La nova façana del COAC recupera l’essència original de l’edifici, que tindrà consum quasi zero
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 3 de juny ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’obertura de Lemes i la presentació del projecte guanyador del Concurs per a la rehabilitació de la façana de la seu col·legial a Barcelona.
El Jurat del Concurs, presidit pel degà del COAC, Lluís Comerón, ha acordat proposar com a guanyador (entre un total de 12 propostes prèviament seleccionades) el projecte presentat amb el Lema “Una altra Mirada”, que correspon a l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
El Jurat considera que “Una altra Mirada” resol de forma excel·lent tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions, sobretot pel que fa a eficiència energètica i ambiental. El Jurat n’elogia “la senzillesa de la solució, que garanteix el manteniment de la façana responent bé a la problemàtica plantejada” així com destaca el fet que “partint d’una reinterpretació de l’edifici, el projecte ha acabat fent una reinvenció del mateix”.
Característiques del projecte guanyador “Una altra mirada”
El projecte guanyador, en paraules dels seus autors, posarà en valor els principals atributs del projecte original de l’arquitecte Xavier Busquets, un dels pocs exemples que queden a Barcelona de l’anomenat “Moviment modern”, que es limitava a confrontar un cos baix, el que es va decorar amb els frisos de Picasso, amb un “teló de fons neutre”: el de les plantes d’oficines. Els arquitectes argumenten així que “reforçant la neutralitat del fons valorem més el basament de Picasso”. “Mantenir la forma original de la proposta del concurs, millorant les prestacions, tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en el de l’eficiència energètica del conjunt”.
A nivell constructiu, el projecte opta per aplicar una nova solució per als ampits de les finestres de la façana, que per la part externa es resol amb un vidre exterior fotovoltaic. Les finestres es resolen amb una perfileria d’acer que permet aplicar un vidre de tres capes i minipersianes per al control solar de lames orientables de color gris, que s’unifiquen cromàticament amb el vidre. L’atenuació acústica del vidre triat garanteix també un alt confort en aquest aspecte.
Eficiència ambiental i energètica: La nova façana incorpora canvis substancials energèticament parlant. Així, es reduïran el consum d’energia tèrmica (tant pel que fa a calefacció com a refrigeració), elèctrica i de gas; de manera que, en conjunt, el cost energètic quedi reduït en com a mínim un 91% respecte l’actual, fent que l’edifici sigui de consum quasi zero.
El projecte de la nova façana del COAC formarà part, a més, del Projecte europeu que, en el marc del programa Horitzon 2020 i sota el títol Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovations (amb l’acrònim EarlyNZEB), estudiarà metodologies i donarà suport en rehabilitacions energètiques exemplars.
Sostenibilitat: La nova capacitat de generació elèctrica de la façana permetrà aconseguir una certa autogeneració d’energia per ser consumida al propi edifici, que pot representar un 8,8% de l’electricitat que gastarà l’edifici al finalitzar la intervenció.
D’altra banda, les emissions de CO2 estalviades, tenint en compte tot el cicle de vida, serien de 8 tones.
Calendari: Està previst que l’inici de les obres tingui lloc durant el primer trimestre del 2015, finalitzant-se a l’acabar l’any, aproximadament.
Els reptes: més enllà de la façana de plaça Nova
La sessió ha servit per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
La rehabilitació de la façana de la seu del COAC ofereix una gran oportunitat per donar a conèixer la importància de cuidar el parc arquitectònic i dotar-lo de solucions que fa uns anys no existien i ara ens permeten millorar en aspectes tan importants com són la sostenibilitat o l’eficiència energètica.
El degà del COAC, Lluís Comerón, en el seu parlament ha destacat els reptes que el Col·legi afronta amb aquesta intervenció:
- Restaurar un element amb alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic, emblemàtic dins del casc antic de Barcelona.
- Satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI: a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic, esdevenint en aquests àmbits una referència a nivell nacional i internacional, alineada amb l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d'edificis promoguda per la Generalitat de Catalunya.
- Mantenir el compromís d’exemplaritat que té el Col·legi d’Arquitectes envers la societat. La rehabilitació de la Seu col·legial ha de fomentar el debat i la millora contínua en un àmbit, el de la rehabilitació, que és i serà el protagonista de les intervencions a fer en el parc edificat existent.
- Promoure una professió i un sector que tenen i tindran un paper clau en la recuperació econòmica del nostre país.
