Olot, Figueres i Girona, seleccionats per formar part del Pla de barris de la Generalitat de Catalunya
Aquesta resolució es va fer pública el passat divendres 19 de desembre. En total, 20 municipis d’arreu de Catalunya es beneficiaran d’aquest programa, que comptarà amb una inversió global de 1.600 milions d’euros durant el període 2025-2029.
El barri de Pont Major, a Girona
El projecte seleccionat se centra en un barri amb una renda clarament inferior a la mitjana de la ciutat, que presenta una notable degradació arquitectònica en part del parc d’habitatges, deficiències importants a l’espai públic i carències en accessibilitat. L’àmbit també registra un elevat índex de desnonaments, situacions de sobreocupació i un nombre significatiu de locals buits en planta baixa.
La proposta inclou la rehabilitació integral del parc d’habitatges existent, la revitalització de l’espai públic —amb millores de voreres, arbrat i enllumenat—, la creació i millora d’equipaments comunitaris i la conversió del carrer Portlligat en un eix verd. A més, es preveuen accions socials orientades a reforçar la convivència, l’acompanyament a famílies i estudiants i el foment de la inserció laboral.
El nucli antic d’Olot
El projecte seleccionat se centra en el nucli antic de la ciutat, un àmbit amb un parc edificat envellit, presència d’infrahabitatges i habitatges sobreocupats, pèrdua progressiva de població i activitat econòmica, així com un patrimoni arquitectònic de gran valor que requereix una nova empenta.
L’actuació integral combinarà la millora dels habitatges amb la dinamització comercial i la recuperació dels espais públics, així com la creació de nous equipaments i la incorporació de mesures ambientals vinculades a la renaturalització i a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
Sector oest de Figueres
La transformació del sector oest de la ciutat —que inclou barris com Sant Joan, Culubret, els habitatges sindicals, Bon Pastor i Món Millor— marcarà el Pla de barris a Figueres. Es tracta d’uns àmbits que històricament han patit una major degradació urbana i que presenten alguns dels indicadors socioeconòmics més baixos del municipi.
L’actuació, denominada Programa de Memòria d’Intervenció Integral de la Zona Oest de Figueres, permetrà una transformació global, similar a la que es va dur a terme al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. En aquest sentit, l’Ajuntament de Figueres comptarà amb l’arquitecte Sebastià Jornet, un dels responsables d’aquella intervenció, per afrontar el desenvolupament urbanístic del projecte al sector oest de la ciutat.
Oberta la convocatòria per participar en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026
PARTICIPACIÓ I CATEGORIES
Qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis pot proposar les obres que consideri oportunes finalitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2025, sempre que en sigui l’autor, el propietari o el promotor. Aquestes s'han d'inscriure en una de les quatre modalitats següents:
Arquitectures: obres de nova planta, reformes i rehabilitacions.
Interiors: obres on l’accent recaigui en el tractament de l’espai interior.
Paisatges: obres en espais urbans com carrers, places... i en espais naturals, parcs, jardins…
Efímers: obres de durada limitada com exposicions, muntatges, escenografies.
JURAT
El Jurat que valorarà els projectes i actuarà d’acord amb aquestes bases, estarà format per Stephen Bates, com a president, juntament amb Beatriz Borque i Ramon Bosch com a vocals. La tresorera de la Demarcació de Girona del COAC, Sílvia Musquera, actuarà com a secretaria sense vot.
Aquest es reunirà presencialment durant els dies 12, 13 i 14 de març i farà una selecció de les obres presentades, reservant-se el dret de canviar-les de categoria. Visitaran les obres que es considerin oportunes, motiu pel qual els organitzadors es posarà en contacte amb els promotors o propietaris per coordinar les visites del Jurat.
DOCUMENTACIÓ
Tota la documentació serà digital i es penjarà al portal www.premisarquitecturagirona.cat en un únic arxiu comprimit en format zip d’un pes màxim de 100MB.
- Panell de l’obra en dos formats i segons pautes de composició descarregables al portal web:
a) PDF a 300 dpi de resolució
b) JPG a 150 dpi de resolució
- Un màxim de 7 fotografies, de proporció lliure, numerades en ordre de preferència, mida mínima 20 x 24 cm digitalitzades en format JPG amb una resolució de 300 dpi.
- Plànols que l’autor consideri imprescindibles per a la comprensió del treball en format JPG, amb una resolució de 300 dpi i mida mínima DIN-A4.
- Text descriptiu, en català, de màxim 1000 caràcters espais inclosos, en format .docx (Word). En el cas de superar aquesta extensió, es tallarà automàticament als 1000 caràcters. Mateix text que al panell.
- Un plànol o croquis de l’emplaçament o itinerari per tal de facilitar la visita del Jurat, si s’escau. Aquest document no es farà públic.
CALENDARI
El termini pel lliurament del material corresponent a la 28a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona s’iniciarà el dia de la publicació d’aquestes bases i finalitzarà a les 14.00 hores del divendres 6 de febrer de 2026. No s’acceptarà documentació fora d’aquest termini.
El dimarts 28 d’abril de 2026 es donaran a conèixer les obres seleccionades, i el divendres 29 de maig de 2026, es presentaran les obres guardonades en un acte públic a la seu de la Demarcació de Girona del COAC.
RECONEIXEMENTS
Premis del Jurat: el Jurat atorgarà els premis que consideri oportuns per a cada categoria designada.
Premi de l'Opinió: s’atorgarà un premi de l’opinió a l’obra més votada entre totes les obres presentades, mitjançant el vot electrònic des del portal www.premisarquitecturagirona.cat
INFORMACIÓ
Per a qualsevol consulta o aclariment, podeu dirigir-vos al Departament de Cultura de la Demarcació de Girona. T. 972 41 27 27 – ext. 3 | cultura.gir@coac.cat.
Jornada informativa per a la redacció de Plans Especials d'Usos i Activitats a Manresa
A partir d’un informe tècnic i metodològic encarregat a l’arquitecta i urbanista social Itziar González, la Direcció General de Comerç impulsa, en el marc del Pla de Barris i Nuclis Antics, la redacció dels Plans Especials d’Usos i Activitats en deu ciutats catalanes: Igualada, Manresa i Berga (a les Comarques Centrals); Valls, Vilafranca del Penedès i El Vendrell (demarcació de Tarragona); Amposta i Tortosa (Terres de l’Ebre); i Figueres, Balaguer i la Seu d’Urgell (a les comarques de Ponent i Pirineu).
En col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s'han organitzat diferents sessions informatives a les seus col·legials amb l'objectiu de reactivar la pràctica urbanística des d’una dimensió urbana, social i comunitària. En aquestes sessions, l'arquitecta Itziar González, coordinadora del projecte, explicarà, com a impulsora de la redacció d’aquests plans, l’experiència adquirida amb el Pla d’Usos de Ciutat Vella (Barcelona, 2008) i, més recentment, al Nucli Antic d’Olot.
En aquestes sessions, adreçades a col·legiats interessats en adquirir experiència directa a través de la possibilitat de rebre els encàrrecs dels municipis esmentats i, posteriorment, contribuir a estendre aquest coneixement i la pràctica urbanística i social a altres municipis de Catalunya.
Les trobades, adreçades principalment a arquitectes i urbanistes amb sensibilitat per la regeneració urbana i la recuperació dels teixits històrics, estan obertes a tothom.
La sessió prevista a Manresa serà el dia 15 de gener de 18.30 a 20h, a la sala d’actes del COAC-Manresa (C/. Arquitecte Oms, 5), cal formalitzar la inscripció aquí
Pots consultar les altres sessions programades a COAC en aquest enllaç
Comunicat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i de la seva Agrupació d’Arquitectes Experts, Pericials, Forenses i Mediadors en suport als taxadors hipotecaris
Aquestes mobilitzacions evidencien un conflicte estructural que el sector arrossega des de fa anys, amb condicions econòmiques insuficients, honoraris per sota dels costos reals del servei, càrrega administrativa excessiva i manca de reconeixement del paper essencial que exerceix el professional de la taxació en el sistema de crèdit hipotecari. Tot plegat ha comportat una progressiva desvalorització de la funció del taxador o taxadora, malgrat ser el garant últim de la independència tècnica, la qualitat dels informes de valoració i la seguretat jurídica del sistema.
Compartim plenament la preocupació expressada pel col·lectiu professional i mostrem el suport a la reivindicació d’unes condicions econòmiques, organitzatives i professionals justes i dignes, imprescindibles per garantir un exercici professional rigorós i de qualitat, en benefici de l’interès general i de la protecció de les persones consumidores.
Alhora, entenem que la situació actual requereix una reflexió més àmplia sobre el model de taxació hipotecària vigent, que actualment manté dinàmiques restrictives i poc competitives.
Anòmalament dins la Unió Europea, Espanya obliga a la pràctica als taxadors hipotecaris a treballar dins una gran empresa taxadora, i així en coarta la independència. Si bé l’article 13 de la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, preveu la possibilitat que professionals homologats realitzin valoracions amb finalitats hipotecàries de manera independent, la manca de desenvolupament reglamentari ha perpetuat un model limitador que no afavoreix la pluralitat ni la competència efectiva.
És imprescindible que es doni curs al reglament que defineixi la figura del taxador independent, perquè pugui passar a operar al mercat, amb qualitat, transparència, competitivitat i independència de criteri tècnic, lliure de la pressió de les grans empreses sobre els professionals.