500. Bailar lentos y pegados; Primer curso de Urbanismo. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. UPC.
Más 150 maquetas de diferentes manzanas del Eixample Cerdà ofrecen la oportunidad de profundizar en el conocimiento del tejido urbano de la Barcelona central. La radiografía de esta Barcelona cartesiana revela una ciudad de extraordinaria compacidad y paradójico fluidez. El centro de Barcelona con una población de 265.000h es uno de los espacios más densamente poblados del mundo (36.ooo h / km2), con manzanas que, en los sectores perimetrales, agrupan más de 500 habitantes. Por el Ensanche circulan cada día 150.000 automóviles más que por Manhattan
Diseccionar este baile de contrastes con los instrumentos del análisis morfológico permite reconocer los trucos de su funcionamiento: chaflanes lubricantes, fachadas canónicas, profundidades edificadas, medianeras cohesivas, sótanos desaprovechados, patios descubiertos, cubiertas expectantes. El conjunto forma un retrato fragmentado de esta realidad vibrante y puede aproximarse a un diagnóstico de algunas de sus virtudes, problemas y potenciales. Patios. Varios ejercicios que se muestran sobre la mesa apuntan al poder del patio como espacio de centralidad alternativo a una vialidad saturada. Algunas maquetas ayudan a observar como aquellos huecos se pueden enlazar para formar un itinerario alternativo o como aquellos que incorporan actividades de gran intensidad funcionan mejor que otros vaciados, más irreflexivos. Sótanos. Hay ejercicios que se aproximan a la forma desde la actividad: comercio, movilidad, uso de los espacios públicos, los privados y los ambiguos. En este territorio, los subterráneos aparecen como espacios desaprovechados en su potencial, que a menudo y apenas se remite a su condición de almacén de coches. Cubiertas. El paisaje de las azoteas de la ciudad se revela aquí como territorio de oportunidad para el alojamiento de funciones que van desde la captación energética en la formación de nuevos ecosistemas, pasando por la construcción de espacios colectivos protegidos de la marea turística.
No es casualidad que la mejor arquitectura de Barcelona se descubra a menudo entre medianeras. El conjunto variado, lleno de espacios contradictorios y de espléndidas sorpresas, revela la vigencia y contemporaneidad de esta forma de hacer ciudad. Las más de 100 maquetas ofrecen un retrato de la ciudad que nos recuerda la necesidad de una coreografía elaborada con tiempo, atenta al detalle, consciente de las complexiones y habilidades de sus actores y, sobre todo, despierta y atenta al ritmo de las músicas del su tiempo.