El COAC presenta la campanya ‘Posa cara al teu arquitecte’ per donar resposta als interessos i preocupacions de la ciutadania
La iniciativa es posa en marxa mesos després de l’esfondrament d’un edifici a Badalona i l’incendi d’un bloc d’habitatges a València i busca donar resposta a les inquietuds i dubtes que la societat ha expressat. La campanya també posa de manifest la necessitat de cuidar i mantenir al dia les nostres llars i edificis.
El COAC aposta per la figura de l'arquitecte de referència, propera a la ciutadania per tal que pugui guiar els propietaris, assessorar-los i projectar les intervencions que siguin necessàries per adequar, transformar i millorar els espais de vida de les persones i evitar possibles incidents.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha afirmat que “els professionals de l’arquitectura som els únics que podem garantir la seguretat i habitabilitat dels edificis, al mateix temps que vetllem per mantenir-ne la bellesa i funcionalitat”. Així, el COAC pretén posicionar l’arquitecte com a professional de referència en la cura dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida.
Edificis sostenibles, saludables, accessibles i segurs
La campanya situa les persones usuàries dels espais arquitectònics al centre i busca conscienciar la població al voltant de les aportacions en quatre àmbits concrets que pot fer un arquitecte per millorar la seva qualitat de vida: la sostenibilitat, la salut, l’accessibilitat i la seguretat.
A banda dels grans encàrrecs als quals s’associen els arquitectes, també són ells els que poden aportar solucions per millorar la sostenibilitat i eficiència energètica dels habitatges amb actuacions com els canvis de tancaments o la incorporació de proteccions solars, qüestions que tenen impacte directe en la factura energètica de les llars i que, a més a més, contribueixen a reduir el consum d’energia i mitigar el canvi climàtic. A més a més, aquestes intervencions tenen conseqüències directes en la salut de les persones, ja que ajuden a millorar el confort.
Els arquitectes també són els garants de la seguretat i l’accessibilitat. Molts professionals realitzen Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), un sistema de control visual periòdic dels edificis d’habitatges, realitzat per un tècnic competent, i que permet verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles. Així mateix, l’arquitectura també permet eliminar barreres de tot tipus, a nivell motriu o cognitiu, i per tant, permet generar espais més inclusius i igualitaris, tal com recull el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
El COAC posa a disposició de la ciutadania una borsa de treball per cercar professionals per localització i especialització. Vols formar part d'aquesta borsa? Inscriu-t'hi!
Promoure la cultura rehabilitadora
Fa temps que el COAC promou la rehabilitació i la renovació urbana amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme. Aquestes actuacions prenen especial rellevància si tenim en compte que a casa nostra tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Entre altres eines, el COAC disposa del web rehabilitacio.arquitectes.cat, en el qual la ciutadania pot cercar informació relacionada amb els fons Next Generation, els ajuts europeus destinats a la rehabilitació d’habitatges i regeneració de barris.
El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació del Mural de Miró a la Terminal 2 de l'aeroport
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.
Urbanisme Comparat: NY, Boston i Houston
L’urbanisme als Estats Units ofereix grans contrastos a analitzar, des dels gratacels dels centres urbans fins als suburbis que s’estenen al territori. La història del seu urbanisme ve marcada no només pels canvis econòmics, sinó també pels interessos empresarials, les lluites racials i les polítiques federals. Per tant, els EUA són un cas complex en el desenvolupament de les ciutats i, tot i les seves particularitats, el seu urbanisme ha servit com a model per a ciutats d’arreu del món.
Alhora, els Estats Units també ens ofereixen l’oportunitat de comparar diferents aproximacions a l’urbanisme, donat que cada municipi té competències per donar forma al planejament. Així, s’analitzaran models contrastats: des del ‘no zoning’ de Houston al planejament discrecional de Boston, passant pel planejament normatiu de New York i Chicago.
Per conèixer millor els efectes de les diferents normatives, es mostraran projectes urbans d’aquest segle, promoguts per actors privats diversos com promotors immobiliaris, hospitals, universitats o equips esportius. En ells, s’explicarà tant el disseny com el procés de negociació publicoprivada a la seva execució, per tal de conèixer diferents processos i poder comparar-los entre ells.
La sessió anirà a càrrec de Mikel Berra-Sandín, arquitecte per l’ETSAB (2020). Actualment cursa el Master in City Planning al MIT, amb una beca de la Fundació La Caixa, i col·labora al Global Land Tool Network d’UN-Habitat. Els seus àmbits de treball principals són el planejament integrat, la planificació d’infraestructures de mobilitat i l’anàlisi d’activitats econòmiques a la ciutat. Durant la seva formació com a arquitecte, ha treballat a despatxos com ara SOM (Chicago) o estudioHerreros (Madrid). Des del 2021 fins al 2023, ha treballat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a coordinador de projecte de la xarxa RiConnect / Avinguda del Vallès, guanyadora del Premi Catalunya de Territori Enric Lluch atorgat per la SCOT.
A més, també ha realitzat projectes urbans amb equips multidisciplinaris i recerca acadèmica, rebent reconeixements com la menció especial a Europan 16, o el premi de la Student Design and Planning Competition de l'American Planning Association.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Acte de lliurament dels Premis d'Aquitectura de les Comarques de Girona 2024
Després de conèixer els guardonats, s’inaugurarà l’exposició dels projectes seleccionats i premiats d’aquesta edició.
L’acte es tancarà amb una festa al pati de la Pia Almoina amenitzada pel Quartet Jujol.
Consulta els projectes seleccionats
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.