Agustí Obiol (1953-2023) L'enginy de l'arquitecte
La figura d'Agustí Obiol s'inscriu a la tradició barcelonina de grans projectistes de l'estructura nascuts del vincle de fer amb el fet de pensar que, des dels estudis a la Llotja, passant per les primeres figures de l'escola d'Arquitectura fins a la generació dels Margarit, Buxadé o la seva pròpia oficina BOMA amb Brufau i Moya i després BAC, nodreixen la història de la professió a Barcelona. L'adscripció a aquesta "escola" conviu amb el caràcter pioner de la seva figura en haver refós com ningú les diferents disciplines després de l'escissió pseudocientífica que va portar la segmentació moderna del coneixement a l'estela de les grans figures que van sorgir a partir de la segona meitat del segle XX. Com un dels màxims exponents d'aquesta renovada tradició, ha estat autor d'innombrables obres que no cal glossar aquí, encara que sí que ho sigui constatar que molts d'aquests edificis, no només a la nostra ciutat sinó també a tot Espanya, queden avui, sense saber-ho, orfes.
Perquè com les seves realitzacions, Agustí Obiol no exhibia gratuïtament la seva intel·ligència privilegiada, aflorava en els diàlegs amb la seva mirada incisiva i la seva paraula aparentment tènue, alhora concisa, precisa i brillant. Treballar amb ell era emocionant, com hem pogut gaudir fins als darrers mesos a través del projecte d'un pont. Un escenari universal que no necessita més precisions: dos arquitectes al voltant d'un pont, un proposa un espai, l´altre proposa un contrapès. O, és al revés? No importa, tots dos parlen i dibuixen el mateix. El dilema de si la cúpula fa l'espai o l'espai fa a la cúpula no és procedent, són la mateixa cosa.
Igual que tants edificis, els passadissos de l'escola queden avui més buits, no només pel silenci del seu caminar tan personal que a les 8.30 h el conduïa a aquells alumnes que fins fa poc l'esperaven i admiraven. La seva inesgotable generositat intel·lectual i personal abandona també els seus companys deixant-nos a la intempèrie d'aquests inexorables sistemes no sempre capaços d'integrar la veritable condició de la tècnica a l'arquitectura, arrelada, com en medicina, al seu exercici. La seva filla Cecília ens explicava com el seu pare arquitecte, gairebé per una triada casualitat, es va decidir a l'últim instant d'una cua d'inscripció universitària per l'Arquitectura en lloc de la Medicina. Gràcies a ella, i amb la seva mateixa sensibilitat i exquisida feina, hem pogut recollir no només brillants aportacions d'Agustí sinó també orientar algunes de les nostres accions acadèmiques i professionals i gaudir de la seva actitud davant de la professió i la vida.
En una de les correccions compartides a l'Escola, i referint-se a l'anàlisi d'un edifici existent, algú va criticar: “sembla que ho hagi fet un enginyer”. Agustí va replicar “tant de bo ho hagués fet un enginyer”. Amb el to i la pausa de les seves humils certeses, aparentment senzilles però nodrides de magisteri i experiència, entaulava els seus diàlegs i compartia els seus projectes, potser de nou la mateixa cosa. Aquesta inclusiva generositat sustenta les seves nombroses col·laboracions professionals on van destacar el seu excepcional mestratge en el camp de les estructures metàl·liques -nascuda de la seva influent tesi doctoral- capaç de qüestionar fins a les reserves que el citat Fernández Casado tenia respecte a l'esqualidesa de l'acer.
La seva tenaç tasca de generar arquitectura independentment del context o de la dificultat del material amplia la transversalitat de la seva personalitat al món de les idees, de les persones i de les coses. Capaç d'enllaçar el projecte d'estructura amb l'arquitectura, l'arquitecte amb l'enginyer, la seva tasca transcendia allò particular per referir-se a l'intercanvi disciplinar, traslladant tècniques d'obra civil als edificis, i també viceversa. El nostre petit homenatge és el fecund desvelament d'un geni. Quan en aquests passadissos, plens avui de la seva absència, ens va aconsellar l'arquitectura de l'enginyer, en realitat, ens parlava de l'enginy de l'arquitecte: Agustí Obiol.
Carlos Ferrater i Alberto Peñín
Funeral
El funeral serà el dimecres 25 d'octubre a les 12 h al tanatori de Les Corts (Av. de Joan XXIII, 17 de Barcelona)
El COAC acull la cloenda del cicle de jornades sobre el PDUM
La jornada de cloenda, organitzada juntament amb el COAC i l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), se celebrarà a la Sala d'Actes de la seu de Plaça Nova i farà una prospectiva general de tot el que s'ha exposat a les sessions anteriors.
INSCRIPCIONS:
Per assistir a la jornada, inscriu-t'hi a través del formulari.
PROGRAMA:
1a part: Presentació de la proposta territorial del PDUM
Presentació de l’acte
Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC
Introducció institucional
Ramon Torra, gerent de l’AMB
Introducció PDUM
Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB
Territorialització de la proposta PDUM
Isabel Tomé, cap de l’Oficina de Planificació Urbana del SRPD de l’AMB, i Ramon Sisó, cap de l’Oficina de Planificació Territorial del SRPD de l’AMB
Dimensió del PDUM
Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Pausa
2a part: Diferents mirades del PDUM
Moderació a càrrec de Sebastià Jornet
PDUM i ciutat metropolitana
Antonio Font, catedràtic emèrit d’Urbanística a la UPC i Dr. Honoris Causa per la UPV, i Jac Cirera, cap de l’Oficina d’Infraestructura verda i Metabolisme urbà del SRPD del PDU
Habitatge, cohesió social i vulnerabilitat
Mònica Beguer, arquitecta i sòcia fundadora de Territoris XLM, i Alexandra Quesada, cap de l’Oficina de Cohesió Social i Habitatge del SRPD de l’AMB
PDUM i forma urbis
Jorge Perea, arquitecte, professor d'Urbanística a l'ETSAB i soci fundador de JPAM City Makers, i Isabel Tomé, cap de l’Oficina de Planificació Urbana del SRPD de l’AMB
El PDUM, decisiu pel nou i necessari POUMet
Montserrat Hosta, arquitecta-urbanista, i Mercè González, cap de l’Oficina de Regulació Normativa del SRPD de l’AMB
PDUM i la vertebració metropolitana
Miquel Martí, arquitecte i professor d’Urbanística a l’ETSAB, i Javier Ortigosa, cap de l’Oficina de Mobilitat del SRPD del PDU
Cloenda
Sebastià Jornet, president de l'AAUC
Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2023
El Premi FAD d'Arquitectura s'ha atorgat, ex-aequo, a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, obra d'Elena Orte i Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura), i a la Reggio School de Madrid, d'Andrés Jaque. Del primer projecte, el jurat ha destacat "el ric procés d'investigació dut a terme en paral·lel al desenvolupament de la proposta per reflexionar sobre la tipologia d'una biblioteca contemporània". Del projecte madrileny, el jurat ha valorat "el treball realitzat amb l'equip del col·legi per assajar una proposta que espaialitza un projecte pedagògic, amb l'arquitectura com a part de l'aprenentatge i com a mitjà per estimular la curiositat dels nens". El Premi d'Opinió d'Arquitectura ha estat per al projecte 136 Habitatges socials a Gavà, de David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (HArquitectes).
En aquesta edició dels Premis FAD s’ha estrenat una nova categoria, anomenada Re-FAD, destinada a reconèixer una obra que destaqui en els camps de la rehabilitació, la reutilització i la regeneració. El primer guanyador ha estat Carles Enrich per la Renaturalització i millora ambiental dels entorns del rec comtal a Vallbona, que també ha rebut el Premi d'Opinió de Ciutat i Paisatge. En aquesta última categoria, el premi del jurat ha estat per al projecte de Condicionament de la vora portuària de Porto do Son, a Galícia, de Juan Creus, Covadonga Carrasco, Marcial Rodríguez, Alberto Redondo i José Valladares.
