Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

L'Arxiu Històric del COAC col·labora en una exposició sobre Yago Conde i Bea Goller

Imatge: 
© Fons de Yago Conde i Bea Goller. Arxiu Històric del COAC
En el marc del Barcelona Gallery Weekend, del 17 al 20 de setembre es pot visitar a la galeria Dilalica la instal·lació "Estats d’indeterminació", que inclou sis peces cedides per l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, provinents del fons de Yago Conde i Bea Goller. 

Comissariada per Blanca Pujals, la instal·lació recupera el treball de l’arquitecte Yago Conde (1958-1994). A la seva tesi doctoral, titulada "Arquitectura de la indeterminación", Conde proposava una manera de pensar l’arquitectura com un camp de relacions múltiples i no predeterminades. Des d'aquesta posició, va qüestionar els límits fixos de l’arquitectura per obrir-la a estats de suspensió, contingència i indeterminació. 

A partir dels anys vuitanta, Yago Conde va començar a treballar amb l’arquitecta Bea Goller, amb qui va desenvolupar diversos projectes, entre els quals es troba «Fontana Mix», una proposta per a la plaça dels Voluntaris Olímpics, que volia retre homenatge a la partitura musical de l’obra homònima de John Cage. 

L'exposició "Estats d’indeterminació" es pot visitar a Dilalica (Trafalgar 53, Barcelona) del 17 al 20 de setembre.

18/09/2026
Tornar

La degana del COAC, Sandra Bestraten, barcelonina de l'any

Imatge: 
Ferran Nadeu | El Periódico

Coincidint amb l’inici de la celebració de les Festes de la Mercè, els jardins del Palau Robert van acollir ahir, 16 de setembre, l’acte de lliurament dels reconeixements Barcelonina i Barceloní de l’Any, atorgats per El Periódico a Sandra Bestraten, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Esteve Camps, president de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família.

La distinció de Barcelonina de l’Any reconeix la trajectòria i la contribució de Sandra Bestraten en un any especialment significatiu per a l’arquitectura. Com a degana del COAC, ha esdevingut una de les veus destacades d’una professió que, coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA i els aniversaris de les morts d’Antoni Gaudí i Ildefons Cerdà, ha ocupat un lloc central en el debat públic.

El comitè editorial de El Periódico ha volgut distingir una manera d’entendre l’arquitectura compromesa amb els grans reptes socials del nostre temps, especialment en àmbits com l’habitatge, la rehabilitació i la sostenibilitat. Arquitecta, docent i investigadora, Sandra Bestraten ha desenvolupat una trajectòria professional marcada per la vocació social i el compromís amb les persones i amb el territori. El reconeixement posa en valor no només la seva trajectòria personal, sinó també el paper de l’arquitectura i dels arquitectes en la transformació de la ciutat i la millora de la qualitat de vida de les persones.

Durant l’acte, la degana del COAC va agrair el reconeixement i va destacar que es tracta també d’un homenatge al conjunt dels arquitectes catalans: «Rebre avui el guardó de Barcelonina de l’Any és un honor que em commou profundament i que assumeixo amb la màxima responsabilitat, conscient que és també un reconeixement a tot el col·lectiu d’arquitectes catalans, en un any com aquest 2026, en què Barcelona ha acollit per segona vegada a la història el Congrés Internacional d’Arquitectes de la UIA.»

Pel que fa a la distinció de Barceloní de l’Any, ha recaigut en Esteve Camps, president de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família. El jurat ha valorat una trajectòria estretament vinculada al temple gaudinià, especialment en un any marcat per la inauguració de la torre de Jesús, la commemoració del centenari de la mort de Gaudí i la visita del papa Lleó XIV, que han contribuït a projectar Barcelona a escala internacional.

Les dues distincions reconeixen trajectòries diferents però unides per un mateix fil conductor: l'arquitectura i la seva capacitat de generar un impacte positiu en la societat. En un moment de gran projecció per a la disciplina, aquests reconeixements contribueixen a reforçar-ne la visibilitat i a reivindicar la seva aportació davant qüestions cabdals com l'emergència d'habitatge, l'accessibilitat, la sostenibilitat i la configuració d'entorns més inclusius i habitables per a tothom.

17/09/2026
Tornar

Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita a la Ricarda

Imatge: 
Kent Wan
La Casa Gomis continua el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar dins la Capital Mundial de l'Arquitectura Barcelona 2026. La proposta ofereix una visita a La Ricarda, una de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura moderna catalana, per descobrir una arquitectura estretament vinculada al paisatge del delta del Llobregat, a les formes de vida que la van inspirar i al paper que va tenir com a espai de trobada de l'avantguarda cultural catalana. T

La visita amb autocar a la Casa Gomis, s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.

