Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Jordi Nin

Exposició 'Pell mutant', de l’artista Jordi Nin

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La seu del COAC a Terrassa acull, des del 9 de febrer fins al 20 de març, l'exposició  ‘Pell mutant’ de l’artista Jordi Nin.

En paraules del propi artista, 'Pell mutant’ és un treball fotogràfic d’arqueologia del present que busca els espais migratoris de la ciutat on les persones abandonen els seus missatges. El treball s’ha basat en trobar aquests espais ocults a la distreta mirada del passejant i desxifrar les imatges i missatges de tota mena que se superposen en les parets. Fora de context i a través d’una nova mirada, transforma aquests missatges en una nova dimensió visual, provocant una lectura atenta i estètica d’aquest univers de la ciutat. 

Jordi Nin és un artista multidisciplinari en creacions fotogràfiques i audiovisuals, amb formació a les universitats de Belles Arts de Barcelona i Venezia.  En l’àmbit fotogràfic cal destacar exposicions com la participació en la col·lectiva Corea-Premià, amb l’obra ON COMENÇA LA PAU?, la participació en l’exposició internacional PEACE AGAIN de Corea del Sud, L’ÈTICA DEL CAÇADOR, reportatge sobre la dubtosa ètica en el negoci de la caça a Sud-àfrica, NO BLOOD FOR OIL reportatge sobre la manifestació a New York del 2003 contra la guerra a l’Iraq, exposició apadrinada per Amnistia Internacional.  

És un dels pioners en la realització d’intervencions urbanes mitjançant il·luminacions i projeccions arquitectòniques de gran format sobre edificis emblemàtics. A l’Estat espanyol ha realitzat intervencions a espais com la Catedral d’Alcalá de Henares, l'Alcázar de Córdoba, Eivissa Dalt Vila, la Catedral de Santiago de Compostela, l’Ajuntament de Barcelona i l’església de Sitges, i a Mèxic a la Basílica de Guadalupe i als edificis del govern de la plaça del Zócalo de Mèxic DF, entre d’altres. 

Paral·lelament, treballa com a guionista i realitzador cinematogràfic en projectes dins de l’àmbit cultural, i ha sigut el director del documental “Carlos Barral, el temps de les paraules” en coproducció amb RTVE i TV3. 

imatge1   imatge2   imatge3

PDF version
ATM

Visita al Centre T-mobilitat de l'ATM de l'Àrea de Barcelona

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Intercol·legial Tècnica del Vallès va organitzar, el passat 30 de gener, una visita tècnica guiada al Centre de Gestió de la Informació de la Mobilitat i l'Observatori de la Mobilitat de Catalunya (OMC). 
 
L'OMC és el portal de la Generalitat de Catalunya especialitzat en la mobilitat. Neix fruit dels requeriments de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya. L'Autoritat del Transport Metropolità de l'àrea de Barcelona, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, duu a terme les tasques de gestió del web. 
 
L'OMC té la voluntat de difondre, de manera sistemàtica, tota la informació rellevant sobre la mobilitat a Catalunya de manera integrada en una plataforma fiable, funcional i accessible. La informació de més d'una trentena d'agents públics i privats nodreix de contingut el portal. 

CGIM: El Centre de Gestió de la Informació de la Mobilitat 
Més enllà de la gestió del nou sistema per accedir al transport públic i de la integració tarifària que se'n deriva, el projecte de la T-mobilitat incorpora una altra vessant molt important: la gestió de la informació de la mobilitat. 
 
Aquest àmbit és responsabilitat d'una unitat que pertany a l'ATM de Barcelona i que es denomina Centre de Gestió de la Informació del Mobilitat (CGIM), ubicat al Centre T-mobilitat. És un centre que controla, aglutina i canalitza tota la informació de tots els modes de transport públic de Catalunya, així com d'altres modes de mobilitat, i vetlla per la seva qualitat, completesa i disponibilitat. 
 
