Jornada sobre las ventajas de incorporar la naturaleza en las ciudades
Imatge:
© Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS)
La Agrupación Arquitectura y Sostennibilidad (AuS) organiza, para el 4 de diciembre, la jornada SALUD Y NATURALEZA. Edificios que tocan de pies en el suelo.
Edificios que tocan de pies en el suelo
El patrimonio natural, el verde, es un elemento que siempre se ha asociado a salud y bienestar. La montaña mágica de Thomas Mann podría ser un paradigma. Hoy quedan pocos lugares en los que la naturaleza se encuentra en un estado original, en la mayoría de los sitios ha sido transformada por la mano del ser humano, a lo largo de los siglos. Pero actualmente se hace patente la necesidad de potenciar la naturaleza dentro de las ciudades, no sólo con fines ornamentales, sino con criterios de salud de las personas y del planeta, e incluso, como suministradores de parte de las hortalizas y verduras de consumo de la propia ciudad.
Ponentes
La presentación irá a cargo de Núria Pedrals, presidenta de la Agrupación Arquitectura y Sostenibilidad.
La jornada contará con la participación de Teresa Franquesa, del Ayuntamiento de Barcelona, que hablará sobre 'El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020'; Elisabet Silvestre, bióloga, para tratar la Neurociencia, ciudad y naturaleza; y Àlex Puig, de Vives del Ter, que explicará ejemplos de muros verdes, medidas y experimentaciones .
La jornada finalizará con un debate moderado por el arquitecto Toni Solanas.
Edificios que tocan de pies en el suelo
El patrimonio natural, el verde, es un elemento que siempre se ha asociado a salud y bienestar. La montaña mágica de Thomas Mann podría ser un paradigma. Hoy quedan pocos lugares en los que la naturaleza se encuentra en un estado original, en la mayoría de los sitios ha sido transformada por la mano del ser humano, a lo largo de los siglos. Pero actualmente se hace patente la necesidad de potenciar la naturaleza dentro de las ciudades, no sólo con fines ornamentales, sino con criterios de salud de las personas y del planeta, e incluso, como suministradores de parte de las hortalizas y verduras de consumo de la propia ciudad.
Ponentes
La presentación irá a cargo de Núria Pedrals, presidenta de la Agrupación Arquitectura y Sostenibilidad.
La jornada contará con la participación de Teresa Franquesa, del Ayuntamiento de Barcelona, que hablará sobre 'El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020'; Elisabet Silvestre, bióloga, para tratar la Neurociencia, ciudad y naturaleza; y Àlex Puig, de Vives del Ter, que explicará ejemplos de muros verdes, medidas y experimentaciones .
La jornada finalizará con un debate moderado por el arquitecto Toni Solanas.
Jornada sobre els avantatges d'incorporar la natura a les ciutats
Imatge:
© Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS)
L'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) organitza, per al 4 de desembre, la jornada SALUT I NATURA. Edificis que toquen de peus a terra.
Edificis que toquen de peus a terra
El patrimoni natural, el verd, és un element que sempre s’ha associat a salut i benestar. La muntanya màgica de Thomas Mann en podria ser un paradigma. Avui en dia queden pocs indrets en els quals la natura es troba en un estat original, en la majoria dels llocs ha estat transformada per la mà de l’ésser humà, al llarg dels segles. Actualment, però, es fa palesa la necessitat de potenciar la natura dins les ciutats, no només amb finalitats ornamentals, sinó amb criteris de salut de les persones i del planeta i, fins i tot, com a subministradors de part de les hortalisses i verdures de consum de la pròpia ciutat.
Ponents
La presentació serà a les 18 h i anirà a càrrec de Núria Pedrals, presidenta de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat.
La jornada comptarà amb la participació de Margarita Parés, de l’Ajuntament de Barcelona, que parlarà sobre 'El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020'; Elisabet Silvestre, biòloga, per tractar sobre la 'Neurociència, ciutat i natura'; i Àlex Puig, de Vivers del Ter, que explicarà exemples de murs verds, mesures i experimentacions.
La jornada finalitzarà amb un debat moderat per l'arquitecte Toni Solanas.
Veure el vídeo de la jornada:
Edificis que toquen de peus a terra
El patrimoni natural, el verd, és un element que sempre s’ha associat a salut i benestar. La muntanya màgica de Thomas Mann en podria ser un paradigma. Avui en dia queden pocs indrets en els quals la natura es troba en un estat original, en la majoria dels llocs ha estat transformada per la mà de l’ésser humà, al llarg dels segles. Actualment, però, es fa palesa la necessitat de potenciar la natura dins les ciutats, no només amb finalitats ornamentals, sinó amb criteris de salut de les persones i del planeta i, fins i tot, com a subministradors de part de les hortalisses i verdures de consum de la pròpia ciutat.
Ponents
La presentació serà a les 18 h i anirà a càrrec de Núria Pedrals, presidenta de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat.
La jornada comptarà amb la participació de Margarita Parés, de l’Ajuntament de Barcelona, que parlarà sobre 'El Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020'; Elisabet Silvestre, biòloga, per tractar sobre la 'Neurociència, ciutat i natura'; i Àlex Puig, de Vivers del Ter, que explicarà exemples de murs verds, mesures i experimentacions.