La Casa Gomis, més coneguda com La Ricarda, és una de les obres més rellevants de l’arquitectura moderna catalana i una peça excepcional per comprendre la renovació arquitectònica i cultural de la segona meitat del segle XX. Antoni Bonet Castellana la va projectar per a Ricardo Gomis i Inés Bertrand a partir de 1949, des de l’exili argentí, en un llarg procés de diàleg amb la família que es va prolongar fins al 1956. La casa es va construir entre 1957 i 1963.

Implantada enmig de la pineda del delta del Llobregat, La Ricarda estableix una relació excepcional entre arquitectura i paisatge. Una trama estructural regular ordena uns espais que s’estenen pel terreny a través de patis, porxos i transparències, mentre la característica successió de cobertes ondulades construeix una silueta que dialoga amb el paisatge litoral.

Però La Ricarda és també molt més que una casa. La vinculació de Ricardo Gomis amb el Club 49 va convertir-la en un espai privilegiat de l’avantguarda artística i cultural catalana durant el franquisme. Arquitectura, disseny, música, teatre i vida quotidiana van conviure en uns espais concebuts tant per a la vida familiar com per acollir concerts i trobades culturals.

La visita a La Ricarda, que tindrà lloc de 10.00 a 11.30 h, permetrà descobrir aquesta concepció integral de l'arquitectura i reflexionar sobre els reptes que planteja la preservació del patrimoni contemporani: conservar no només l'edifici, sinó també els materials, el mobiliari, el paisatge i les formes d'ús que n'expliquen el valor. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2021 i adquirida pel Ministeri de Cultura el gener de 2025, La Ricarda inicia una nova etapa orientada a garantir-ne la conservació i el retorn progressiu a la ciutadania.

La sortida de l'autocar serà a les 9.30 h des del carrer de Trafalgar, 56. La tornada està prevista aproximadament a les 12.00 h al mateix punt.

Aquesta jornada és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a la Casa Gomis i la tornada. Inscriu-t'hi

Michele&miquel, protagonistes de la conferència "Margarita Brender" d'enguany

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'estudi MICHELE&MIQUEL, format pels arquitectes i paisatgistes Michèle Orliac i Miquel Batlle, és el protagonista de la quarta conferència "Margarita Brender". La xerrada, que se celebrarà al COAC el 5 d'octubre en el marc del Dia Mundial de l'Arquitectura, portarà per títol "Llims cobrien el sòl".

MICHELE&MIQUEL
tenen estudi a Toulouse, Barcelona i Kaoshiung (Taiwan). La seva obra es troba en l’encreuament entre el paisatge i l’arquitectura, des de l’escala territorial fins al detall constructiu.

Diversos dels seus projectes han rebut premis internacionals, entre altres:
- The Dark Line a Taiwan, premi FAD Internacional 2023, Grand prix AFEX Architectes Français Export 2023, Landezine International Landscape LILA Project 2023, Premiats a la XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, millor projecte de l’any per Metalocus, entre altres.
- Le Jardin Niel a Toulouse, premi FAD Internacional 2017, Premiats a la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, Finalista Prix Equerre d’Argent 2018.
- El parc de les Aigües a Figueres, premi FAD Ciutat i Paisatge 2011.
- Les Bodegues de l’Hortus a Montpellier, seleccionat pel Premi Europeu Mies van der Rohe el 2017, Prix National Français Construction Bois 2020.
Han rebut la medalla de l’Académie d’Architecture (France) Premi Roux-Dorlut per la qualitat del conjunt de la seva obra.
Han estat professors convidats per diverses universitats, com la Universitat Cornell, EUA, l'ENSAL, Ecole Supérieure d’Architecture de Lyon France, Ecole Nationale Supérieure du Paysage Versailles, France, l'ETSAB, Barcelona; l'Escola d'Arquitectura d'Alcalá, Madrid.

Inscriu-t'hi

Conferència Margarita Brender
El Centre Obert d'Arquitectura va estrenar l'any 2024 la 'Conferència Margarita Brender', amb la voluntat de donar a conèixer i posar en valor l’obra i la trajectòria d’arquitectes locals reconeguts a nivell català i internacional.

La iniciativa porta el nom de de Margarita Brender, la primera dona arquitecta col·legiada l’any 1962 al COAC. Nascuda a Romania, on va realitzar els estudis d'arquitectura, va emigrar a Catalunya on es va col·legiar i va iniciar la seva trajectòria professional de forma individual i en col·laboració amb F. J. Barba Corsini i J.A. Padrós Galera, entres altres.

La ‘Conferència Margarita Brender' vol ser el reconeixement als despatxos d’arquitectura convidats, els quals mostraran la seva obra i també la seva mirada de l’estat actual de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge.


 

Pàgines