Mencions
El Jurat del Concurs ha atorgat també 3 mencions a 3 propostes de les 11 restants. Són: 1a menció al Projecte sota el lema “Manhattan”, d’Albert Clèries, Manuel Julià i Joaquim Mulà. 2a menció al Projecte sota el lema “Zelig”, de DATA AE i Jaume Avellaneda. Finalment, la 3a menció ha estat per al Projecte sota el lema “Un signe de vitalitat”, d’Esteve Bonell i Josep M Gil.
Aparicions als mitjans de comunicació
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia d'El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informatiu de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minut 35:53)
CONSULTEU ELS PROJECTES SELECCIONATS EN LA 2A FASE
El Jurat del Concurs, presidit pel degà del COAC, Lluís Comerón, ha acordat proposar com a guanyador (entre un total de 12 propostes prèviament seleccionades) el projecte presentat amb el Lema “Una altra Mirada”, que correspon a l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
El Jurat considera que “Una altra Mirada” resol de forma excel·lent tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions, sobretot pel que fa a eficiència energètica i ambiental. El Jurat n’elogia “la senzillesa de la solució, que garanteix el manteniment de la façana responent bé a la problemàtica plantejada” així com destaca el fet que “partint d’una reinterpretació de l’edifici, el projecte ha acabat fent una reinvenció del mateix”.
Característiques del projecte guanyador “Una altra mirada”
El projecte guanyador, en paraules dels seus autors, posarà en valor els principals atributs del projecte original de l’arquitecte Xavier Busquets, un dels pocs exemples que queden a Barcelona de l’anomenat “Moviment modern”, que es limitava a confrontar un cos baix, el que es va decorar amb els frisos de Picasso, amb un “teló de fons neutre”: el de les plantes d’oficines. Els arquitectes argumenten així que “reforçant la neutralitat del fons valorem més el basament de Picasso”. “Mantenir la forma original de la proposta del concurs, millorant les prestacions, tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en el de l’eficiència energètica del conjunt”.
A nivell constructiu, el projecte opta per aplicar una nova solució per als ampits de les finestres de la façana, que per la part externa es resol amb un vidre exterior fotovoltaic. Les finestres es resolen amb una perfileria d’acer que permet aplicar un vidre de tres capes i minipersianes per al control solar de lames orientables de color gris, que s’unifiquen cromàticament amb el vidre. L’atenuació acústica del vidre triat garanteix també un alt confort en aquest aspecte.
Eficiència ambiental i energètica: La nova façana incorpora canvis substancials energèticament parlant. Així, es reduïran el consum d’energia tèrmica (tant pel que fa a calefacció com a refrigeració), elèctrica i de gas; de manera que, en conjunt, el cost energètic quedi reduït en com a mínim un 91% respecte l’actual, fent que l’edifici sigui de consum quasi zero.
El projecte de la nova façana del COAC formarà part, a més, del Projecte europeu que, en el marc del programa Horitzon 2020 i sota el títol Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovations (amb l’acrònim EarlyNZEB), estudiarà metodologies i donarà suport en rehabilitacions energètiques exemplars.
Sostenibilitat: La nova capacitat de generació elèctrica de la façana permetrà aconseguir una certa autogeneració d’energia per ser consumida al propi edifici, que pot representar un 8,8% de l’electricitat que gastarà l’edifici al finalitzar la intervenció.
D’altra banda, les emissions de CO2 estalviades, tenint en compte tot el cicle de vida, serien de 8 tones.
Calendari: Està previst que l’inici de les obres tingui lloc durant el primer trimestre del 2015, finalitzant-se a l’acabar l’any, aproximadament.
Els reptes: més enllà de la façana de plaça Nova
La sessió ha servit per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
La rehabilitació de la façana de la seu del COAC ofereix una gran oportunitat per donar a conèixer la importància de cuidar el parc arquitectònic i dotar-lo de solucions que fa uns anys no existien i ara ens permeten millorar en aspectes tan importants com són la sostenibilitat o l’eficiència energètica.
El degà del COAC, Lluís Comerón, en el seu parlament ha destacat els reptes que el Col·legi afronta amb aquesta intervenció:
- Restaurar un element amb alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic, emblemàtic dins del casc antic de Barcelona.
- Satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI: a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic, esdevenint en aquests àmbits una referència a nivell nacional i internacional, alineada amb l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d'edificis promoguda per la Generalitat de Catalunya.
