La petjada d’Amador Ferrer
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
L'Escola Sert comença la 18a edició del Postgrau en Rehabilitació d'Edificis
El 25 d'octubre comença una nova edició del postgrau, dirigit per David Lladó, que capacita l'arquitecte per dur a terme les obres de reforma o rehabilitació d'un edifici. Els alumnes aprendran a detectar i diagnosticar les lesions d'un edifici i conèixer les formes d'intervenció i reparació més habituals en els diferents sistemes constructius.
Per tal veure de primera mà una rehabilitació i posar en pràctica els coneixements adquirits, es realitzaran tres visites d'obra durant el curs. Amb un programa pensat en tenir un equilibri entre els coneixements tècnics i teòrics i la pràctica, els alumnes estaran en contacte amb professionals exercents del camp de la rehabilitació per veure casos reals i aplicar la metodologia learning by doing.
Programa:
M1: Inspecció i diagnosi d'edificis
M2: Rehabilitació d'estructures i fonaments
M3: Rehabilitació de façanes i cobertes
M4: Rehabilitació d'instal·lacions
M5: Introducció a la gestió integral en rehabilitació sostenible
M6: Sostenibilitat aplicada a la Rehabilitació.
Més informació i inscripcions
El COAC participa, un any més, al 48 h Open House Barcelona!
El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre se celebra la 15a edició del 48 h Open House Barcelona, el festival d’arquitectura que obre les portes de més de 200 edificis de la ciutat i dels municipis dels voltants. Un any més, el COAC participa en l'esdeveniment obrint la seva seu de Plaça Nova i oferint visites guiades.
La visita permetrà conèixer la història de l'edifici, obra de Xavier Busquets, i la seva recent renovació, a càrrec de Peris+Toral Arquitectes. Es podran veure els diferents espais: el Vestíbul, l’Altell, la Sala d'Actes i la segona planta, amb accés a una terrassa que ofereix vistes exclusives a la Catedral de Barcelona. També es podrà accedir a la coneguda com a Sala Mirador, situada a la 8a planta de l’edifici i des de la qual es pot gaudir de vistes 360º de Barcelona.
El festival és també una oportunitat per aturar-se a admirar els frisos de Picasso de la façana del COAC, una obra d'art única, restaurada l'any 2022 tant per la seva cara exterior com interior.
Les visites es duran a terme el dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h, i no cal inscripció prèvia. Destacar que el diumenge a les 11 h, hi haurà una visita adaptada per a persones cegues, que permetrà també gaudir dels frisos a través d’una maqueta tàctil pensada per sentir els relleus de Picasso. Aquesta maqueta ha estat realitzada amb la col·laboració de l'Ateneu de Fabricació de Les Corts.
Visita a les exposicions
Durant la visita es podrà veure l'exposició "Hors d’oeuvres" [fora d’obres]. Organitzada amb motiu del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, la mostra repassa l’extensa activitat de l’Associació mitjançant documentació de l’Arxiu Històric del COAC i de l'Arxiu de l'ETSAB. També es podrà veure l'exposició "Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-oest del Besòs", que se centra en l’habitatge existent a dos barris contraposats que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat. No us les perdeu!
48 H Open House Barcelona
Aquesta 15a edició del festival promou una doble reflexió al voltant de què es important en l’arquitectura i què li dona valor. Així, pretén excavar i entendre el que és important per a l’habitant de la ciutat i se centra en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort. L’objectiu és que les persones es preguntin com volen viure i què és important per a elles en un espai.
Per veure el programa detallat del festival, visiteu el web de 48 h Open House!
Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Inscríbete a la conferencia inaugural
La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025.
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez