El Jutjat del Contenciós-Administratiu nº 1 de Gijón ha desestimat el recurs interposat pel Col·legi d’Enginyers Industrials del Principat d’Astúries contra la resolució de l’Ajuntament de Caravía que exigia que un estudi de detall de caràcter residencial (per a 6 habitatges), fos elaborat per un arquitecte o enginyer de camins.

La sentència confirma que, atesa la naturalesa del projecte i el seu impacte en la futura edificació de la zona, aquest tipus de planejament ha de ser realitzat per tècnics amb formació específica en urbanisme residencial.

“(...) estudio de detalle específicamente referido a un ámbito urbano con destino residencial exclusivo y excluyente, donde se precisan conocimientos de urbanismo concretados a la tipologia residencial y referidos tanto a la ordenación de los volúmenes edificables como a condiciones estéticas y de composición de la edificación, así como a accessos o viales, todo ello en los téminos del art. 70 TROTU*.”

“(...) debiendo regir criterios de idoneidad más que de exclusividad para la confección de los proyectos.”

El Jutjat entén que, tot i que no existeix una exclusivitat professional per a determinats instruments de planejament, en aquest cas resulten exigibles competències específiques en tant que l’estudi de detall defineix l’estructura i condicions de les futures edificacions, i considera que els arquitectes estan millor capacitats per afrontar aquest tipus de desenvolupaments urbanístics.

Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya considerem que la recent sentència posa de relleu la importància que els projectes que afecten l’entorn urbà residencial siguin desenvolupats per professionals amb les competències tècniques adients.

Els col·legis d’arquitectes som una peça fonamental per a la garantia de la seguretat de la ciutadania, no només pel que fa a l’edificació, sinó en la mateixa projecció urbanística de les ciutats, sent que aquesta funció adquireix especial rellevància en un context com l'actual, lamentablement marcat per fenòmens extrems derivats del canvi climàtic, com s'ha evidenciat amb la terrible catàstrofe de València. És per això que aquestes mesures s’evidencien com a imprescindibles.

És fonamental assegurar-se que els projectes urbanístics estiguin preparats per afrontar situacions climàtiques adverses i minimitzar riscos per a les persones i els béns.

Així mateix, és vital que les regulacions urbanístiques integrin els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per adaptar els espais urbans a les exigències de sostenibilitat, resiliència i seguretat que l’actual crisi climàtica requereix.

Aquesta decisió judicial representa un pas endavant cap a l’excel·lència professional en l’àmbit urbanístic i enforteix el compromís amb una construcció responsable i adaptada a les necessitats de seguretat del nostre temps.


* DLeg 1/2024, de 22 de abril, pel qual s’aprova el TR de les disposicions legals vigents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme.