Obra pictòrica de l'artista Jose Corral
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès acull, des de l'1 fins al 29 de juliol, un recull pictòric de l'artista egarenc Jose Corral.
Ens trobem davant l'obra de Josep Corral, un jove artista egarenc que ja ha exposat diverses vegades a la nostra ciutat. Torna amb les seves noves obres, com acostuma presentant-nos trilogies. Dues noves, una de motius domèstics i naturals dedicada al balneari de la Puda de Montserrat, i en l'altre extrem, una altra, la sorprenent sèrie de Ciència-Ficció, i tornada a motius quotidians, des dels nens jugant a fet i amagar, a una mostra del primer quadre de tema musical "el noi de saxo" i, com a tancament, una tornada als seus acostumats felins "Gat negre 3" . Encara ens queda la postdata, en un altre format, el pòster de la pel·lícula "Tercer grau" realitzat en col·laboració amb Joel Roset.
Angeles Pérez Mingorance
Ens trobem davant l'obra de Josep Corral, un jove artista egarenc que ja ha exposat diverses vegades a la nostra ciutat. Torna amb les seves noves obres, com acostuma presentant-nos trilogies. Dues noves, una de motius domèstics i naturals dedicada al balneari de la Puda de Montserrat, i en l'altre extrem, una altra, la sorprenent sèrie de Ciència-Ficció, i tornada a motius quotidians, des dels nens jugant a fet i amagar, a una mostra del primer quadre de tema musical "el noi de saxo" i, com a tancament, una tornada als seus acostumats felins "Gat negre 3" . Encara ens queda la postdata, en un altre format, el pòster de la pel·lícula "Tercer grau" realitzat en col·laboració amb Joel Roset.
Angeles Pérez Mingorance
Jornada informativa sobre el nou Decret d'ITE
El 9 de juny, de 12 a 14 h, el COAC ha programat una jornada informativa a plaça Nova sobre el nou Decret 67/2015, dirigida als arquitectes col·legiats.
La presentació del Decret anirà a càrrec de Jordi Sanuy Aguilar, director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge, de la Generalitat de Catalunya. Seguidament s'obrirà un torn de preguntes, que moderarà Arcadi Viñas, secretari tècnic del COAC.
El Decret 67/2015 per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici va entrar en vigor el 27 de maig de 2015. Més informació sobre el nou Decret aquí.
La presentació del Decret anirà a càrrec de Jordi Sanuy Aguilar, director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge, de la Generalitat de Catalunya. Seguidament s'obrirà un torn de preguntes, que moderarà Arcadi Viñas, secretari tècnic del COAC.
El Decret 67/2015 per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici va entrar en vigor el 27 de maig de 2015. Més informació sobre el nou Decret aquí.
Veure el vídeo de la jornada:
Exposición de 2 PFC, reflejo del trabajo que se hace en la ETSAV
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegación del Vallés acoge, desde el 6 de mayo hasta el 29 de junio de 2015, la exposición "Un proyecto final de carrera hoy - 2 PFC de la ETSAV".
La actividad de una escuela es el reflejo del espacio temporal que ocupa. La escuela de arquitectura no ha permanecido impasible ante la crisis que ha atravesado la profesión en los últimos años. Contrariamente a lo que se podría imaginar, la escasez ha intensificado el debate sobre lo que es esencial en la arquitectura, ha hecho mucho más interesante la mirada del arquitecto hacia su entorno, ha multiplicado los vínculos entre sociedad y escuela, desplazándola de la nube en que vivía hacia una realidad no siempre agradecida.
Los dos proyectos de final de carrera que se presentan en esta exposición son un reflejo de este cambio. A pesar de ser muy diferentes en programa, aproximación al lugar y resultado arquitectónico, son una respuesta a nuestras preocupaciones.
En primer lugar un proyecto clásico: un equipamiento; pero relacionado con un intangible sensible de nuestro momento, como es la memoria histórica de los años del franquismo.
En segundo lugar, un proyecto extraño, pequeño en tamaño y grande en ambición: la reforma de un hábitat que quiere ser un prototipo para reformar todo un barrio. Un proyecto que afronta dos de las problemáticas más frecuentes en los entornos urbanos de Cataluña: la pobreza energética y el paro, y que se ha llegado a construir.
La exposición es una ventana a la escuela del Vallés donde se ve el ingente trabajo que hoy conlleva finalizar la carrera, explica la labor de investigación que hacen los alumnos y muestra la continuidad que muchos proyectos tienen una vez acabados los estudios.
