Has presentat el teu Treball Final d'Estudis o ho faràs properament? Participa en els Premis AJAC!
Dins d'aquests Premis, s'obrirà la convocatòria dels Premis AJAC Treball Final d'Estudis, que volen donar visibilitat i reconeixement al treball realitzat en el marc dels estudis de Grau o Màster en Arquitectura, amb l'objectiu d'impulsar la carrera dels professionals més joves.
La participació està oberta a tots els estudiants de les escoles d'Arquitectura de Catalunya que hagin presentat el seu projecte (Treball de Fi de Grau, Projecte de Fi de Carrera o Treball de Fi de Màster) en els últims 2 anys. Per participar-hi, cal ser COAC Estudiant o bé, si ja s'han finalitzat els estudis, presentar còpia de la matrícula universitària.
Els Premis AJAC Treball Final d'Estudis inclouen 6 categories:
· Paisatge i urbanisme
· Intervenció en el patrimoni
· Impacte social
· Valor mediambiental
· Innovació tècnica
· Grau d'Arquitectura
Premis
Cada categoria tindrà un màxim de 3 guardonats: 1 guanyador i 2 mencions. Un dels objectius de la convocatòria és acompanyar els premiats durant la primera etapa de la seva vida professional. Per això, els premis dels guanyadors inclouran 1 any de col·legiació sense cost (en el cas dels estudis de Grau, com a Associats) i vinculació a l'Agrupació sense cost. A més, gaudiran d'un perfil destacat a la Borsa de Treball i sessions d’orientació professional amb el Servei d’Ocupació, així com d'una beca per a un curs de l’Escola Sert a escollir.
Jurat
El Jurat dels Premis estarà format per un representant de l'AJAC, un arquitecte guardonat amb el Premi AJAC PFC en anteriors edicions, un professor de cadascuna de les escoles d'Arquitectura de Catalunya (ETSAB, ETSAV, UIC, La Salle, URV i UdG ) i, en cas d'empat, un membre de la Junta de Govern del COAC.
En les properes setmanes es publicaran les bases del concurs.
Oberta la convocatòria de subvencions per al foment de la contractació indefinida de treballadors per part d'autònoms
Es concedeix una subvenció de fins a 20.850,00 euros per formalitzar un contracte indefinit, durant un període mínim temporal de divuit mesos, amb una persona en situació d'atur inscrita com a demandant d'ocupació no ocupada (DONO).
Els beneficiaris han de sol·licitar la subvenció abans de subscriure el contracte i han de formalitzar el contracte de treball indefinit en un termini màxim de 3 mesos a comptar de l'endemà de la publicació de la resolució d'atorgament.
Els autònoms poden sol·licitar específicament l'ajut per a més d'un contracte subvencionable, fins a un màxim de 3, i així ho han de fer constar en el formulari de sol·licitud.
Qui pot sol·licitar la subvenció?
- Els treballadors autònoms sense assalariats a càrrec o treballadors autònoms amb treballadors autònoms col·laboradors a càrrec, sempre que el nou contracte indefinit no es formalitzi amb els col·laboradors
- Les societats limitades unipersonals (SLU) sense assalariats a càrrec, quan la persona física que les constitueix desenvolupi la seva activitat a la societat
Fins quan es pot sol·licitar la subvenció?
Fins a les 14.00 hores del dia 12 de setembre de 2024.
Més informació
Consulta el resum elaborat per l'Assessoria Jurídica del COAC per conèixer els requisits de la convocatòria i la documentació a presentar juntament amb el formulari de sol·licitud. Cal estar loginat.
Augmenta l’edificació d’habitatges de nova creació
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024. S'ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Creix la superfície visada i se superen els nivells anteriors a la pandèmia
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta un creixement positiu en superfície visada a Catalunya tancant el semestre en 2.603.821 m2 visats, un 14,8% més respecte del primer semestre del 2023. D’aquesta manera, es tanca un tercer semestre seguit de creixement positiu arribant a superar així les xifres semestrals anteriors a la pandèmia.
L’habitatge impulsa l’augment de la construcció
L’augment de la superfície visada respon en gran part al creixement d’habitatges de nova creació. Durant el primer semestre del 2024 s’han visat 10.394 habitatges nous a Catalunya, un 40% més que el mateix període de l’any anterior. Es tracta de la xifra semestral més alta en nombre d’habitatges de nova creació visada en els últims deu anys.
En relació a la superfície visada d’habitatge, l’augment és del 27,2% i representa el 76% del total de superfície visada.
