Nova Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 18 de juliol es va publicar al BOPB l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona.
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
29/07/2025
Modificació del Reial Decret de certificació energètica (RD 390/2021) en la definició de tècnic competent
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 23 de juliol de 2025 s’ha publicat al BOE el RD 659/2025, pel qual es modifica el RD 390/2021, de l'1 de juny, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, que entrarà en vigor el proper 23 de juliol de 2026, dotze mesos després de la seva publicació al BOE.
El RD 569/2025 dona resposta a un mandat provinent de la UE i que es recull a la disposició final 6a del RD 390/2021 en la necessària revisió de la figura del “tècnic competent” que actualment es regeix per un model basat en titulacions, per tal d’adequar-lo a un model basat en els coneixements i les qualificacions professionals necessàries per a l’emissió de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis.
El contingut de la modificació suprimeix la figura del tècnic "ajudant del procés de certificació energètica" d'edificis i, tot i continuar remetent en primer lloc a les titulacions habilitades per la LOE1, es dona atribucions a altres tècnics provinents de titulacions universitàries no considerades per aquesta, que poc o res tenen a veure amb l’àmbit de l’edificació (de forma prèvia cal haver superat uns mòduls de coneixements específics).
Així doncs, a partir de la publicació i entrada en vigor del RD 659/2025, els “nous tècnics competents” queden habilitats per a la realització de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis d’obra acabada i d’edificis existents, sent el CEE de projecte, d’atribució exclusiva a les titulacions habilitades per la LOE (veure doc resum OCT)
EL COL·LEGI D’ARQUITECTES I LA MODIFICACIÓ DE LA FIGURA DEL TÈCNIC COMPETENT PER A LA REALITZACIÓ DE CERTIFICATS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’EDIFICIS
El COAC, en data 12 de setembre de 2022, ja va preparar un document d’al·legacions2 al projecte de Reial Decret que preveia aquests canvis, sol·licitant de forma motivada que els tècnics competents per realitzar els certificats d'eficiència energètica, tant de projecte com d'obra acabada, així com els d'edificis existents, havien de ser els tècnics que ostentessin les titulacions habilitants que estableix la LOE.
En qualsevol cas, tot i les al·legacions no haver estat considerades en el text del RD, el COAC es manté en l’opinió que, de forma detallada, es va desenvolupar en el document d’al·legacions, recollint els següents punts:
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica, tant de projecte, com d’obra acabada, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
És a la figura del director d'obra DO a la que la LOE atorga la competència d'avalar les possibles modificacions introduïdes durant la seva execució que puguin afectar, entre altres aspectes, el contingut de la certificació energètica. Aquestes modificacions de projecte s'hauran d'adjuntar al Certificat final d'obra, signat pel tècnic competent director d'obra i amb el preceptiu visat col·legial (CTE Part I annex II).
La figura dels “nous tècnics competents” per a la certificació d'eficiència energètica d'obra acabada que introdueix el RD 659/2025, al no tenir la titulació habilitant de la LOE per ser projectista o DO d'edificació, en cap cas poden justificar motivadament la necessitat i idoneïtat de la modificació d’un projecte del qual no estan habilitats, ni per a la seva redacció, ni per a introduir-ne modificacions durant la direcció de l'obra.
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica d’edifici existent també són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
Cal recordar que el CEE de l’edifici existent és el document que conté informació sobre les característiques energètiques, la qualificació d’eficiència energètica i les recomanacions de possibles intervencions per a la millora dels nivells òptims d’eficiència energètica.
Qualsevol recomanació de possibles intervencions de millora energètica d'un edifici, tècnicament viable i individualitzada, tal com especifica el RD 390/2021, precisa d'un coneixement i enfocament integral del complex sistema que és un edifici i la seva integració en l'entorn, i ha de poder determinar la seva viabilitat tècnica, funcional i econòmica. Recomanacions de millora que, donant resposta als objectius d’eficiència energètica i d’integració d’energies renovables, també puguin anar més enllà i integrar altres aspectes lligats a l’envelliment del parc edificat.
Aquest coneixement transversal és, tal com regula la LOE, llei garant de la qualitat dels edificis, inherent als tècnics que tenen la competència per a la redacció de projectes i, en conseqüència, mentre l’abast de la certificació energètica consideri, de forma obligatòria, la incorporació de recomanacions d’intervencions de millora dels edificis i no es limiti només a l’adquisició d’informació i avaluació del comportament tèrmic de l’edifici, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE per a la redacció de projectes els únics tècnics competents habilitats per fer recomanacions d’intervencions de millora als edificis.
