Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

L’Arxiu Històric del COAC Girona amplia els fons Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La donació feta per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí complementa la documentació custodiada a l’Arxiu des de 2006 i contribueix a aprofundir en el coneixement de l’arquitectura gironina de la primera meitat del segle XX.

L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha incorporat una nova fase de documentació professional dels arquitectes Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller. La donació, formalitzada el passat 8 de juny per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí, fill i nét dels professionals respectivament, s’afegeix als fons ja custodiats per l’Arxiu des de l’any 2006, completant i enriquint el conjunt documental conservat sobre la seva activitat professional.

Aquesta nova incorporació aporta informació rellevant per aprofundir en l’estudi de l’evolució de l’arquitectura catalana del segle XX. La documentació permet seguir la transformació de l’arquitectura a les comarques gironines des de la modernització noucentista aplicada a àmbits tan diversos com l’arquitectura industrial, urbana o pública, fins a la reconstrucció de la postguerra, un període marcat per l’escassetat de recursos però també per la combinació de plantejaments moderns amb tècniques constructives tradicionals.

12/06/2026
Tornar

Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach

Imatge: 
© Anna Bach, 2023
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 18 de juny de 2026, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l'arquitecta Anna Bach explicarà la seva tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.

La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.

A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.

Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.


La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot. 

Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París. 

 

Torna el cicle Síntesis Arquitectòniques a Girona, Figueres i Olot!

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Les maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de Ramon Maria Puig, la recerca de com l'arquitectura ajuda a ordenar les peces del món o la Hexengaus d'Alison & Peter Smithson centren l'onzena edició del cicle Síntesis Arquitectòniques que organitza la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i que té com a objectiu apropar a la ciutadania les tesis doctorals amb temàtiques on l’arquitectura és la protagonista. Les sessions, a càrrec dels doctors arquitectes Jaume Farreny, Félix de la Fuente i Anna Bach, respectivament, tindran lloc el 5 de juny a Figueres, l'11 de juny a Olot i el 18 de juny a Girona, sempre a les 19 h.

El cicle l’obrirà l'arquitecte Jaume Farreny amb la presentació de la tesi doctoral Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980 a la seu de Figueres. En ella l'autor analitza cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.

La segona sessió anirà a càrrec de Félix de la Fuente, el qual presentarà la tesi doctoral Arquitectura comparada, el dijous 11 de juny a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès; una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.

Finalment, la tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc a la seu de la Demarcació de Girona el dijous 18 de juny, i anirà a càrrec de l’arquitecta Anna Bach, que presentarà la tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.

Finalitzat el cicle, les tres conferències es podran recuperar en el canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.

8/06/2026
Tornar

Cicle de presentacions del llibre "Aprendre de l'Arquitectura Tradicional. Cap de Creus"

Imatge: 
© Associació Greta
Després de la presentació del divendres 22 de maig de 2026, a Vilajuïga, l'Associació GRETA amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC, organitzen un seguit de presentacions a l'Alt Empordà per donar a conèixer el segon volum de la col·lecció dedicada al patrimoni tradicional, centrat aquesta vegada en un dels escenaris més salvatges i fascinants de Catalunya: el Cap de Creus. Després de l’èxit de l’estudi sobre les Gavarres, l'arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer s'endinsen en un territori on "les muntanyes també són construïdes".

El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.

El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.

L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I  tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.

El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.

Calendari de presentacions
06.06.2026 - 10 h. Roses. Presentació més visita a Mas Marès (tast de vins)
17.07.2026 - 19 h. Museu de l'Anxova i la sal de L'Escala
29.08.2026 - 18.30 h. Selva de Mar
03.10.2026 - 17 h. Sala Maifrèn de Cadaqués
04.10.2026 - 09.30 h. Mas Rabassers de Dalt
07.11.2026 - 18.30 h. Port de la Selva

Més informació: www.projectegreta.cat

Pàgines