En l’àmbit territorial, el comportament és diferent segons la demarcació. Així, les demarcacions que mostren un augment més acusat del nombre d’habitatges són Barcelona (50,4%) amb 7.301 habitatges visats, i Tarragona (70%) amb 913 habitatges. Lleida, amb 400 habitatges visats, creix un 36%, i Comarques Centrals un 12,4% amb 471 habitatges.
Girona, amb 1.247 habitatges visats, es manté molt similar a les xifres del mateix període de l’any passat i Ebre, amb 62 habitatges, baixa un 6%.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, el nombre d’habitatges de nova creació es concentra fora de Barcelona ciutat, amb 6.028 habitatges de nova creació visats. La ciutat comtal, amb 1.273 habitatges nous, ha experimentat un creixement del 439,4% en relació al primer semestre de l’any anterior, en el qual només es van visar 236 habitatges nous.
En aquest punt, cal remarcar que d’aquests 1.273 habitatges de Barcelona ciutat, més de la meitat (733) corresponen a habitatges de protecció oficial. D’aquests, n’hi ha 12 que s’han planificat seguint la reserva de l’MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
La rehabilitació pateix un lleuger retrocés
Després de tres semestres de creixement, la superfície de reforma i rehabilitació visada a Catalunya pateix un lleuger descens de l’1% en relació al primer semestre de l’any passat.
Les demarcacions que han concentrat la davallada són Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%). Per contra, la resta de demarcacions presenten xifres positives: Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%).
Aquestes dades acusen el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 106 expedients corresponents a 1.369 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 49 corresponen a la Demarcació de Barcelona (544 habitatges), 18 a Comarques Centrals (153 habitatges), 16 a Tarragona (334 habitatges), 13 a Girona (328 habitatges), 7 a Lleida (7 habitatges) i 3 a l’Ebre (3 habitatges).
Des de la posada en marxa, l’abril de 2022, de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit al COAC un total de 478 expedients corresponents a 3.742 habitatges.La previsió per al 2026 és poder arribar als 7.700 habitatges rehabilitats -entre Programa 1 i Programa 3.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació.
Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
En relació a les dades globals de rehabilitació a Catalunya, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya farà públiques aquesta setmana les dades de visat de rehabilitació conjuntes dels diferents col·legis professionals.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té creixement positiu a pràcticament tot el territori. La Demarcació de Barcelona, amb 1.614.612 m2 visats, creix un 14,4% respecte del primer semestre del 2023. L’augment principal és a la ciutat comtal, amb un 22,3% més de superfície visada. La resta de la Demarcació creix un 12,9%.
En el cas de Barcelona ciutat, si ens fixem en la comparativa amb el semestre immediatament anterior, la diferència en la superfície visada és inferior ja que la segona meitat del 2023 la ciutat comtal va tenir un comportament excepcional com a conseqüència del visat de projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell, oficines al 22@, entre d’altres.
2. Menys expedients visats. S’han visat un total de 4.488 expedients, és a dir, un 6,4% menys que els 4.795 registrats el primer semestre del 2023 a Catalunya. En aquest cas, totes les demarcacions han visat menys expedients que fa un any.
3. La rehabilitació disminueix, i s’accentua el poc pes significatiu que té en l’edificació. La intervenció en edificis existents segueix estancada a casa nostra, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades. La superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany, amb 662.895 m2, se situa un 1% per sota en relació amb el mateix període de l’any anterior, i representa tan sols el 26% del total de superfície visada.
Territorialment, les demarcacions amb comportament positiu quant a la superfície visada de reforma/rehabilitació han estat Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%). Per contra, han disminuït Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%).
4. L’obra nova té un comportament positiu a tot el territori i només Ebre presenta una dada negativa. La superfície d’obra nova visada a Catalunya se situa en 1.913.765 m2, amb un creixement del 22% respecte del primer semestre del 2023. La Demarcació de l’Ebre és l’única que presenta un comportament negatiu, motivat també per un primer semestre del 2023 en el qual es va visar molta obra nova a la Demarcació.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, l’augment té un impacte significatiu a la ciutat comtal, amb un 126,7% més de superfície d’obra nova visada. A la resta de la província, el creixement ha estat del 19%.
Una dada que cal remarcar és que bona part dels projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2) corresponen al visat d’obra nova. Així, 32 projectes grans concentren 632.299 m2 de visat d’obra nova.
5. L’habitatge, impuls del creixement de l’edificació. El primer semestre de 2024 s’ha tancat amb 10.394 habitatges de nova creació visats, un 40% per sobre que el mateix període de l’any passat a Catalunya. Si la tendència es manté la resta de l’any, prenent com a mesura la xifra dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya), seria la primera vegada que ens podríem apropar a l’assoliment de nivells òptims.
D’aquests 10.394 habitatges, n’hi ha 7.301 que es concentren a la Demarcació de Barcelona. En el cas de la ciutat comtal, part de l’augment del 439% correspon al visat de grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Recordem que els habitatges de promoció pública no estan subjectes al visat obligatori i, per tant, el fet que aquest semestre s’hagin visat grans promocions d’aquesta tipologia ha tingut com a conseqüència un impacte important en l’augment percentual.
En el conjunt de Catalunya s’han visat 2.098 habitatges de protecció oficial. D’aquests, 1.549 són a la Demarcació de Barcelona (733 a Barcelona ciutat, 267 a l’àrea metropolitana i 549 a la resta de la província); 385 a Tarragona, 121 a Lleida, 32 a Comarques Centrals i 11 a Girona.
Del total de 2.098 habitatges de protecció oficial, n’hi ha 206 que corresponen a 12 projectes en els quals es combinen els habitatges protegits amb habitatges lliures (407). La majoria d’aquests projectes estan situats a la Demarcació de Barcelona: Montcada i Reixac (49 habitatges protegits), Sabadell (36), Granollers (24), Barcelona (21), Barberà del Vallès (18), Terrassa (14) i Martorell (7). La resta, els trobem a Manresa (32) i Girona (5).
6. El no habitatge presenta un descens. En xifres globals, amb un total de 621.368 m2 visats, la superfície visada a Catalunya cau 11,4% si comparem amb el primer semestre del 2023. Les úniques demarcacions amb comportament positiu són Tarragona (107,6%), Lleida (49,4%) i Comarques Centrals (14,1%)
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, dels prop de 19 municipis amb major nombre de respostes, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos, oscil·lant entre els 2,9 mesos en el cas de Palamós i els 21 mesos a Sant Cugat del Vallès.
Des del COAC fa temps que es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals i els consistoris ja estan prenent mesures correctives al respecte, com el cas de Sabadell o Sant Cugat del Vallès, per exemple, on s’estan posant més recursos humans a fi de poder reduir aquests terminis. Aixi mateix, des del COAC seguim duent a terme reunions amb els diferents ajuntaments a fi de poder fer extensiva la implantació dels Informes d’Idoneïtat Tècnica al territori.
NOTA DE PREMSA
GRÀFICS
El COAC homenatja els arquitectes amb 50 anys de col·legiació, agraeix les donacions a la Biblioteca i l'Arxiu Històric i atorga les Medalles COAC 2024
En aquesta celebració anual s'ha fet un reconeixement als arquitectes que han fet cinquanta anys de col·legiació, als quals se'ls lliura la Insígnia del Cinquantenari. Enguany han estat 112 els arquitectes que han arribat a les cinc dècades de col·legiació.
Per commemmorar el cinquantenari, el COAC ha organitzat, per setè any consecutiu, l'exposició fotogràfica "50 anys d'arquitectura. 1974-2024", una exposició digital en homenatge aels arquitectes que enguany celebren els seus 50 anys de col·legiació
Durant l'acte també s'han distingit les persones que l'últim any les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya disposa d’un centre de documentació d’arquitectura de referència i l’Arxiu Històric custodia els fons professionals de 180 arquitectes. Per la seva banda, la Biblioteca és la segona d’Europa en nombre de volums d’arquitectura.
Aquest llegat i aquestes xifres han estat possibles gràcies a les aportacions d’entitats i particulars (siguin arquitectes o no). És per aquest motiu que, ja el 1984, el COAC va instituir la condecoració a entitats i persones en agraïment a la dotació que fan a la institució de fons documentals o bibliogràfics d’interès per a l’Arquitectura i l’Urbanisme.
Medalles COAC 2024
En el transcurs de l'acte també s'han lliurat les Medalles COAC. Enguany, la Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha decidit atorgar les Medalles COAC 2024 als arquitectes Jordi Ludevid i Anglada, Lluís Alonso i Sáinz, Marta Cervelló i Casanova, Antoni Vilanova i Omedas, Jaume Carné i Cabré i Lluèrnia Associació Cultural.
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi.
L'acte ha finalitzat amb una actuació de la Coral dels Arquitectes de Catalunya.