La jornada finalitzarà amb un debat moderat per l'arquitecte Toni Solanas.
Veure el vídeo de la jornada:
Muere el arquitecto David Mackay
Imatge:
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay entró en el estudio de Josep Martorell y Oriol Bohigas el año 1959, recién entregadas las casas de la calle Pallars y poco antes de empezar las de la Meridiana. Son los años en que la trayectoria del equipo, que lo incorpora como socio en 1962, estalla. En que cada proyecto, independientemente del programa y de la escala, es un canto al espacio público. A un modo de hacer ciudad que, años más tarde, culminará en la Villa Olímpica, donde Mackay vivió del mismo modo en que Le Corbusier vivió en la Porte Molitor o Sáenz de Oiza en las Torres Blancas: arquitectos que se hacen, literalmente, suya la obra que construyen. David Mackay fue el hombre del estudio. La pieza que lo mantenía en movimiento, una maquinaria bien engrasada que alguien comparó con la Krupp. El arquitecto puente con la cultura internacional. El arquitecto que escribía sobre arquitectura catalana en su inglés natal.
Hombre afable, irónico, referente para los trabajadores del estudio, Mackay fue para MBM una presencia discreta. Estructural.
Preparando una monografía sobre MBM centrada en Oriol Bohigas, éste me comentó, a la vista de un dibujo que habíamos seleccionado, que era de su autoría però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David. (aunque probablemente esté la mano de David. Siempre está la mano de David).
Las trayectorias públicas de cada uno de los miembros de MBM les pertenecen. La obra del estudio, en cambio, es coral: MBM hasta el extremo que, en muchos dibujos, es casi imposible distinguir los trazos de los tres socios.
Gracias, David.
Jaume Prat, arquitecto
Noticias aparecias en prensa
Hombre afable, irónico, referente para los trabajadores del estudio, Mackay fue para MBM una presencia discreta. Estructural.
Preparando una monografía sobre MBM centrada en Oriol Bohigas, éste me comentó, a la vista de un dibujo que habíamos seleccionado, que era de su autoría però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David. (aunque probablemente esté la mano de David. Siempre está la mano de David).
Las trayectorias públicas de cada uno de los miembros de MBM les pertenecen. La obra del estudio, en cambio, es coral: MBM hasta el extremo que, en muchos dibujos, es casi imposible distinguir los trazos de los tres socios.
Gracias, David.
Jaume Prat, arquitecto
Noticias aparecias en prensa
'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', Ara, 13 de noviembre de 2014
'El arquitecto silencio', El País, 13 de noviembre de 2014
'La segona M d'MBM', La Vanguardia, 13 de noviembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico', El Mundo, 13 de noviembre de 2014
14/11/2014
Mor l'arquitecte David Mackay
Imatge:
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay va entrar a l’estudi de Josep Martorell i Oriol Bohigas l’any 1959, just entregades les cases del carrer Pallars i poc abans de començar les de la Meridiana. Són els anys en què la trajectòria de l’equip, que l’incorporarà com a soci el 1962, esclata. En què cada projecte, independentment del programa i l’escala, és un cant a l’espai públic. A una manera de fer ciutat que, anys a venir, culminarà en la Vila Olímpica, on Mackay va viure de la mateixa manera que Le Corbusier va viure a la Porte Molitor o Sáenz de Oiza a las Torres Blancas: arquitectes que es fan literalment seva l’obra que construeixen. David Mackay va ser l’home de l’estudi. La peça que el mantenia en moviment, una maquinària ben engreixada que algú va comparar amb la Krupp. L’arquitecte pont amb la cultura internacional. L’arquitecte que escrivia sobre arquitectura catalana en el seu anglès natal.
Home afable, irònic, referent pels treballadors de l’estudi, Mackay va ser per MBM una presència discreta. Estructural.
Preparant una monografia sobre MBM centrada en l’Oriol Bohigas, aquest em va comentar, a la vista d’un dibuix que havíem seleccionat, que era de la seva autoria però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David.
Les trajectòries públiques de cada un dels membres de MBM els pertanyen. L’obra de l’estudi, en canvi, és coral: MBM fins a l’extrem que, a molts dibuixos, és gairebé impossible distingir els traços dels tres socis.
Gràcies, David.
Jaume Prat, arquitecte
Notícies aparegudes en premsa
Home afable, irònic, referent pels treballadors de l’estudi, Mackay va ser per MBM una presència discreta. Estructural.
Preparant una monografia sobre MBM centrada en l’Oriol Bohigas, aquest em va comentar, a la vista d’un dibuix que havíem seleccionat, que era de la seva autoria però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David.
Les trajectòries públiques de cada un dels membres de MBM els pertanyen. L’obra de l’estudi, en canvi, és coral: MBM fins a l’extrem que, a molts dibuixos, és gairebé impossible distingir els traços dels tres socis.
Gràcies, David.
Jaume Prat, arquitecte
Notícies aparegudes en premsa
'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', diari Ara, 13 de novembre de 2014
'El arquitecto silencio', diari El País, 13 de novembre de 2014
'La segona M d'MBM', diari La Vanguardia, 13 de novembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico', diari El Mundo, 13 de novembre de 2014
14/11/2014