El CGIM compleix un paper d'informador i coordinador entre els propis operadors de transport i les administracions públiques. En tant que aglutinador d'informació, el centre està connectat a les fonts de dades dels operadors, i té una visió global del servei a la xarxa. 
 
En marxa des del 2021, el CGIM va ampliant progressivament les seves funcions i el seu radi d'acció, amb l'objectiu d'esdevenir un agent clau en la mobilitat catalana. 

PDF version
Jordi Portal ,Joan Albert Adell, Maria del Mar Marco

Visita tècnica guiada: Cobertes de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès va organitzar, el passat dijous 18 de gener, una visita tècnica guiada a les cobertes de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El guiatge va anar a càrrec dels tècnics redactors del projecte, l’arquitecte Jordi Portal (director de l’obra) i el Dr. Arquitecte Joan Albert Adell (col·laborador en la direcció de l’obra), així com l’arquitecta municipal responsable de supervisar les intervencions del Monestir, Maria del Mar Marco. 
 
Els vestigis més antics que coneixem del Monestir declarat l’any 1931, Bé Cultural d’Interès Nacional, són les restes d’una vila romana del segle I que va ser transformada al segle IV per la construcció d’un “castellum”, sobre el que es fonamenta parcialment l’església que ha arribat als nostres dies, majoritàriament d’estil romànic i gòtic.  

Les obres de rehabilitació i restauració executades recentment en el monument segueixen les directrius del Pla Director redactat per Adell i Associats, del Pla Director de l’Església del Monestir redactat per Jose Maria Esquius i actualment l’ajuntament ha encarregat la redacció d’un nou Pla director del Monestir que realitzaran els arquitectes Jordi Portal i Joan Albert Adell. 
  
Per accedir al recorregut de les cobertes de llevant de l’església del Monestir, que han estat rehabilitades, vàrem visitar la façana principal, l’interior de l’església i el campanar.Visitàrem tan l’espai exterior de les cobertes de llevant com els espais sota coberta interiors per poder observar els extradós recuperats de la volta romànica, d’opus signinum i de les voltes gòtiques, de l’església, així com un passadís intramural cobert amb volta de canó romànica. Així mateix també vam visitar la nova estructura instal·lada formada per pòrtics de fusta laminada, així com els tancaments de fusta i les noves instal·lacions.  
 
Les obres de rehabilitació realitzades han permès millorar el treball mecànic estructural, el sistema de desaigüe de les cobertes, la seva funcionalitat i la percepció de l’edifici.  

 

PDF version
Passivhaus

Visita tècnica: Habitatge unifamiliar industrialitzat Passivhaus amb criteris Biohabitables

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès va organitzar, el passat 9 de gener, una visita tècnica a un habitatge industrialitzat amb estàndard Passivhaus i criteris de Biohabitabilitat i Salut, a La Roca del Vallès (Santa Agnès de Malanyanes). El guiatge va anar a càrrec de l’arquitecta Gemma Blanes Fontan, d’HEM Green&Balanced, i Gemma Anguera, tècnica comercial de l’empresa Evowall.

EVOWALL és un sistema industrialitzat de panells “ALL IN ONE” i està pensat per construir habitatges amb l’estàndard Passivhaus; el despatx d’Arquitectura HEM Green&Balanced hi suma els criteris de Biohabitabilitat i Salut als edificis.

Amb aquesta visita volem demostrar que la industrialització per part d’EVOWALL associada als estàndads Passivhaus, amb criteris de baix consum i màxima eficiència energètica, és un sistema que els arquitectes hem d’aprofitar.

A part de seguir els cinc principis del Passivhaus, EVOWALL té un sisè principi afegit: la inèrcia tèrmica.

A més a més, previ al disseny, s’ha fet un estudi geobiològic de la parcel·la i l’entorn on està ubicada la casa, evitant posar les zones de llarga durada o descans en zones no saludables.

L’habitatge està en una fase ja avançada d’obra i vam poder comprovar que, tot i ser una construcció industrialitzada, no se n’han ressentit ni el disseny de l’habitatge ni els acabats.

15/01/2024
Tornar

Pàgines