Mor l’arquitecte Jean-Louis Cohen, amant de la transformació de Barcelona i del modernisme
Va ser comissari de diverses exposicions al Museum of Modern Art, el Canadian Centre for Architecture, el Centre George Pompidou, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine o el Centre George Pompidou, i comissari del Pabelló francès de la 14a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia el 2014. Aquell mateix any, a Barcelona, va comissariar l’exposició de Le Corbusier al CaixaForum.
Amant de la transformació preolímpica de Barcelona –amb la creació de places que retornaven l’espai públic a la ciutadania–, Cohen va publicar diversos articles a la revista “AMC (Architecture, Mouvement, Continuité)” defensant una manera de fer arquitectura que va servir de model per a la transformació d’altres ciutats de referècia.
Dins la seva extensa producció literària, destaquen llibres com "Building a New New World: Amerikanizm in Russian Architecture" (2020), "Frank Gehry; Catalogue Raisonné of the Drawings; Volume One, 1954-1978" (2020), “Le Corbusier: an Atlas of Modern Landscapes” (2013), “The Future of Architecture. Since 1889” (2012), “Architecture in Uniform; Designing and Building for WWII” (2011), “Liquid Stone, New Architecture in Concrete” (2006), “Mies van der Rohe” (1994), “Le Corbusier and the Mystique of the USSR, Theories and Projects for Moscow (1928-1936)” (1992), entre d'altres.
Nascut a París el 1949, Cohen va estudiar Arquitectura a l’École Spéciale d’Architecture. El 1985 va obtenir el doctorat en Història de l’Art a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Després de dirigir el Programa d’Investigació Arquitectònica del Ministeri d’Habitatge de França del 1983 al 1996, va ensenyar com a investigador a l’Escola d’Arquitectura Paris-Villemin i va ocupar la càtedra d’Història de la Planificació Urbana a l’Institut Français d’Urbanisme, a la Universitat de París, del 1996 al 2004.
Des del 1994, ocupava la càtedra Sheldon H. Solow d’Història de l’Arquitectura a la Universitat de Nova York.
La Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, Premio Mejor Biblioteca Pública del 2023
El Premi, otorgado por la Federación Internacional de Asociaciones e Instituciones Bibliotecarias (IFLA), se ha anunciado el lunes 21 de agosto durante el 88º Congreso Mundial de Bibliotecas e Información, celebrado en Rotterdam. Las otras tres bibliotecas finalistas eran la Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovenia), la City of Parramatta Library (Australia) y la Shangai Library East (China)
Calidad arquitectonica y proximidad funcional
El jurado de IFLA ha valorado y destacado la interacción del equipamiento cultural con su entorno y la cultura local, la calidad arquitectónica del edificio, la flexibilidad de los espacios y los servicios, la sostenibilidad, el compromiso con el aprendizaje, la conexión social, la digitalización y las soluciones técnicas de los servicios.
El espacio, tal y como explican los arquitectos en su proyecto, se presenta como un volumen escultórico inspirado en bloques de libros apilados. Situado en una plaza ligeramente elevada sobre la calle, presenta unas grandes aperturas y huecos que proporcionan un diálogo con el entorno. Así, el porche de acceso prolonga el eje peatonal y cultural del barrio y conecta con su interior. Con una estructura de madera y acero laminado, consta de más de 4.000 m2 y 5 plantas conectadas por un patio central que aporta luz natural al corazón del edificio.
Situada en el distrito de Sant Martí de Barcelona, la Biblioteca Gabriel García Márquez se inauguró en mayo de 2022. Ha sido galardonada también con el Premio Ciudad de Barcelona de Arquitectura en 2022 y está seleccionada como finalista en los Premios FAD de Arquitectura y Interiorismo, que se darán a conocer el próximo mes de octubre.
La Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, Premi Millor Biblioteca Pública del 2023
El Premi, atorgat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), s’ha anunciat el dilluns 21 d’agost durant el 88è Congrés Mundial de Biblioteques i Informació, celebrat a Rotterdam. Les altres tres biblioteques finalistes eren la Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina).
Qualitat arquitectònica i proximitat funcional
El jurat de l’IFLA ha valorat i destacat la interacció de l’equipament cultural amb el seu entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i els serveis, la sostenibilitat -el projecte ha obtingut el certificat LEED GOLD-, el compromís amb l’aprenentatge, la connexió social, la digitalizació i les solucions tècniques dels serveis.
L’espai, tal com expliquen els arquitectes en el seu projecte, es presenta com un volum escultòric inspirat en blocs de llibres apilats. Situat en una plaça lleugerament elevada sobre el carrer presenta unes grans obertures i buits que proporcionen un diàleg amb l'entorn. Així, el porxo d’accés prolonga l’eix peatonal i cultural del barri i connecta amb l’interior. Amb una estructura de fusta i acer laminat, consta de més de 4.000 m2 i 5 plantes connectades per un pati central que aporta llum natural al cor de l’edifici.
Situada al districte de Sant Martí de Barcelona, la Biblioteca Gabriel García Márquez es va inaugurar el maig de 2022. Ha estat guardonada també amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura el 2022 i està seleccionada com a finalista als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, que es donaran a conèixer el proper mes d’octubre.
Publicada l’eina de Predimensionat de Rehabilitació Energètica ESPREH en versió web
Ja està disponible la versió web de l’Eina de Suport al Predimensionat de la Rehabilitació Energètica d’Habitatges (ESPREH).
Aquesta eina informàtica pretén facilitar el predimensionat dels principals paràmetres de rehabilitació energètica, el compliment dels quals pot donar accés a les subvencions posades en marxa en el marc dels fons Next Generation EU (RD 853/2021).
Es tracta d’un instrument adreçat als tècnics redactors de projectes per tal de facilitar-los el diàleg amb els seus clients a través de la preavaluació dels escenaris possibles de rehabilitació del seu edifici i, d'aquesta manera, escollir la millor de les opcions des del punt de vista tècnic i econòmic. En concret, el seu ús facilita de forma àgil el predimensionat de la reducció de la demanda energètica i de l’energia primària no renovable, així com del cost econòmic de les mesures de millora proposades.
Podeu accedir al programa a través del web de l’ITeC.
(Cal registrar-se prèviament)
L'aplicació ha estat desenvolupada per l’ITeC amb el patrocini de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB).
Per a més informació, podeu consultar el vídeo de la presentació de l’eina.