Les recomanacions d’intervencions de millora, lligades al CEE i l’Informe d’Inspecció Tècnica d’edificis ITE3, són els pilars a partir dels quals es fonamentarà el Passaport de renovació dels edificis, un dels instruments considerats per la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), sent, avui per avui, d’aplicació voluntària.
- Garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica
En el context de situació global d’emergència climàtica, es requereix que tots els sectors es desenvolupin sota criteris de sostenibilitat mediambiental. L’arquitectura és una disciplina indispensable i una baula fonamental per assolir una economia neutra en carboni per al 2050, objectiu de la UE.
En concret, i en el sector de l’edificació, la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), és l’eina rellevant que en recull el repte i desenvolupa les obligacions d’edificis d’alta eficiència energètica i descarbonitzats, a aplicar tant a la nova construcció com al parc edificat existent.
És al procediment de certificació d’eficiència energètica dels edificis que recau la responsabilitat de conèixer l’estat real del parc d’edificis existents pel què fa al seu comportament energètic. A partir de la informació que se’n desprèn, s’ha de crear una base de dades nacional que es constitueix com a punt de partida per fixar la trajectòria de renovació necessària per donar resposta als objectius de descarbonització per al 2050.
El COAC es reafirma en l’opinió que, tot i les possibles limitacions de les eines de certificació reconegudes, és del tot necessari que es doni garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica dels edificis sent, avui per avui, els tècnics competents habilitats per la LOE els que, tenint els coneixements tranversals i específics dels diferents sistemes que conformen els edificis i la seva complexitat, poden aportar la fiabilitat i la confiança necessària per al ciutadà en tot el procediment de certificació energètica.
Accions del CSCAE
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) va prendre la decisió a l'últim Ple que ho recorrerà davant del Tribunal Suprem. Consulta la nota de premsa publicada pel CSCAE.
1 LOE, Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació
2 Al·legacions que van ser enviades al CSCAE, a fi de ser elevades al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
3 El Tribunal Suprem, amb l’emissió de jurisprudència recent, ha establert la doctrina que determina la reserva legal a favor dels arquitectes i dels arquitectes tècnics per elaborar els informes d'avaluació d'edificis d'ús residencial
El RD 569/2025 dona resposta a un mandat provinent de la UE i que es recull a la disposició final 6a del RD 390/2021 en la necessària revisió de la figura del “tècnic competent” que actualment es regeix per un model basat en titulacions, per tal d’adequar-lo a un model basat en els coneixements i les qualificacions professionals necessàries per a l’emissió de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis.
El contingut de la modificació suprimeix la figura del tècnic "ajudant del procés de certificació energètica" d'edificis i, tot i continuar remetent en primer lloc a les titulacions habilitades per la LOE1, es dona atribucions a altres tècnics provinents de titulacions universitàries no considerades per aquesta, que poc o res tenen a veure amb l’àmbit de l’edificació (de forma prèvia cal haver superat uns mòduls de coneixements específics).
Així doncs, a partir de la publicació i entrada en vigor del RD 659/2025, els “nous tècnics competents” queden habilitats per a la realització de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis d’obra acabada i d’edificis existents, sent el CEE de projecte, d’atribució exclusiva a les titulacions habilitades per la LOE (veure doc resum OCT)
EL COL·LEGI D’ARQUITECTES I LA MODIFICACIÓ DE LA FIGURA DEL TÈCNIC COMPETENT PER A LA REALITZACIÓ DE CERTIFICATS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’EDIFICIS
El COAC, en data 12 de setembre de 2022, ja va preparar un document d’al·legacions2 al projecte de Reial Decret que preveia aquests canvis, sol·licitant de forma motivada que els tècnics competents per realitzar els certificats d'eficiència energètica, tant de projecte com d'obra acabada, així com els d'edificis existents, havien de ser els tècnics que ostentessin les titulacions habilitants que estableix la LOE.