La actividad de una escuela es el reflejo del espacio temporal que ocupa. La escuela de arquitectura no ha permanecido impasible ante la crisis que ha atravesado la profesión en los últimos años. Contrariamente a lo que se podría imaginar, la escasez ha intensificado el debate sobre lo que es esencial en la arquitectura, ha hecho mucho más interesante la mirada del arquitecto hacia su entorno, ha multiplicado los vínculos entre sociedad y escuela, desplazándola de la nube en que vivía hacia una realidad no siempre agradecida.
Los dos proyectos de final de carrera que se presentan en esta exposición son un reflejo de este cambio. A pesar de ser muy diferentes en programa, aproximación al lugar y resultado arquitectónico, son una respuesta a nuestras preocupaciones.
En primer lugar un proyecto clásico: un equipamiento; pero relacionado con un intangible sensible de nuestro momento, como es la memoria histórica de los años del franquismo.
En segundo lugar, un proyecto extraño, pequeño en tamaño y grande en ambición: la reforma de un hábitat que quiere ser un prototipo para reformar todo un barrio. Un proyecto que afronta dos de las problemáticas más frecuentes en los entornos urbanos de Cataluña: la pobreza energética y el paro, y que se ha llegado a construir.
La exposición es una ventana a la escuela del Vallés donde se ve el ingente trabajo que hoy conlleva finalizar la carrera, explica la labor de investigación que hacen los alumnos y muestra la continuidad que muchos proyectos tienen una vez acabados los estudios.
Exposició al Vallès de 2 PFC reflex del treball que es fa a l'ETSAV
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès acull des del 6 de maig fins al 29 de juny, l'exposició "Un projecte final de carrera avui - 2 PFC's de l'ETSAV".
L'activitat d'una escola és el reflex de l'espai temporal que ocupa. L'escola d'arquitectura no ha restat impassible a la crisi que ha travessat la professió els últims anys. Contràriament al que es podria imaginar, l'escassetat ha intensificat el debat sobre allò que és essencial en l'arquitectura, ha fet molt més interessant la mirada de l'arquitecte cap al seu entorn, ha multiplicat els vincles entre societat i escola, desplaçant-la del núvol en què vivia cap a una realitat no sempre agraïda.
Els dos projectes de final de carrera que es presenten en aquests exposició són un reflex d'aquest canvi. Tot i ser molt diferents en programa, aproximació al lloc i resultat arquitectònic, són una resposta a les nostres preocupacions.
En primer lloc un projecte clàssic: un equipament; però relacionat amb un intangible sensible del nostre moment, com és la memòria històrica dels anys del franquisme.
En segon lloc, un projecte estrany, petit en dimensió i gran en ambició, la reforma d'un hàbitat que vol ésser un prototip per reformar tot un barri. Un projecte que afronta dues de les problemàtiques més freqüents als entorns urbans de Catalunya: la pobresa energètica i l'atur, i que s'ha arribat a construir.
L'exposició és una finestra a l'escola del Vallès on s'hi veu l'ingent treball que avui comporta finalitzar la carrera, explica la tasca d'investigació que fan els alumnes i mostra la continuïtat que molts projectes tenen un cop acabats els estudis.
L'activitat d'una escola és el reflex de l'espai temporal que ocupa. L'escola d'arquitectura no ha restat impassible a la crisi que ha travessat la professió els últims anys. Contràriament al que es podria imaginar, l'escassetat ha intensificat el debat sobre allò que és essencial en l'arquitectura, ha fet molt més interessant la mirada de l'arquitecte cap al seu entorn, ha multiplicat els vincles entre societat i escola, desplaçant-la del núvol en què vivia cap a una realitat no sempre agraïda.
Els dos projectes de final de carrera que es presenten en aquests exposició són un reflex d'aquest canvi. Tot i ser molt diferents en programa, aproximació al lloc i resultat arquitectònic, són una resposta a les nostres preocupacions.
En primer lloc un projecte clàssic: un equipament; però relacionat amb un intangible sensible del nostre moment, com és la memòria històrica dels anys del franquisme.
En segon lloc, un projecte estrany, petit en dimensió i gran en ambició, la reforma d'un hàbitat que vol ésser un prototip per reformar tot un barri. Un projecte que afronta dues de les problemàtiques més freqüents als entorns urbans de Catalunya: la pobresa energètica i l'atur, i que s'ha arribat a construir.
L'exposició és una finestra a l'escola del Vallès on s'hi veu l'ingent treball que avui comporta finalitzar la carrera, explica la tasca d'investigació que fan els alumnes i mostra la continuïtat que molts projectes tenen un cop acabats els estudis.