Llocs per viure: una reflexió filosòfica.
El dimecres 10 de juny a les 18.30h a la sala de conferències del Museu del Barroc de Catalunya, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya hem organitzat una xerrada a càrrec del filòsof Josep Maria Esquirol, que convida a repensar la ciutat i l’habitatge des d’una mirada profundament humana, posant al centre la vida quotidiana, les cures i la relació amb els altres.
Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024). Obres traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès, l’holandès i l’alemany.
En la conferència es procurarà conduir la mirada cap a aspectes molt fonamentals que, tanmateix, sovint passen desapercebuts. En aquest sentit, es provarà de respondre a preguntes com ara: Com cal entendre la situació humana? I com la convivència, el veïnatge i la ciutat? Què és exactament un lloc? Quina és la importància del llindar i de la juntura? Què significa cosmicitat i fer món? Quins elements amenacen l’habitar? Què vol dir la política del mig pam?
Un acte on la conversa i el pensament ens aproparan als espais humanistics i arquitectònics.
Us hi esperem!
Col·labora: 
Arquinema: Cinema a la fresca
En aquesta ocasió, gaudirem d’un clàssic del cinema protagonitzat per Gary Cooper i Patricia Neal: El Manantial (1949), una pel·lícula emblemàtica sobre arquitectura i creació basada en la controvertida novel·la d’Ayn Rand, que convida a la reflexió i al debat.
La selecció del film ha anat a càrrec del director Gerard Quinto (cineasta nascut a Manresa, amb una trajectòria destacada com a director i divulgador cinematogràfic, vinculat a diversos festivals i entitats culturals, i guardonat amb el Premi Gaudí del Públic el 2019), amb qui tindrem el plaer de comptar i que ens acompanyarà durant la sessió.
L’activitat està pensada com un espai de trobada distès i cultural, i comptarà amb servei de bar i crispetes, per gaudir encara més de l’experiència.
Us animem a participar-hi i a compartir una vetllada de cinema, arquitectura i bon ambient amb els companys i companyes del Col·legi.
*Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria aqui.
Patrocina:
Arquitectura amb IA: L’assistent professional
La sessió comptarà amb la participació de Tetiana Klymchuk, cofundadora de Somia, doctora en Matemàtiques (i en Física i Matemàtica Aplicada) i professora de Data Science a la UIC i Quim Civit, arquitecte, màster en visualització arquitectònica (FX Barcelona Film School) i cofundador i CEO de RENDAIR.AI.
La jornada inclourà també la presentació de l’Assistent IA a càrrec dels arquitectes Carles Pastor, Jordi Tomasa, Sergi Huerta, vinculat al projecte d’assistència per a memòries i a l’àmbit professional del COAC.
Programa:
10.15 h — Ponència 1 Quim Civit. VISUALITZACIÓ INTEL.LIGENT. Una invitació a repensar com utilitzem la tecnologia per conectar visualització, eficiència en temps i costos i resultats de qualitat.
10.45 h — Coffee break
11.30 h — Ponència 2 Tetiana Klymchuk. ELS NOUS "AGENTS IA". Com els agents autònoms redefineixen la productivitat professional.
12.00 h — Presentació 3. Carles Pastor, Tetiana Klymchuk, Jordi Tomasa, Sergi Huerta. PROVA DE CONCEPTE. ASSISTENT IA PER MEMÒRIES. Cap a l'automatització intel·ligent del COAC. Resultats de la prova de concepte per a la generació assistida de memòries amb IA.
12.30 h — Torn obert de preguntes i tancament
13.00 h — Clausura
Amb el patrocini de: 
Conferència: El futur de la xarxa ferroviària en l’àmbit Llobregat-Cardener
La xerrada posa la mirada en les infraestructures ferroviàries a l’àmbit Llobregat‑Cardener, amb la intenció de contribuir a definir un model ferroviari més eficient, integrat i coherent amb les necessitats reals del territori. Es parlarà de connexions, temps de viatge, intermodalitat i jerarquia de la xarxa, així com del paper que ciutats com Manresa han de jugar dins del sistema ferroviari català, tal com ja s’ha defensat en diversos articles i reflexions recents sobre aquest àmbit.