Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Curs. Rehabilitació d'instal·lacions (12a edició)

En la dotzena edició del curs “Rehabilitació d’instal·lacions”, l’alumne s’endinsarà en el dubte entre la rehabilitació i la substitució en les instal·lacions dels edifcis juntament amb la complicació de la seva integració arquitectónica. S’analitzaran el defectes més habituals dels habitatges i quins criteris hauran d’utilitzar per adequar-se a les necessitats i requeriments actuals. Aquest curs estarà impartit pels arquitectes Lluïsa Sánchez i Lluís Gibernau.

A qui va dirigit?

Arquitectes, altres professionals i estudiants interessats en iniciar-se i aprofundir en l’exercici de la rehabilitació d’edificis.

Programa

· Introducció als diferents àmbits de la rehabilitació. Possibles encàrrecs
· Criteris d'actuació segons la legalitat i estat de les instal·lacions
· Integració a l'arquitectura de les instal·lacions en edificis d'habitatges (I)
· Normativa
· Integració a l'arquitectura de les instal·lacions en edificis d'habitatges (II)

El curs forma part del Postgrau en Rehabilitació, de manera que si més endavant es vol obtenir el títol de Postgrau, es pot convalidar íntegrament aquesta formació i cursar la resta de mòduls.

Metodologia

El curs s’impartirà presencialment a les nostres aules de l’Escola Sert i es podrà seguir a través de la videoaula que serà retransmesa en directe on podran participar amb dubtes i comentaris a través de un xat o, visualitzar la sessió gravada al finalitzar la classe ja que quedaran disponibles durant tot el curs per als alumnes.

L’Escola Sert t’ofereix un ampli ventall de cursos en el camp de la rehabilitació, una àrea que es posiciona com a estratègica per als arquitectes de cara als propers anys. Tant en rehabilitació d’estructures i fonaments, com en càlcul d’estructures, ITEs o façanes i cobertes, a l’Escola Sert hi trobaràs els cursos que necessites per ampliar la teva formació en sectors en expansió dins la professió, com la rehabilitació, amb un alt potencial d’ocupació.

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Curs online de tècniques de reforç de pilars, bigues i forjats

El proper 4 de març s’inicia el curs online de Tècniques de reforç de pilars, bigues i forjats, que es correspon al Mòdul 2 del Postgrau en Rehabilitar des de l’Estructura. El curs se centra en les tècniques d’intervenció basades, especialment, en l’ús de l’acer.

El reforç dels pilars, les bigues i els forjats és protagonista del curs, prestant especial atenció al tractament dels materials, a la reparació de les estructures danyades i a les precaucions al llarg dels processos de rehabilitació.

El curs, que està dirigit pel doctor arquitecte Robert Brufau i recolzat per l’equip d’arquitectes B.O.M.A.S.A. es basa en textos, esquemes i fotografies per analitzar les diverses tècniques. La major part d’aquests exercicis pràctics són casos reals vinculats a obres de B.O.M.A.S.A. D’aquesta manera, es pretén millorar la preparació de l’arquitecte alumne perquè pugui desenvolupar la seva activitat professional en el camp de la rehabilitació.

 

METODOLOGIA
Es tracta d'un curs online, que es podrà seguir a través de la plataforma virtual de l'Escola Sert i de la Videoaula, però durant el qual es compta amb la implicació activa de l’alumne. Un dilluns al mes, les classes es realitzaran en directe de forma presencial a les aules de l'escola o en streaming a través de la videoaula,  per compartir dubtes, comentar els casos i generar debat. 

L’Escola Sert t’ofereix un ampli ventall de cursos específics en el camp de la rehabilitació, una àrea que es posiciona com a estratègica per als arquitectes de cara als propers anys. Tant en rehabilitació d’estructures i fonaments, com en càlcul d’estructures, ITEs o façanes i cobertes, a l’Escola Sert hi trobaràs els cursos que necessites per ampliar la teva formació en sectors en expansió dins la professió, com la rehabilitació, amb un alt potencial d’ocupació.

Sesión participativa del Plan de actuación del Parque de Montjuic con arquitectos

El Plan de actuación del Parque de Montjuic tiene como objetivo emprender una serie de acciones y líneas de trabajo que han de convertir la montaña en un parque equipado referente para los ciudadanos de Barcelona, concretando las directrices fijadas por la Modificación del Plan General Metropolitano en el ámbito de la Montaña de Montjuic de 2014.