En qualsevol cas, tot i les al·legacions no haver estat considerades en el text del RD, el COAC es manté en l’opinió que, de forma detallada, es va desenvolupar en el document d’al·legacions, recollint els següents punts:
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica, tant de projecte, com d’obra acabada, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
És a la figura del director d'obra DO a la que la LOE atorga la competència d'avalar les possibles modificacions introduïdes durant la seva execució que puguin afectar, entre altres aspectes, el contingut de la certificació energètica. Aquestes modificacions de projecte s'hauran d'adjuntar al Certificat final d'obra, signat pel tècnic competent director d'obra i amb el preceptiu visat col·legial (CTE Part I annex II).
La figura dels “nous tècnics competents” per a la certificació d'eficiència energètica d'obra acabada que introdueix el RD 659/2025, al no tenir la titulació habilitant de la LOE per ser projectista o DO d'edificació, en cap cas poden justificar motivadament la necessitat i idoneïtat de la modificació d’un projecte del qual no estan habilitats, ni per a la seva redacció, ni per a introduir-ne modificacions durant la direcció de l'obra.
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica d’edifici existent també són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
Cal recordar que el CEE de l’edifici existent és el document que conté informació sobre les característiques energètiques, la qualificació d’eficiència energètica i les recomanacions de possibles intervencions per a la millora dels nivells òptims d’eficiència energètica.
Qualsevol recomanació de possibles intervencions de millora energètica d'un edifici, tècnicament viable i individualitzada, tal com especifica el RD 390/2021, precisa d'un coneixement i enfocament integral del complex sistema que és un edifici i la seva integració en l'entorn, i ha de poder determinar la seva viabilitat tècnica, funcional i econòmica. Recomanacions de millora que, donant resposta als objectius d’eficiència energètica i d’integració d’energies renovables, també puguin anar més enllà i integrar altres aspectes lligats a l’envelliment del parc edificat.
Aquest coneixement transversal és, tal com regula la LOE, llei garant de la qualitat dels edificis, inherent als tècnics que tenen la competència per a la redacció de projectes i, en conseqüència, mentre l’abast de la certificació energètica consideri, de forma obligatòria, la incorporació de recomanacions d’intervencions de millora dels edificis i no es limiti només a l’adquisició d’informació i avaluació del comportament tèrmic de l’edifici, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE per a la redacció de projectes els únics tècnics competents habilitats per fer recomanacions d’intervencions de millora als edificis.
Les recomanacions d’intervencions de millora, lligades al CEE i l’Informe d’Inspecció Tècnica d’edificis ITE3, són els pilars a partir dels quals es fonamentarà el Passaport de renovació dels edificis, un dels instruments considerats per la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), sent, avui per avui, d’aplicació voluntària.
- Garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica
En el context de situació global d’emergència climàtica, es requereix que tots els sectors es desenvolupin sota criteris de sostenibilitat mediambiental. L’arquitectura és una disciplina indispensable i una baula fonamental per assolir una economia neutra en carboni per al 2050, objectiu de la UE.
En concret, i en el sector de l’edificació, la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), és l’eina rellevant que en recull el repte i desenvolupa les obligacions d’edificis d’alta eficiència energètica i descarbonitzats, a aplicar tant a la nova construcció com al parc edificat existent.
És al procediment de certificació d’eficiència energètica dels edificis que recau la responsabilitat de conèixer l’estat real del parc d’edificis existents pel què fa al seu comportament energètic. A partir de la informació que se’n desprèn, s’ha de crear una base de dades nacional que es constitueix com a punt de partida per fixar la trajectòria de renovació necessària per donar resposta als objectius de descarbonització per al 2050.
El COAC es reafirma en l’opinió que, tot i les possibles limitacions de les eines de certificació reconegudes, és del tot necessari que es doni garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica dels edificis sent, avui per avui, els tècnics competents habilitats per la LOE els que, tenint els coneixements tranversals i específics dels diferents sistemes que conformen els edificis i la seva complexitat, poden aportar la fiabilitat i la confiança necessària per al ciutadà en tot el procediment de certificació energètica.
Accions del CSCAE
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) va prendre la decisió a l'últim Ple que ho recorrerà davant del Tribunal Suprem. Consulta la nota de premsa publicada pel CSCAE.