D'altra banda, el Premi FAD d'Interiorisme se l'ha endut la Reforma del Cortijo Garciaz, de Jorge Vidal i Marcos Catalán, i el Premi d'Opinió ha estat per a Tienda 1G, de Paula Navarro i Filipe Nunes. El Premi FAD d'Intervencions Efímeres se l'ha endut el projecte TWIST, de Javier Jiménez Iniesta. En aquesta mateixa categoria, el Premi d'Opinió ha estat per a la instal·lació efímera Tívoli, de Josep Ferrando, i ha rebut una Menció del Jurat el projecte ARCA, presentat al Model. Festival d'Arquitectures de Barcelona, de Mireia Luzárraga, Alejandro Muiño, Elena Climent i Silvia Pujalte. Finalment, en la categoria Internacional, el Jurat ha atorgat el premi a Susan's House, de Xavier Vendrell i Mary English, i el Premi de l'Opinió ha estat per a The Dark Line, de Miquel Batlle, Michèle Orliac i Chung Hsun Wu.
El jurat del Premi FAD de Pensament i Crítica ha decidit guardonar, ex aequo, "Arquitectura do Bacalhau e Outras Espécies", d'André Tavares i Diego Inglez de Souza, i "España Fea", d'Andrés Rubio.
Jurat dels Premis FAD
El jurat dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2023 ha estat presidit per l'interiorista i dissenyador industrial Francesc Rifé, acompanyat per Xavier Delgado, Carme Fiol, Uriel Fogué, Patrícia Santos Pedrosa i Jelena Prokopljević. En el cas dels Premis FAD de Pensament i Crítica, el jurat ha estat format per l’arquitecta Anna Martínez Duran com a presidenta i els vocals Rafael Gómez-Moriana i Lluís Alexandre Casanovas Blanco. Pel que fa als Premis FAD Internacionals, el jurat estat integrat per l’arquitecte Joan Roig com a president i els vocals Olga Felip i José Zabala.
Ya disponible el programa de la Bienal Internacional de Paisaje. ¡Apuntate!
Del 24 al 28 de noviembre se celebra la 12 ª edición de la Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona, una semana dedicada a la intervención en el paisaje, desde la vertiente docente y profesional. Las actividades propuestas se desglosan en tres días de actos gratuitos previos (viernes 24, sábado 25 y domingo 26 de noviembre) y en un simposio de inscripción de dos días en el Palau de la Música (lunes 27 y martes 28 de noviembre).
Para la edición de este año se cuenta con la participación de 32 expertos entre profesionales de prestigio del sector, miembros del jurado, académicos e investigadores. Dentro del completo programa de actividades, destacan conferenciantes como el paisajista y activista experimental en vegetación Cassian Schimdt, la paisajista tailandesa Koch Voraakkhom, los teóricos Gareth Doherty (Universidad de Harvard) y Tim Watermann (Universidad UCL), la paisajista Catherine Mosbach, o la autora de Water Lore en Australia, Gini Lee, entre otros.
Actos previos
24-11-23 Presentación de los proyectos presentados por las 10 universidades finalistas en el Premio Internacional de escuelas de Paisaje, de adelante Premio Ribas Piera. (Sede: ETSAB)
25-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de presentación de libros con acto de bienvenida. (Sede: COAC)
26-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de CINE FORUM, con el estreno de la película “Art d'alçada” y cortos de paisajistas de prestigio. (Sede: Cine Girona)
Simposi
27-11-23 Presentación de los proyectos finalistas en el Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 Jornada teórica de reflexión sobre el lema “La poética de la remediación”, de la mano de los jurados de los Premios Rosa Barba y Ribas Piera, así como de los keynotes invitados. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 En el marco de la Bienal y como clausura, se darán a conocer los proyectos ganadores de los premios Rosa Barba y Ribas Piera. (Sede: Palau de la Música)
28-11-23 Intervención efímera Pop up green y Fiesta de clausura . (Sede: Pabellón Mies van der Rohe)
Consulta la programación completa en la web de la Bienal e inscribete al simposio!
La 12a Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona está organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña, y cuenta con apoyo del Área Metropolitana de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación de Barcelona, la colaboración de Fundación Banco Sabadell, y la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) y la New European Bauhaus.