Propers Actes
Els joves, protagonistes de la 2a sessió del cicle '...
Els joves, protagonistes de la...
Presentació del llibre “El tamaño de la forma”, d'...
Presentació del llibre “El...
Vint-i-dues obres opten als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2020
De les 22 obres seleccionades, 12 pertanyen a la categoria Arquitectures (intervencions arquitectòniques d’edificis de nova planta, reformes i/o rehabilitacions d’edificis existents), 5 corresponen a la d’Interiors (obres de reforma i obra nova on l’accent del nou projecte recau en el tractament de l’espai interior, independentment de la seva escala i tipologia), i les altres 5 són d’Efímers (obres que tenen una durada limitada, com exposicions, muntatges i escenografies). El jurat ha estat format per les arquitectes Maria Rubert de Ventós com a presidenta, i Eileen Joy Liebman i Marta Sequeira com a vocals.
Els premiats es donaran a conèixer el divendres 27 de novembre en un acte que es podrà seguir a través del web www.premisarquitecturagirona.cat, on hi haurà habilitat un accés al canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.
Premi de l’Opinió
El mateix dia també es donarà a conèixer el Premi de l’Opinió. Durant més de cinc mesos la ciutadania ha tingut l’oportunitat de votar al portal www.premisarquitecturagirona.cat per una de les 57 obres que s’han presentat en aquesta 23a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona. Aquest procés va acabar el passat dilluns, 14 de setembre.
Relació de projectes seleccionats
ARQUITECTURES
Passen a la fase de seleccionats 12 projectes dels 32 presentats:
Casa grada. Olot
Arnau Estudi d'Arquitectura | Arnau Vergés i Tejero
La darrera casa. Riudaura
Arnau Estudi d'Arquitectura | Arnau Vergés i Tejero, Arquitecte
Bungalove. Sant Feliu de Guíxols
Ricard Turon Estudi d'Arquitectura
Una casa de poble a Masarac
Atheleia Arquitectura | Salvador Tarradas Fossoul, Borja Fernández Rodríguez i Cristina Franco Pérez
Terrasses. Sant Esteve d’en Bas
unparelld'arquitectes | Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau
Can Sau. Olot
unparelld'arquitectes | Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau + Quim Domene
Hotel Can Liret. Palafrugell
Anna Sabrià
Casa 1701. Vilablareix
Nordest Arquitectura | Jordi Riembau Ribot i Miquel Rusca Mestre
Castell de Montsoriu. Arbúcies – Sant Feliu de Buixalleu
Castells i Marqués | Ramon M. Castells Llavanera i Eulàlia Marquès Vidal
Casa 117 a Llagostera
Santi Vila
Rehabilitació del Museu Terracotta. La Bisbal d'Empordà
Escribà-Nadal, arquitectes | Miós Nadal Casaponsa i Joan Escribà Nadal
Rehabilitació d’una casa al barri vell de Girona
Fuses-Viader Arquitectes SLP + Montserrat Nogués | Josep Fuses Comalada i Joan M. Viader Martí + Montserrat Nogués Teixidor
INTERIORS
Passen a la fase de seleccionats 5 projectes dels 10 presentats:
Cafeteria Buttercup. Girona
Anna Sabrià, Jordi Ginabreda i Gerard Formentí
Reforma Sant Daniel. Girona
Taller Sau SLP | Lluís Jordà Sala i Pol Jordà Sala
Casa a Palamós
Mercè Majoral Folch i Andrea Tissino
Prior. Cervià de Ter
Estudi Arquitectura Interior Maite Prats, S.L | Maite Prats, Mariana Colmenero, Guillermo Corsunsky i Anna Grau
Obrador del Rocambolesc. Girona
Callís Marès Arquitectes, SCP | Josep Callís i David Marès
EFÍMERS
Passen a la fase de seleccionats 5 projectes dels 9 presentats:
Cumulonimbus. Olot
ESDAP Catalunya
3a Cara de la lluna. Girona
Pep Admetlla + Isaki Lacuesta
Sota el gel. Girona
LAR Arquitectura i Rehabilitació | Laia de Quintana i Vilà
Hell, Sweet Hell. Olot
SP25 Arquitectura + Atelier4 | David Oliva + Elisenda Planas + Anna Juncà
La porta dels somnis. Girona
Escola d'Art d'Olot | Tutores: Txell Julià i Glòria Busquets Alumnes: 2n CFAS Decoració [Maria Boatella, Pere Compte, Carla Galindo, Judith Gili, Hoanna Giró, Mélani López, Alèxia Martín, Laura Peipoch i Alba Portés]
Més informació: www.premisarquitectura.cat
Organitza:


Conferència "Sant Pere i la reconstrucció de la ciutat en la postguerra", a càrrec de Joan Falgueras
Joan Falgueras ens explicarà com al mateix moment en què s'estudiava el procés de reconstrucció del projecte dels arquitectes Amadeu Llopart, Enric Móra i Josep Maria Segarra, va aflorar en el fons de l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez documentació que s'hi podia relacionar. Sorpreses. Projectes alternatius i alternatives del projecte. S'eixamplarà la mirada cap a la societat del primer franquisme i de l'arquitectura religiosa del segle XX. Descobrirà el debat intel·lectual (arquitectònic i plàstic, però també urbanístic i polític) que es planteja en la postguerra l'obra de reconstrucció i la nova planta de l'espai públic.
Finalment, més enllà de la ciència, en el terreny de la passió que la impulsa, ens explicarà com de tot això n'ha acabat sortint una glossa imaginada d'un Sant Pere desitjat, més clar i lluminós, menys expiatori, d'un temple inèdit amb la joia de viure que portava a dins l'autor que finalment no en va ser.
Accés a la conferència
A causa de la situació generada per la Covid-19, la capacitat de la sala està limitada a 40 persones. Per això, cal que ompliu aquest formulari per poder assistir a l'acte. També podeu fer-ho trucant als telèfons 972 412 727 – ext. 18109 o al 972 505 033 – ext. 18116 (laborables, de 9 a 15 h). En el cas que no pugueu assistir a l'acte, us demanarem que ens informeu, tan aviat com us sigui possible, per tal d'alliberar la plaça i que una altra persona s'hi pugui inscriure.
Important > El dia de la conferència, hi haurà control de temperatura i us demanaran les dades per comprovar que us heu inscrit prèviament.

Prorrogada l'exposició "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil", a Figueres
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".



La Delegació Garrotxa- Ripollès del COAC es trasllada a la Casa Serra
La voluntat de canviar a una nova seu apareix el març del 2017, coincidint amb la participació del col·lectiu d’arquitectes de la Garrotxa i el Ripollès en la redacció del Pla Integral d’Accions de Millora (PIAM) del Nucli Antic d’Olot. En aquell moment, va sorgir la idea de traslladar la seu col·legial a una planta baixa, en un local situat al centre de la ciutat, de manera que permetés apostar per la reactivació del nucli antic, passant així de les paraules als fets.
23 anys a la ciutat d'Olot
L’any 1997, el COAC va obrir la Delegació Garrotxa-Ripollès a la Casa Artigas d’Olot, obra de l’arquitecte Esteve Pujol. La seu estava ubicada al primer pis en un espai amb funcions d’oficina administrativa on fer trobades col·legials i conferències de petit format i que durant 23 anys ha permès créixer el col·lectiu d’arquitectes i l’entitat, i ser presents dins la societat olotina.
Amb el trasllat a la planta baixa de la Casa Serra s’obre una nova etapa. La Casa Serra, coneguda popularment com la casa dels nassos, compleix amb la ubicació i situació a peu de carrer, premisses que s’havia marcat el col·lectiu i, alhora, permet apostar per la rehabilitació i pel patrimoni arquitectònic. En aquesta nova seu, el COAC fa valdre l’arquitectura racionalista de l’edifici, que amb la seva planta diàfana permet tenir un espai polivalent on organitzar trobades, jornades de treball, exposicions, conferències, entre altres activitats, i continuar amb els projectes que duu a terme la Delegació: la participació en el PIAM del Nucli Antic i el de Sant Miquel d’Olot; la col·laboració amb Lluèrnia, el Festival del foc i de la llum; i les accions amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Aquest espai també permetrà iniciar nous projectes que s’estan treballant des de fa mesos com són les trobades amb estudiants d’arquitectura; la col·laboració amb el món educatiu; la col·laboració amb entitats i la difusió de l’arquitectura i de la professió d’arquitecte.