1 LOE, Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació
2 Al·legacions que van ser enviades al CSCAE, a fi de ser elevades al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
3 El Tribunal Suprem, amb l’emissió de jurisprudència recent, ha establert la doctrina que determina la reserva legal a favor dels arquitectes i dels arquitectes tècnics per elaborar els informes d'avaluació d'edificis d'ús residencial
29/07/2025
Ampliació de pressupost de la convocatòria dels Fons Next Generation del Consorci de l'Habitatge de Barcelona (CHB)
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 23 de maig, el Consorci de l'Habitatge de Barcelona va informar que el pressupost total sol·licitat de la convocatòria Next Generation del Programa Barris i del Programa Edifici superava la dotació pressupostària existent, el que va suposar el tancament dels programes i que molts expedients quedessin exclosos.
El COAC, juntament amb la resta de col·legis professionals i l’Administració, ha estat treballant per demanar l’ampliació de la dotació pressupostària dels diferents programes per tal de recuperar tots aquells expedients que van quedar desatesos per l’exhauriment dels fons. Creiem que és important continuar impulsant una cultura rehabilitadora davant la necessitat de millorar el parc edificat envellit, per tal de garantir un confort tèrmic adequat als seus usuaris i assolir, com a país, el repte d’una economia neutre en carboni el 2050.
En data 9 de juliol de 2025, el CHB ha publicat al DOGC la modificació de la dotació pressupostària de tres convocatòries d'ajuts de fons NextGenerationEU. Aquesta modificació té voluntat d'ampliar el pressupost disponible per permetre l'entrada d'expedients que han quedat exclosos per exhauriment dels fons. Des del COAC recomanem, per tant, activar la tramitació al més aviat possible de tots aquells expedients que estiguin en curs.
Per conèixer de forma detallada el contingut de les convocatòries, programes i imports, podeu consultar els anuncis publicats al DOGC. A continuació es relaciona la dotació econòmica resultant, ampliació inclosa, per a cadascun dels diferents programes:
1) Programa de rehabilitació a nivell d'edificis de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges i Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona: 39.569.614,98 €
2) Programa de rehabilitació a nivell de barri, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges, Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, per a edificis d'ús residencial en l'àmbit ERRP del Pla de Barris: 53.417.960,77 €
3) Programa de rehabilitació a nivell de barri, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges, Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, per a edificis d'ús residencial en l'àmbit ERRP d'edificis en sòl públic: 1.779.326,82 €
Enllaç de les convocatòries:
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 632786
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 634273
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 634272
Per a més informació, podeu adreçar-vos a l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC a través del correu electrònic otr.arquitectes@coac.net o del telèfon 93 306 78 03 (extensió 8).
24/07/2025
Debat sobre el llibre "El problema de la vivienda", de Javier Burón
Imatge:
"El problema de la vivienda. Cómo desactivar la bomba de relojería que amenaza con colapsar España", de Javier Burón
El dilluns 15 de setembre a les 18 hores, a la seu del COAC de Plaça Nova, l'Agrupació d'Arquitectes Sènior del COAC organitza un debat sobre el llibre "El problema de la vivienda. Cómo desactivar la bomba de relojería que amenaza con colapsar España", de Javier Burón.
L’autor del llibre és perfecte coneixedor de l’àmbit immobiliari, tant en el pla teòric com en l’administratiu. Javier Burón no sols radiografia en aquest assaig antecedents i present de la crisi de l’habitatge, sinó que fins i tot assenyala possibles solucions.
Comptarem amb la participació de:
- Javier Burón, advocat, autor del llibre i actualment director gerent de Navarra de Suelo y Vivienda S.A.U. (NASUVINSA).
- Carles Sala, advocat, actualment director de l'Àrea Jurídica dels Agents de la Propietat Inmobiliària (API), de la qual també és portaveu.
- Laia Grau, arquitecta i gerent de Prat Espais, SLU, empresa municipal d'habitatge i aparcament de l'Ajuntament del Prat de LLobregat.
L’autor del llibre és perfecte coneixedor de l’àmbit immobiliari, tant en el pla teòric com en l’administratiu. Javier Burón no sols radiografia en aquest assaig antecedents i present de la crisi de l’habitatge, sinó que fins i tot assenyala possibles solucions.
Comptarem amb la participació de:
- Javier Burón, advocat, autor del llibre i actualment director gerent de Navarra de Suelo y Vivienda S.A.U. (NASUVINSA).
- Carles Sala, advocat, actualment director de l'Àrea Jurídica dels Agents de la Propietat Inmobiliària (API), de la qual també és portaveu.
- Laia Grau, arquitecta i gerent de Prat Espais, SLU, empresa municipal d'habitatge i aparcament de l'Ajuntament del Prat de LLobregat.
