4a sessió d'Ecumenòpolis: "Bye bye Barcelona"
Si encara no t'ha arribat a través de Fb o si ho has vist però vols fer-li preguntes al director o algun dels protagonistes del documental, presentem Bye Bye Barcelona, un documental sobre una ciutat i la seva relació amb el turisme, sobre la difícil convivència entre Barcelona, barcelonins, el turisme i els turistes. És un documental que exposa, de la mà d'alguns dels seus residents, els greus efectes que té el turisme massiu a la ciutat comtal. És un documental que pots veure sencer, o per capítols i al teu ritme, i que no pretén altra cosa que servir de contrapunt a la tan repetida idea que amb el turisme guanyem tots. Aquest és un documental sobre el que perdem.
Barcelona no és una gran metròpoli, però pot presumir de ser la quarta ciutat amb més turisme d'Europa després de tres grans capitals com Londres, París i Roma. El seu port és el que més creuers rep d'Europa i de la Mediterrània. Els barcelonins han vist com en escassament una dècada, la quantitat de turistes s'ha triplicat i com l'economia ha girat cap al servei turístic i ha sabut explotar amb èxit un patrimoni construït per generacions anteriors.
A ningú se li escapa que el turisme és una font d'ingrés enorme per a Barcelona i per alguns dels seus ciutadans, que no tenen inconvenient a portar a cada vegada més i més turistes sense pensar en les greus conseqüències que això comporta. S'han perdut espais emblemàtics de la ciutat en favor d'un turisme massiu, que cada vegada desgasta i ocupa més.
Realment val la pena perdre tot això?
Després de la projecció comptarem amb la presència del director Eduardo Chibás i Reme Gómez, de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic.
Veure el vídeo de la conversa posterior:
Barcelona no és una gran metròpoli, però pot presumir de ser la quarta ciutat amb més turisme d'Europa després de tres grans capitals com Londres, París i Roma. El seu port és el que més creuers rep d'Europa i de la Mediterrània. Els barcelonins han vist com en escassament una dècada, la quantitat de turistes s'ha triplicat i com l'economia ha girat cap al servei turístic i ha sabut explotar amb èxit un patrimoni construït per generacions anteriors.
A ningú se li escapa que el turisme és una font d'ingrés enorme per a Barcelona i per alguns dels seus ciutadans, que no tenen inconvenient a portar a cada vegada més i més turistes sense pensar en les greus conseqüències que això comporta. S'han perdut espais emblemàtics de la ciutat en favor d'un turisme massiu, que cada vegada desgasta i ocupa més.
Realment val la pena perdre tot això?
Després de la projecció comptarem amb la presència del director Eduardo Chibás i Reme Gómez, de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic.
Veure el vídeo de la conversa posterior:
Observatori Quaderns: 261-265
Imatge:
©Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Exposició audiovisual que recull les obres publicades durant els darrers anys a l'Observatori de la Revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme.
En finalitzar la inauguració de l'exposició es presentarà el darrer número de la revista.
T102: APRENENT DE LA REALITAT
Imatge:
@ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Mostra de projectes de final de carrera d’alumnes de l’ETSAB, amb el denominador comú d’haver estat qualificats pel mateix tribunal. Alguns dels projectes són el resultat d’experiències viscudes arreu del món com a estudiants (Índia, Àfrica i Brasil), d’altres sorgeixen de les oportunitats que com a veïns/es van saber descobrir al seu entorn més pròxim, o bé són la resposta de ciutadà compromès que dóna a la seva ciutat tot el que s’ha après a la universitat.
El tribunal va estar constituït per Zaida Muixí, Sandra Bestraten i Anna Ramos i, com a professora externa, Patricia Reus. Inicialment, van formar part del tribunal Eva Prats com a membre i Margarita Jover Biboum com a professora externa.
Els projectes de Carla Amat, Helena Cardona, Júlia Goula i Dafne Saldaña, realitzats a l’Índia, són el resultat del treball dut a terme amb una ONG local que busca millorar les condicions de vida de les dones. En aquest sentit, tots els projectes proposen espais que permetin conciliar les responsabilitats de la cura amb la pròpia capacitació i treballs remunerats, tot basat en estratègies urbanes de xarxes segures per a dones. Carla, Helena, Júlia i Dafne formen el col•lectiu EqualSaree.
Als casos de Rio de Janeiro, de Sílvia Costa, i Barcelona a l’edifici de l’ONCE a l’Eixample esquerra, de Julieta Duràn, si bé allunyats geogràficament, els empremta la decisió projectual de reutilitzar dos gran edificis d’estructura de formigó, donant-los nous usos i transformant-los per millorar les condicions espacials i d’habitabilitat dels mateixos.
El projecte per a les fàbriques del Rec d’Igualada, d’Antoni Valls, s’enquadra en una resposta de revalorització patrimonial davant del nou pla, que pretén destruir tota aquesta memòria. Així, demostra que es poden aconseguir els guanys que promet el pla sense haver de destruir el patrimoni i proposa un projecte concret per a la producció industrial, amb una materialitat provisional o de pocs recursos per fer-ho viable.
El tribunal va estar constituït per Zaida Muixí, Sandra Bestraten i Anna Ramos i, com a professora externa, Patricia Reus. Inicialment, van formar part del tribunal Eva Prats com a membre i Margarita Jover Biboum com a professora externa.
Els projectes de Carla Amat, Helena Cardona, Júlia Goula i Dafne Saldaña, realitzats a l’Índia, són el resultat del treball dut a terme amb una ONG local que busca millorar les condicions de vida de les dones. En aquest sentit, tots els projectes proposen espais que permetin conciliar les responsabilitats de la cura amb la pròpia capacitació i treballs remunerats, tot basat en estratègies urbanes de xarxes segures per a dones. Carla, Helena, Júlia i Dafne formen el col•lectiu EqualSaree.
Als casos de Rio de Janeiro, de Sílvia Costa, i Barcelona a l’edifici de l’ONCE a l’Eixample esquerra, de Julieta Duràn, si bé allunyats geogràficament, els empremta la decisió projectual de reutilitzar dos gran edificis d’estructura de formigó, donant-los nous usos i transformant-los per millorar les condicions espacials i d’habitabilitat dels mateixos.
El projecte per a les fàbriques del Rec d’Igualada, d’Antoni Valls, s’enquadra en una resposta de revalorització patrimonial davant del nou pla, que pretén destruir tota aquesta memòria. Així, demostra que es poden aconseguir els guanys que promet el pla sense haver de destruir el patrimoni i proposa un projecte concret per a la producció industrial, amb una materialitat provisional o de pocs recursos per fer-ho viable.
Concurso de ideas para la nueva sede de ARQUIA en Girona
La exposición reúne las setenta y dos propuestas presentadas al concurso convocado por la entidad bancaria a finales del año 2013. Estos se muestran a través de un círculo que agrupa las respuestas al reto formulado, situada encima de las trazas del casco antiguo, representado con un vinilo en el suelo, utilizando como telón de fondo un clip audiovisual.
La muestra ha sido comisariada por el arquitecto Xavier Cornejo (XCM Arquitectura), que ha contado con la colaboración de la claque de Jordi Queralt y el tempo de Pau Carulla, que han aderezado la propuesta expositiva.
La muestra ha sido comisariada por el arquitecto Xavier Cornejo (XCM Arquitectura), que ha contado con la colaboración de la claque de Jordi Queralt y el tempo de Pau Carulla, que han aderezado la propuesta expositiva.