Més de 10.000 estudiants participen a 'Arquitectura a les Aules 2026'
Durant aquest mes de maig, més de 10.000 alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat realitzaran tallers d’arquitectura gràcies al programa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ‘Arquitectura a les Aules’. La iniciativa s’emmarca dins la Setmana d’Arquitectura del 7 al 15 de maig, que enguany forma part de la programació de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
130 arquitectes impartiran més de 400 tallers d’arquitectura a 125 centres educatius de la província de Barcelona, superant les xifres d’anys anteriors. Es tracta d’activitats experiencials a través de les quals es busca que l’alumnat observi, pensi i actuï seguint el fil de l’arquitectura del seu entorn més immediat. En definitiva, que els infants i joves descobreixin una nova mirada sobre els espais que ens acompanyen cada dia.
Els tallers s’engloben dins de quatre temàtiques:
· Descoberta de l’entorn: activitats enfocades a descobrir el seu barri, per conèixer-ne les activitats que li són pròpies, els serveis que ofereix o l’urbanisme. Un dels tallers, per exemple, planteja la urbanització del seu barri a mida, ideant i pensant quines són les necessitats i com donar-hi resposta.
· Repensar els espais educatius interiors-exteriors: propostes vinculades a l’entorn immediat del centre educatiu i orientades a la millora i transformació dels espais com pot ser, per exemple, el mateix pati de l’escola amb la recerca de propostes per generar zones d’ombres.
· Sostenibilitat i salut: tallers pensats per descobrir com pot l’arquitectura ser sostenible i saludable. Per exemple, a través del coneixement de diversos materials, especialment aquells més tradicionals i naturals.
· Diversitat funcional i accessibilitat i gènere: activitats orientades a l’anàlisi de l’espai escolar per millorar-lo, amb la mirada posada, per exemple, en l’accessibilitat, amb tallers sensorials i vivencials.
La Fundació Friends, entitat sense ànim de lucre que dona suport a joves amb Trastorns de l’Espectre Autista Asperger, forma part del projecte per quart any. Com a novetat, a més, s’afegeixen dos altres centres per a adults: la Fundació Prodis del Vallès, entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre, i el Centre de Formació d’Adults El Vendrell.
D’altra banda, aquest any també se sumen a les activitats de la Capitalitat les dues escoles que formen part del programa Magnet: l'escola Rius i Taulet de Barcelona i l’escola Arquitecte Gaudí de Sant Feliu de Llobregat, que oferiran tallers de construcció amb tecnologies de baix cost de la mà d'estudiants d'arquitectura de l'ETSAB UPC.
Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita Poblat Hifrensa
La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.
Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.
Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.
Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.
El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.
Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació. La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a l'Hospitalet de l'Infant i la tornada. Inscriu-t'hi
Debats con las candidaturas a la Junta de Gobierno, la Junta Directiva de Barcelona y la Delegación del Vallès
Los debates serán una ocasión para escuchar las propuestas de las candidaturas a los distintos órganos de gobierno, pero también para dar voz a las demandas de los colegiados y colegiadas, que podrán formular preguntas al final de cada sesión.
DEBATES ELECTORALES
- - Debate entre candidaturas a Junta de Gobierno del COAC
Guillem Costa Calsamiglia, Jacint Raurell i Bernadà y Sandra Bestrate i Castells
Miércoles 13 de mayo de 18:30 a 20:30 h
Sala de actos Plaça Nova, Barcelona
Moderado por el periodista Maties Salom
Salvador Ribas i Serra, Joan Carles Reviejo i Salomó y Cristina Mora Porcel.
Miércoles 13 de mayo de 16 a 18 h
Sala de actos Plaça Nova, Barcelona
Moderado por el periodista Maties Salom- - Debate entre candidaturas a Junta de Gobierno del COAC
- - Debate entre candidaturas a Delegación del Vallès
Joan Argemí i Ballbè y Fermín Aparicio Alcantud
Viernes 15 de mayo de 18 a 20 h
Sede del Vallès (Calle de la Rasa, 43 - Terrassa)
Inscripciones
Debates del 13 de mayo
Junta de Gobierno del COAC / Junta Directiva de Barcelona
- Inscripción para asistir presencialmente
- Inscripción para seguir en línea
Debat 15 de maig
Delegación del Vallès
- Inscripción para asistir presencialmente
ELECCIONES COAC 2026: Elige quién te representa
Las elecciones del COAC, que se celebrarán el 21 de mayo, servirán para elegir los órganos de gobierno y los miembros de la Asamblea de representantes.
¿Quieres conocer en detalle cuáles son las candidaturas y cuáles son sus programas? Encuentra más información aquí.
Toda la información de las elecciones la encontraréis en este espacio web.
El COAC participa a la Nit dels Museus 2026
Aquell dia, a la seu de Barcelona, es podran visitar fins les 12 de la nit les exposicions "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant", "Mirades / Aire. Els silencis de la forma" i "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps".
Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant
Després d’haver estat exposada al Museu d’Història de Barcelona Oliva Artés, arriba a la seu de Plaça Nova l'exposició "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant" que, a partir de l'observació de les obres premiades els últims anys en certàmens del COAC, proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. Pensada per a públic no expert.
A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús. Un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Mirades / Aire. Els silencis de la forma
En el marc del cicle d'exposicions MIRADES, que enguany se centra en l’element “Aire”, la mostra presenta un recull d’imatges del fotògraf i arquitecte Jordi Mestrich. "Els silencis de la forma" neix de la voluntat d’escoltar l'aire: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són els noms d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses amb una particularitat comuna: han estat parcialment o total esborrades per guerres. Els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, es vol reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
Més informacióConsulta tota la programació de la Nit dels Museus 2026. Enguany hi participen 94 espais, que obriran portes amb una programació extraordinària amb concerts, espectacles, instal·lacions, tallers, projeccions i visites guiades pensades per mirar les col·leccions amb uns altres ulls.