La redacción de este Plan de actuación, que se ha llevado a cabo durante el año 2018 con la participación de los equipos técnicos del ayuntamiento y los principales agentes del parque de Montjuic, culmina en un proceso de participación abierto a la ciudadanía.

En el marco de este proceso participativo, el próximo viernes 18 de enero de 12 a 14 h se hará una sesión dirigida a arquitectos, organizada por el Distrito de Sants-Montjuïc en colaboración con el COAC.

12:00 h Presentación a cargo de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcación de Barcelona

12:10 h Explicación de las líneas estratégicas del Plan, a cargo del equipo técnico:

· Xavier Martín Masip, del Distrito de Sants-Montjuïc
· Mar Santamaria, de 300.000 Km/s

12:30 h Participación de la fila cero:

· Fernando Álvarez, director arquitecto y director del Máster de Restauración de Monumentos de la UPC
· Joan Forgas, arquitecto
· Pol Font, de la Dirección de Modelo Urbano del Ayuntamiento de Barcelona
· Martí Abella, del Instituto Municipal de Urbanismo
· Ricard Fericgla y Aurelio Monterde, del Grupo de Trabajo de Sants-Montjuïc del COAC
· Dominique Tomasov, arquitecta

13:00 h Debate con los asistentes

Para más información, consulta la web del Plan de actuación.

Acto co-organizado con:



Recupera la sesión en vídeo:





Sessions d'Urbanisme Comparat: Moçambic i Equador

Imatge: 
© Josep M. Llop

L’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC) reprèn les sessions d’Urbanisme Comparat. La primera sessió del 8è cicle tindrà com a títol “Pla Base - Urbanisme Inclusiu. Exemples: comparació amb Moçambic i amb Equador” i tindrà lloc el proper dimarts 22 de gener a les 19 h. La sessió, a càrrec de Josep Maria Llop Torné, es farà a l’Aula 2 de l’Escola Sert (c. Arcs 1-3, 5a planta).

Pla Base – Urbanisme Inclusiu. Exemples: comparació amb Moçambic i amb Equador

Un urbanisme inclusiu suposa que el “dret al pla” és la base del dret a la ciutat. Per aquest motiu es promociona l’ús del Pla Base com una eina de generació del dret a la ciutat.

El Pla Base s’ofereix com un document de planificació integral, física i estratègica. És senzill i flexible. Pretén respondre als desafiaments de la planificació inclusiva a les ciutats intermèdies del món, sense pretendre substituir els instruments oficials, sinó que col·labora a facilitar una planificació posterior més complexa. Però a més considera que les persones no només són actors de la participació en el planejament i la gestió, reconeixent que tenen coneixement i saber per a ser actius en la seva elaboració, passant a ser considerats protagonistes de l’urbanisme. 

Es descriurà la metodologia i els criteris per a l’elaboració del Pla Base. A partir de sis dimensions físiques o urbanístiques i de dos llistats de projectes bàsics o estratègics de desenvolupament que, com a components bàsics del pla, donaran lloc a un únic mapa proposta. Es tracta d’una experiència avalada per una trajectòria que en els últims sis anys ha realitzats trenta-vuit cursos en diverses parts del món, com a part d’un procés d’avanç en l’obtenció d’un planejament per a tots des de la formació però també des de l’acció. La seva instrumentació es compararà amb dos països: Equador i Moçambic.

Josep Maria Llop Torné, arquitecte i urbanista, format a l’ETSAB. Actual director de la Càtedra UNESCO sobre Ciutats Intermèdies – Urbanització i Desenvolupament; i director de UIA-CIMES Programa de la Unió Internacional dels Arquitectes sobre Ciutats Intermèdies. Va coordinar el 2005-2007 el projecte URB-AL sobre els Instruments de redistribució de la renda urbana. Té el Primer Premi d’Urbanisme de Catalunya el 1999, atorgat per la SCOT, i a més la Medalla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el 2010, per la projecció nacional i internacional del seu treball en Urbanisme. És professor de les Universitats de Lleida i de Mestratge a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Pàgines