L’Institut Ramon Llull presentarà la versió internacional de l’exposició Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana a l’espai Catalonia in Venice, durant la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2027. La mostra, que actualment es pot visitar al Disseny Hub Barcelona (DHub), compta amb 124 peces cedides per l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Coincidint amb el seu 25è aniversari, l’Institut Ramon Llull proposa una mostra col·lectiva i plural, per continuar projectant internacionalment l'arquitectura catalana en un dels principals escenaris globals. L'exposició es podrà veure de maig a novembre de 2027 a la drassana veneciana Docks Cantieri Cucchini, que ha acollit la presència catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de manera ininterrompuda des de 2012.
A més, com en anteriors edicions, l’Institut continuarà fomentant i donant suport a la participació d’arquitectes catalans i balears a la mostra internacional de la Biennale Architettura 2027 (8 de maig a 21 de novembre), encara pendents de la selecció per part dels seus directors artístics, els arquitectes xinesos Wang Shu i Lu Wenyu, que han triat com a tema Do Architecture—For the Possibility of Coexistence Facing a Real Reality.
Comissariada i dissenyada pels arquitectes Carme Ribas, Victòria Garriga i Joan Roig, Seny i rauxa convida el visitant a descobrir un arc de continuïtat ininterromput des de la fundació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1875 fins a l’actualitat, més enllà d’estils o èpoques històriques.
La col·laboració del COAC, principal prestador de l’exposició, ha estat indispensable. El material cedit, provinent de les diferents seus de l'Arxiu Històric, inclou esbossos, plànols, fotografies i maquetes que permeten traçar un recorregut per l’arquitectura catalana dels darrers 150 anys. Aquesta vegada, per qüestions tècniques, les peces viatjaran en format facsímil.
El Congrés dels Diputats ha aprovat, el 23 de juliol, la reforma de la Llei general de la Seguretat Social relativa a les mutualitats alternatives, després de validar les esmenes del Senat. L’objectiu d’aquesta norma és donar una solució als milers de professionals de l’arquitectura —i d’altres disciplines, com l’advocacia— que, durant anys, van estar adscrits de manera obligatòria a mutualitats alternatives i que, en arribar a l’edat de jubilació, s’han vist abocats a situacions de desprotecció, amb pensions molt baixes.
Per a aquests professionals, la nova Llei planteja una passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), destinada a transferir-hi els anys de treball cotitzats a la mutualitat. En aquest procés, el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) ha defensat en tot moment la protecció dels drets de tots els professionals amb una passarel·la universal, voluntària i justa que eviti situacions discriminatòries.
Tanmateix, la proposta que finalment ha prosperat exclou els professionals jubilats (també anomenats “passius”), excepte en els casos de pensió de viduïtat. Per aquest motiu, principalment, el CSCAE considera que la Llei aprovada “neix limitada i és injusta”. “Durant massa temps, una part dels arquitectes del nostre país ha desenvolupat la seva activitat en un model marcat per una menor protecció social, per més incerteses i per una evident desigualtat respecte dels qui han estat emparats pel sistema públic. La passarel·la al RETA havia de respondre realment al perjudici acumulat i a aquests anys d’abandonament econòmic i social, i oferir una solució digna i veritablement reparadora, però oblida els més desprotegits”.
Un cop aprovat, el text estableix que el Govern haurà de desenvolupar, en un termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el reglament que concretarà els aspectes pendents de la passarel·la, com ara si s’aplicarà l’IPC en el càlcul de les aportacions econòmiques transferides. Estarem molt atents a aquest desplegament reglamentari.
Qui es beneficia de la passarel·la al RETA
Els professionals que es beneficien del pas al RETA són els següents:
· Arquitectes en actiu: professionals que continuïn exercint i aportant al Sistema de Previsió Personal (SPP) d’HNA com a alternativa al RETA. És un requisit indispensable no percebre cap pensió pública ni de la mateixa mútua (de manera que només en queden excloses les pensions de viduïtat).
· Cotitzants amb més de 15 anys d’aportacions: s’hi inclou expressament els professionals en actiu que acumulin més de 15 anys d’aportacions, fet que els garanteix complir el període mínim de carència exigit per la Seguretat Social per optar a una pensió contributiva pública.
· Majors de 52 anys o mutualistes anteriors al 1995: les persones que tinguin 52 anys o més el 31 de desembre de 2026, o que hagin iniciat la seva activitat abans del 10 de novembre de 1995, disposaran de condicions especials que facilitaran que cada mes cotitzat a HNA es computi com un mes complet d’alta al RETA a efectes del percentatge de jubilació.
En aquests casos, però, és important que cada col·legiat i col·legiada faci una anàlisi detallada de la situació en què quedaria si decideix passar al RETA.
Consulta el text complet de la Llei 2/2026, de 29 de juliol, de modificació del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb les mutualitats alternatives regulades en les disposicions addicionals 18a i 19a, publicat al BOE del 31 de juliol.
També pots visitar l'espai informatiu del web del COAC que recull tota la informació relacionada amb la Passarel·la al RETA i els detalls de la seva tramitació parlamentària.