HORARIOS DE NAVIDAD

| Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
| Disseny del nou entorn | |||||
| Facilitat d’ús | |||||
| Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
| Impressió general |
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria Caro i Bea Dalmau
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria...
Presentació del projecte “Avantsala a través” a la Casa...
Presentació del projecte ...
Actes d'homenatge a Oriol Bohigas amb motiu del...
Actes d'homenatge a Oriol...
Nascuda a Barcelona l’any 1944, Anna Bofill és una de les primeres dones graduades en Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (1973) i doctora en Arquitectura des de 1974 amb una tesi sobre generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes.
La seva trajectòria professional es divideix en dues etapes. La primera, com a co-autora en el Taller d’Arquitectura-Bofill, amb projectes com el projecte d’apartaments El Castell a Sitges (1966-1968), el Barri Gaudí a Reus (1964–1968), l’edifici Xanadú (1969-1970) i Walden 7(1970-1975). La segona, desenvolupant el seu treball en solitari en el seu propi estudi, on destaquen obres com l’estació de tren i metro de Plaça Catalunya, el Centre experimental d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega (1984-1985) i altres projectes d’arquitectura residencial i d’equipaments.
Al llarg de la seva carrera, Anna Bofill ha defensat un urbanisme amb perspectiva de gènere, assessorant entitats i administracions públiques. A més, ha publicat guies clau com la 'Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de les dones' (2005) i la 'Guia per al plantejament urbanístic amb criteris de gènere' (2008).
Amb aquesta donació, el COAC incorpora al seu Arxiu Històric —que des de 1969 custodia els fons de més de 200 arquitectes— el llegat d’una arquitecta pionera. D’aquesta manera, s’afegeix als fons de la primera estudiant de l’ETSAB i segona primera col·legiada del COAC, Mercedes Serra-Barenys; del despatx Sílvia Farriol i Anna Soler; del despatx de Yago Conde i Bea Goller; i del de Lluís Domènech Girbau i Roser Amadó, preservant així una part essencial de la memòria arquitectònica de Catalunya.