- Mantenir el compromís d’exemplaritat que té el Col·legi d’Arquitectes envers la societat. La rehabilitació de la Seu col·legial ha de fomentar el debat i la millora contínua en un àmbit, el de la rehabilitació, que és i serà el protagonista de les intervencions a fer en el parc edificat existent.
- Promoure una professió i un sector que tenen i tindran un paper clau en la recuperació econòmica del nostre país.
Mencions
El Jurat del Concurs ha atorgat també 3 mencions a 3 propostes de les 11 restants. Són: 1a menció al Projecte sota el lema “Manhattan”, d’Albert Clèries, Manuel Julià i Joaquim Mulà. 2a menció al Projecte sota el lema “Zelig”, de DATA AE i Jaume Avellaneda. Finalment, la 3a menció ha estat per al Projecte sota el lema “Un signe de vitalitat”, d’Esteve Bonell i Josep M Gil.
Aparicions als mitjans de comunicació
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia d'El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informatiu de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minut 35:53)
CONSULTEU ELS PROJECTES SELECCIONATS EN LA 2A FASE
3/06/2014
Casa, territorio, paisaje. Dibujos, estudios y proyectos en la isla de Ibiza, 1994-2014. Stefano Cortellaro
Imatge:
©Stefano Cortellaro
Acto inaugural jueves 12 de junio a las 19h, en la sala de actos del COAC con la intervención de Amador Ferrer, Víctor Rahola, Joaquín Sabaté y Elías Torres.
Colabora:
Casa, territori, paisatge. Dibuixos, estudis i projectes a l'illa d'Eivissa, 1994-2014. Stefano Cortellaro
Imatge:
©Stefano Cortellaro
El febrer de 1993 vaig anar a Eivissa amb la intenció de visitar algunes de les cases rurals que havia vist a la Guia d'Arquitectura d'Eivissa i Formentera d'Elías Torres. Moltes d’elles eren abandonades, altres encara habitades per eivissencs, altres per estrangers, altres poc recognoscibles o desaparegudes... Vaig marxar amb una sèrie de fotografies i dibuixos de cases, imatges de murs, paisatges, camins, i tot un seguit de preguntes sobre com es podia intervenir en un lloc amb una identitat tan forta.
El que m'interessava era comprendre com s'havia construït aquest paisatge i en aquest sentit, els meus primers dibuixos, que estudiaven les cases rurals com a objectes aïllats, eren insuficients per entendre les relacions que les cases i els seus elements establien amb la construcció del paisatge. Després de superposar els aixecaments de les cases i el seu entorn a la cartografia i a les fotografies aèries va ser inevitable, en primer lloc, seguir dibuixant i veure com els murs i els camins s'articulaven sobre el relleu fins a trobar una altra casa i, en segon lloc, seguir allunyant-se progressivament en forma de zooms, per veure com els que semblaven els límits d'una propietat en realitat enllaçaven amb una altra, i amb una altra, sense ruptures, formant una estructura contínua apreciable en la seva totalitat només a l'escala global de l’illa.
Aquell viatge va ser el començament d'una relació constant amb l'illa, amb la seva arquitectura i el seu paisatge; de passejos pel camp, per la ciutat i els pobles, que continua fins a avui. Durant aquests anys les taules i les parets de l'estudi han estat ocupades (i encara ho estan) per plànols, dibuixos i fotografies de cases i zones del territori eivissenc he anat completant amb contínues visites als llocs i, afortunadament, també de diversos projectes a l’illa.
L'exposició recull alguns dels dibuixos i fotografies fets al llarg d'aquests anys. Dibuixos que comencen amb els aixecaments a escala 1:500 i 1:1.500 de les cases rurals més significatives de les vendes de Morna, Atzaró i Balafi, i arriben per zooms progressius fins a una lectura general i unitària del territori de l’illa. El sistema de murs que estructuren i donen forma a tot el paisatge d'Eivissa, és encara el millor projecte per a l’illa, tan a l'escala de la casa com a l'escala del territori.
Stefano Cortellaro
Col·labora:
Jornadas Científicas Arquitectura, Educación y Sociedad
Imatge:
©Arquitectonics network
Del 4 al 5 de junio se celebrarán en el COAC las Jornadas Científicas sobre Arquitectura, Educación y Sociedad, dirigidas por el arquitecto Josep Muntañola.
Las jornadas cuentan con la colaboración del Colegio de Arquitectos, el Grupo de investigación GIRAS de la UPC, la Cátedra blanca de la UPC y la UNICEF. Más información