Propers Actes
Torna el BARQ Festival, novament amb el suport del COAC
Torna el BARQ Festival, novament...
Presentació del llibre "La ciudad en disputa"
Presentació del llibre "La...
Exposició "La ciutat com a llar"
Exposició "La ciutat com a...
Exposició "A mà. Una vida dibuixant. Joan Escribà"
El dibuix és el fil conductor d’un recorregut per una producció artística diversa, fruit de dècades d’observació, curiositat i experimentació. Tal com explica el mateix Escribà al catàleg, dibuixar li permet aprofundir en l’essència d’allò que observa i establir-hi un diàleg. Les peces apleguen escenes viscudes, records, paisatges, espais quotidians i reflexions personals, en una mirada que entrellaça constantment arquitectura, vida i compromís social.
El recorregut s’articula en vuit àmbits —«Confinat», «Jugant», «Gravant», «Amunt», «Estius», «Barri», «Exilis» i «Gaudint»— que reflecteixen diferents moments vitals i interessos de l’artista. Des dels paisatges de Calella de Palafrugell i les vistes de Girona fins als gravats, les composicions pictòriques, els castells humans i les creacions que denuncien el patiment de les persones obligades a abandonar casa seva, la mostra revela una mirada singular sobre el món i la manera d’interpretar-lo.
La iniciativa s’emmarca en el cicle «A mà», impulsat per la Demarcació de Girona del COAC per donar visibilitat a la faceta artística dels arquitectes que hi estan vinculats i reivindicar la creació manual com a eina d’expressió personal, pensament i experimentació.
Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026", a Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposició "Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví"
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.
Fumarola de Lluèrnia. Conferència "Lluèrnia, un somni", amb Pep Fargas
La ponència proposa un recorregut per la trajectòria de Lluèrnia, un projecte que va més enllà d'un festival de foc i de llum i que, al llarg dels anys, ha esdevingut un espai d'experimentació arquitectònica, expressió artística i reflexió sobre el paisatge urbà.
A través de la seva experiència, Pep Fargas explorarà les múltiples dimensions del festival; des de la transformació del paisatge quotidià mitjançant instal·lacions efímeres fins a la reivindicació de carrers i barris, passant per la participació ciutadana, la pedagogia i la cultura. Una oportunitat per descobrir com Lluèrnia ha contribuït a generar noves mirades sobre la ciutat i els seus espais.
Entrada lliure
Pep Fargas Valero (1954, Barcelona)
Gestor cultural amb una àmplia trajectòria en el món de la cultura, el teatre i la gestió d'activitats artístiques. L'any 2012 va dissenyar la primera edició de Lluèrnia i va continuar vinculat a la seva organització durant deu anys.
Ha desenvolupat la seva activitat com a actor i director de teatre, i és autor dels textos dels còmics de divulgació històrica El Gamarús. En l'àmbit de la gestió cultural, ha estat regidor de Cultura d'Olot i gerent de la Xarxa Transversal d'Activitats Culturals.
També ha participat en diverses iniciatives i entitats culturals de la ciutat, com el Fòrum de Teatre, l'Artista del Mes, la Factoria de les Arts, Binari i Pim, Pam, Pum, Foc!, entre d'altres. L'any 2018 va rebre les Ales a la Cultura.



