Propers Actes
Dj, 18 desembre
19 hores
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Dj, 18 desembre
19.30 h
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria Caro i Bea Dalmau
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria...
Dj, 18 desembre
A les 18:00h
Presentació del projecte “Avantsala a través” a la Casa...
Presentació del projecte ...
Ds, 20 desembre
20 de desembre a les 11 h
Actes d'homenatge a Oriol Bohigas amb motiu del...
Actes d'homenatge a Oriol...
Moments en moviment
La exposición "Moments en Movimient" del arquitecto Antoni Cort se enmarca en el festival de fotografía SCAN 2014 y está organizada por el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), Demarcación de Tarragona. Se podrá ver del 16 de octubre al 21 de diciembre de 2014 en el COAC y la inauguración está prevista para el martes 28 de octubre a las 19 h. La entrada es gratuita.
Uno de los aspectos de la obra es el tratamiento de la imagen a través de los dípticos, que nos muestra cómo una segunda imagen, extraída de la primera, nos hace un giro de 360º; es decir, que no sólo atrapa el movimiento, sino que lo transforma a través de una aceleración de éste, en un espacio esencial fuera del tiempo. Y nos deja plantados ante un nuevo paradigma, en el que no tenemos más remedio que adentrarnos y penetrar el mundo que nos muestra. Estas imágenes duales que nos propone nos dan este sentido circular que se puede observar en la propia vida.
Antoni Cort
Uno de los aspectos de la obra es el tratamiento de la imagen a través de los dípticos, que nos muestra cómo una segunda imagen, extraída de la primera, nos hace un giro de 360º; es decir, que no sólo atrapa el movimiento, sino que lo transforma a través de una aceleración de éste, en un espacio esencial fuera del tiempo. Y nos deja plantados ante un nuevo paradigma, en el que no tenemos más remedio que adentrarnos y penetrar el mundo que nos muestra. Estas imágenes duales que nos propone nos dan este sentido circular que se puede observar en la propia vida.
Antoni Cort
Moments en moviment
L’exposició “Moments en Moviment” de l’arquitecte Antoni Cort s’emmarca en el festival de fotografia SCAN 2014 i està organitzada per el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Demarcació de Tarragona. Es podrà veure del 16 d’octubre al 21 de desembre del 2014 al COAC i la inauguració està prevista pel dimarts 28 d’octubre a les 19 h. L’entrada és gratuïta.
Un dels aspectes de l’obra és el tractament de la imatge a través dels díptics, que ens mostra com una segona imatge, extreta de la primera, ens fa fer un gir de 360º; és a dir, que no només atrapa el moviment, sinó que el transforma a través d’una acceleració d’aquest, en un espai essencial fora del temps. I ens deixa plantats davant d’un nou paradigma, en el qual no tenim més remei que endinsar-nos i penetrar el món que ens mostra. Aquestes imatges duals que ens proposa ens donen aquest sentit circular que es pot observar en la pròpia vida.
Antoni Cort
Un dels aspectes de l’obra és el tractament de la imatge a través dels díptics, que ens mostra com una segona imatge, extreta de la primera, ens fa fer un gir de 360º; és a dir, que no només atrapa el moviment, sinó que el transforma a través d’una acceleració d’aquest, en un espai essencial fora del temps. I ens deixa plantats davant d’un nou paradigma, en el qual no tenim més remei que endinsar-nos i penetrar el món que ens mostra. Aquestes imatges duals que ens proposa ens donen aquest sentit circular que es pot observar en la pròpia vida.
Antoni Cort
MIRALL TRENCAT
Imatge:
Josep M. Solé Gras
La exposición “Mirall trencat” del Arquitecto José Josep M. Solé Gras se enmarca en el festival de fotografía SCAN 2014 y está organizada por el Colegio Arquitectos de Catalunya (COAC), Demarcación de Tarragona. Se podrá ver del 16 de octubre al 21 de diciembre de 2014 en el COAC y la inauguración está prevista para el martes 28 de octubre a las 19 h. La entrada es gratuita.
Sobre unas paredes centenarias, un espejo roto. La memoria desmenuzada congela el momento y lo hace trascendente. Los rastros del tiempo se multiplican o se niegan, insinuando realidades imaginadas. La mirada, intencionadamente parcial y fragmentada, interpela al visitante y le pide complicidad.
Josep M. Solé Gras (2014)
Cogió el espejo de mano de la señorita Sofia, con el marco de rosas de plata. Terminó de reseguir la casa con un brazo extendido, con el espejo encarado hacia adelante como si sostuviera una antorcha en el aire. Del primer piso al vestíbulo descendió la escalera con el espejo orientado hacia atrás: en él veía partes del techo, partes de barandilla, dibujos y guirnaldas de la alfombra que cubría los escalones, todo vivo y desenfocado, hasta que al llegar arribar al último escalón cayó tendida y al mismo tiempo envuelta en pliegos violeta. El espejo se había roto. Los trocitos se mantenían en el marco, pero algunos habían saltado hacia fuera. Los iba recogiendo y los iba colocando en los espacios vacíos donde le parecía que encajaban. Los fragmentos de espejo, desnivelados, ¿reflejaban las cosas tal como eran? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)
Sobre unas paredes centenarias, un espejo roto. La memoria desmenuzada congela el momento y lo hace trascendente. Los rastros del tiempo se multiplican o se niegan, insinuando realidades imaginadas. La mirada, intencionadamente parcial y fragmentada, interpela al visitante y le pide complicidad.
Josep M. Solé Gras (2014)
Cogió el espejo de mano de la señorita Sofia, con el marco de rosas de plata. Terminó de reseguir la casa con un brazo extendido, con el espejo encarado hacia adelante como si sostuviera una antorcha en el aire. Del primer piso al vestíbulo descendió la escalera con el espejo orientado hacia atrás: en él veía partes del techo, partes de barandilla, dibujos y guirnaldas de la alfombra que cubría los escalones, todo vivo y desenfocado, hasta que al llegar arribar al último escalón cayó tendida y al mismo tiempo envuelta en pliegos violeta. El espejo se había roto. Los trocitos se mantenían en el marco, pero algunos habían saltado hacia fuera. Los iba recogiendo y los iba colocando en los espacios vacíos donde le parecía que encajaban. Los fragmentos de espejo, desnivelados, ¿reflejaban las cosas tal como eran? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)
MIRALL TRENCAT
Imatge:
Josep M. Solé Gras
L’exposició “Mirall trencat” de l’Arquitecte Josep Josep M. Solé Gras s’emmarca en el festival de fotografia SCAN 2014 i està organitzada per el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Demarcació de Tarragona. Es podrà veure del 16 d’octubre al 21 de desembre de 2014 al COAC i la inauguració està prevista pel dimarts 28 d’octubre a les 19 h. L’entrada és gratuïta.
Sobre unes parets centenàries, un mirall trencat. La memòria esmicolada congela el moment i el fa transcendent. Les traces del temps es multipliquen o es neguen, tot insinuant realitats imaginades. La mirada, volgudament parcial i fragmentada, interpel•la el visitant i li demana complicitat.
Josep M. Solé Gras (2014)
Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia, amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb un braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)
Sobre unes parets centenàries, un mirall trencat. La memòria esmicolada congela el moment i el fa transcendent. Les traces del temps es multipliquen o es neguen, tot insinuant realitats imaginades. La mirada, volgudament parcial i fragmentada, interpel•la el visitant i li demana complicitat.
Josep M. Solé Gras (2014)
Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia, amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb un braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)

